Vés al contingut

Bisbat de Gurk

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Gurk
Dioecesis Gurcensis
Imatge
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 46° 36′ N, 14° 18′ E / 46.6°N,14.3°E / 46.6; 14.3
Àustria Àustria
Caríntia
Parròquies337
Separat dearquebisbat de Salzburg Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població560.983 (2019) Modifica el valor a Wikidata (58,85 hab./km²)
Llengua utilitzadaalemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Diòcesi (província eclesiàstica de Salzburg) Modifica el valor a Wikidata
Superfície9.533 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
arquebisbat d'Udine, sud-oest
arquebisbat de Maribor, est
bisbat de Celje, sud-est
bisbat de Graz-Seckau, nord-est
bisbat d'Innsbruck, oest
arquebisbat de Salzburg, nord-oest
arquebisbat de Ljubljana, sud Modifica el valor a Wikidata
Creació6 de març de 1071
PatrociniSanta Emma de Gurk
Sant Joan Baptista
CatedralCatedral de Sant Pere i Sant Pau , Catedral de Gurk (cocatedral)
Organització política
• BisbeAlois Schwarz
Membre de
Lloc webkath-kirche-kaernten.at
X: kkk_tweets Modifica el valor a Wikidata
Catedral de Gurk
La Catedral Maria Saal
Escut de la diòcesi

El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg. A causa de la presència d'eslovens a Caríntia, la llengua eslovena és, juntament amb llatí i alemany, la llengua de la litúrgia a la part meridional de la diòcesi. Les estructures de l'organització de la diòcesi són bilingües.

Història

[modifica]

El 21 de març de 1070 es va crear el bisbat de Gurk per l'arquebisbe de Salzburg Gebhard amb consentiment del papa Alexandre II i ratificació de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic el 4 de febrer de 1072. La diòcesi fou un principat-bisbat i el primer príncep-bisbe fou Günther von Krapffeld (1072–90). El dret de nomenament, consagració, i investidura del bisbe de Gurk va quedar reservat per a l'arquebisbe de Salzburg. La residència episcopal no era a Gurk, sinó al castell veí d'Estrasburg. Els límits de la diòcesi no es van definir fins al 1131, per decisió de l'arquebisbe Conrad I de Salzburg. Originalment el territori abraçat era petit, però la jurisdicció del bisbe de Gurk s'estenia més enllà dels límits de la diòcesi, en tant que era també vicari general de la part de Caríntia sota l'Arquebisbe de Salzburg.

Sota el bisbe Romà I (1132-67) el capítol de la catedral obtenia el dret d'elegir el bisbe, i només després d'una competició de cent anys el metropolità va recobrar el dret de nomenament. Les dissensions no cessaven, perquè més tard el sobirà austríac reclamava el dret d'investidura. Finalment, el 25 d'octubre de 1535, l'arquebisbe de Salzburg, Matthäus Lang, acordava amb la casa Habsburg d'Àustria un tractat que va durar molt de temps, segons el qual la nominació del bisbe de Gurk correspondria dues vegades successives al sobirà i totes les terceres vegades a l'arquebisbe de Salzburg; en totes les circumstàncies l'arquebisbe havia de retenir el dret de confirmació, consagració i investidura.

El territori de diòcesi va ser ampliat sota Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic el 1775, i una altra vegada el 1786. El 1803 fou secularitzada juntament amb Salzburg. L'abast actual de la diòcesi, que abraça la totalitat de Caríntia, data només de la reconstitució de la diòcesi el 1859. La residència episcopal fou transferida el 1787 a la capital de Caríntia, Klagenfurt. Un bisbe modern prominent fou Valentin Wiery (1858-80).

Segons el cens de 1906, la població catòlica de la diòcesi era de 369.000, dels quals els alemanys eren tres quarts i els eslovens la resta. Els 24 deganats comprenen 345 parròquies. El capítol de la catedral a Klagenfurt constava de tres dignataris mitrts; cinc canonges honorífics i cinc estipendiaris. Entre les institucions d'ordes religiosos l'abadia benedictina de Sant Pau (fundada el 1091; suprimida el 1782; restaurada el 1807) ocupa el primer lloc. Hi havia també jesuïtes a Klagenfurt i Sant Andrä; dominicans a Friesach; caputxins a Klagenfurt i Wolfsberg; franciscans a Villach; olivetans a Tanzenberg; Servites a Kötsehach; Germans de la Pietat a Sant Veit al Glan (a càrrec d'un hospital immens fundat el 1877); i un cert nombre de comunitats religioses de dones per a la cura dels malalts i la instrucció de la joventut.

El clergat es preparava al seminari episcopal a Klagenfurt, que ha estat, des de 1887, sota la direcció del jesuïtes. Els professors són benedictines de l'abadia de Sant Pau i jesuïtes. L'educació de candidats al sacerdoci es proporciona a Klagenfurt, en un seminari preparatori establert pel bisbe Wiery el 1860 i ampliat pel bisbe Kahn. A Sant Paul els benedictins dirigeixen un gimnàs privat amb els privilegis d'una escola governamental. A Klagenfurt hi ha també un seminari catòlic de professors sota supervisió eclesiàstica.

El principal entre els exemples d'arquitectura eclesiàstica, tant en el punt d'interès de l'edat com de l'artístic, és la catedral de Gurk, que es remunta als començaments de la diòcesi, havent estat completada vers 1220. També dignes de nota són el claustre gòtic de l'església a Milstadt i, com monuments d'arquitectura gòtica, les esglésies parroquials a Sant Leonard al Lavant-Thal, Heiligenblut, Villach, Völkermarkt, Graus (Sant Wolfgang), i Waitschach. Una de les esglésies més grans i més boniques de Caríntia és l'últimament renovada (1884-90) església dominicana a Friesach. La catedral actual a Klagenfurt fou construïda el 1591 pels protestants; el 1604 fou adquirit pels jesuïtes, i consagrava en honor dels Apòstols Sants Pere i Pau.

Prominent entre els llocs de pelegrinatge a la diòcesi és la catedral Maria Saal, visitava anualment per entre 15.000 a 20.000 pelegrins. Menció especial entre les associacions catòliques és la creada per l'avanç de la Premsa Catòlica i per a la difusió de bons llibres: per a la població alemanya, el Sant Josep Verein fundada a Klagenfurt el 1893, i la Confraria del llibre de Sant Josep; per als eslovens, el Sant Hermagoras Verein, establerts el 1852 (1860), amb seu a Klagenfurt, i àmpliament establerts entre els eslovens en altres diòcesis.

Esglésies especials

[modifica]

Bisbes

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2006, la diòcesi tenia 414.699 batejats sobre una població de 559.621 persones, equivalent al 74,1% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 430.000 500.000 86,0 531 392 139 809 171 543 329
1970 450.516 526.830 85,5 438 320 118 1.028 146 574 333
1980 461.768 537.667 85,9 384 278 106 1.202 127 511 337
1990 467.650 542.000 86,3 328 240 88 1.425 10 106 437 337
1999 443.921 564.237 78,7 291 207 84 1.525 30 97 343 337
2000 442.801 563.925 78,5 284 203 81 1.559 30 91 356 337
2001 441.287 550.590 80,1 277 197 80 1.593 30 96 310 337
2002 440.095 561.126 78,4 287 208 79 1.533 39 98 312 337
2003 438.878 559.404 78,5 265 194 71 1.656 38 91 231 337
2004 436.795 558.006 78,3 264 194 70 1.654 38 90 292 337
2006 414.699 559.621 74,1 261 191 70 1.588 38 81 296 337

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Gurk
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Gurk&oldid=32248709»