Birobidjan

Birobidjan
	Биробиджан (ru); ביראָבידזשאן (yi)
Tipus	city of oblast significance (en) i ciutat/poble
Localització
	48° 47′ N, 132° 56′ E / 48.78°N,132.93°E
Estat	Rússia
Província autònoma	Província Autònoma dels Hebreus
Districte urbà	districte urbà de Birobidjan
Capital de	Província Autònoma dels Hebreus ; districte de Birobidjan ; districte urbà de Birobidjan
Població humana
Població	73.623 (2018) (434,66 hab./km²)
Geografia
Superfície	169,38 km²
Altitud	80 m
Creació	1915
Organització política
• Cap de govern	Alexandr Sergejevič Golovatyj (ast)
Identificador descriptiu
Codi postal	679000–679025
Fus horari	UTC+10:00
Prefix telefònic	42622
Identificador OKTMO	99701000001
Identificador OKATO	99401000000
Altres
Agermanament amb	Niigata ; Hegang ; Beaverton ; Maalot-Tarxiha
Lloc web	biradm.ru

Birobidjan (en rus Биробиджа́н, en jiddisch ראָבידזשאן) és la capital de la Província Autònoma dels Hebreus, a Rússia. És als marges dels rius Riu Bira i Bidjan, propera a la frontera amb la República Popular de la Xina i del ferrocarril Transsiberià. Segons el cens rus del 2002, tenia 77.250 habitants. Els visitants hi poden trobar una ciutat sorprenentment verda. Hi ha molta indústria lleugera.

Hi ha un documental realitzat el 2002, L'Chayim, Comrade Stalin!, sobre la creació per part de Stalin de la Regió Autònoma dels Hebreus i l'assentament de milers de jueus, amb escenes de la història de la creació de la pàtria jueva i de la ciutat contemporània i entrevistes amb residents jueus.

Clima

Birobidjan experimenta un clima continental humit (Classificació de Köppen Dwb) amb una diferència entre les temperatures mitjanes de gener i les de juliol de 39 °C. La temperatura mitjana anual és d'1,9 °C. La mitjana de gener és de -22,2 °C i la de juliol de 21,1 °C. La pluviometria mitjana anual és de 682 litres essent molt escassa a l'hivern (22 litres) i molt abundant a l'estiu (409 litres). [www.retscreen.net/ru/home.php NASA RETScreen Database]

Història

Birobidjan rep el nom pels dos grans rius de l'oblast: ele Riu Bira i el Bidjan. Els dos rius són afluents de l'Amur. Aquesta ciutat va ser planificada per l'arquitecte suís Hannes Meyer, i fundada el 1931. Va esdevenir el centre administratiu de l'Oblast Autònom dels Jueus el 1934.^[1]

L'escriptor yiddish David Bergelson va promoure en gran part Birobidjan.^[2]

Arran de les purgues estalinistes, poc després de la creació de Birobidjan, els jueus van ser-ne un objectiu.^[3]

Poc després de la guerra, la població jueva a la ciutat va arribar al seu màxim amb unes 30.000 persones. A meitat de la dècada de 2010, només hi havia uns 2.000 jueus en tota la regió.

Referències

↑ Энциклопедия Города России. Moscow: Большая Российская Энциклопедия, 2003, p. 47. ISBN 5-7107-7399-9.
↑ Gessen, Masha. Where the Jews Aren't: The Sad and Absurd Story of Birobidzhan. Nextbook/Schocken, 2016, p. 51 [Consulta: 17 octubre 2016].
↑ ; Interviewed by Terry Gross«'Sad And Absurd': The U.S.S.R.'s Disastrous Effort To Create A Jewish Homeland» (Interview). WHYY, 07-09-2016. [Consulta: 10 setembre 2016].

Enllaços externs

Birobidjan - Lloc web oficial

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Birobidjan

[gr-1] Энциклопедия Города России. Moscow: Большая Российская Энциклопедия, 2003, p. 47. ISBN 5-7107-7399-9.

[gessen-2016-51-2] Gessen, Masha. Where the Jews Aren't: The Sad and Absurd Story of Birobidzhan. Nextbook/Schocken, 2016, p. 51 [Consulta: 17 octubre 2016].

[Gessen-3] ; Interviewed by Terry Gross«'Sad And Absurd': The U.S.S.R.'s Disastrous Effort To Create A Jewish Homeland» (Interview). WHYY, 07-09-2016. [Consulta: 10 setembre 2016].

[1]

[2]

[3]