Vés al contingut

Bartolomeo Vivarini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBartolomeo Vivarini
Biografia
Naixementc. 1430 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1499 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Itàlia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1448 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata - 1490 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
GènereArt sacre Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansAntonio Vivarini Modifica el valor a Wikidata
ParentsAlvise Vivarini, nebot
Giovanni d'Alemagna, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Mare de Déu amb l'infant, National Gallery of Art
Santa Maria Magdalena, Museu de Belles Arts de Boston

Bartolomeo Vivarini (Murano, c. 1432 - Venècia, 1499) va ser un pintor italià del primer Renaixement, actiu a Venècia. Va pertànyer a una família que va donar diversos pintors de renom.

Biografia

[modifica]

Va començar a col·laborar amb el seu germà gran Antonio Vivarini el 1450, després de la mort del seu cunyat Giovanni d'Alemagna, substituint-lo al taller que compartien. A partir de 1459 començarà a produir obres en solitari. Després de la mort d'Antonio, es va fer càrrec del seu nebot Alvise Vivarini, de qui va ser mestre. Vivarini va col·laborar sovint amb el seu paisà Andrea da Murano, de qui probablement va ser mestre.

Es considera que va ser el primer artista venecià a realitzar una pintura a l'oli, el 1473, tècnica que havia après directament d'Antonello da Messina, aleshores resident a la ciutat de Venècia. La seva obra mestra és La Mare de Déu amb l'infant i sants, conservada al Museu di Capodimonte a Nàpols, ciutat on a la fi Vivarini es decideix a trencar amb la tradició gòtica i col·loca els seus personatges no dividits en sectors, sinó situats dintre d'una perspectiva. La riquesa cromàtica d'aquesta obra és notable, que per la seva composició l'acosta sobre manera a l'art paduà.

En la seva obra tardana es pot observar una notable influència d'Andrea Mantegna, a qui va conèixer quan els germans Vivarini van ser contractats (1448) per decorar la meitat de la capella Ovetari als Eremitani de Pàdua, mentre Mantegna se'n feia càrrec de l'altra meitat. D'aquí les seves figures de traç poderós, plenes de vivacitat. Va ser un bon colorista, encara que no va poder sostreure's del tot de l'estil arcaic que va aprendre al taller familiar. De vegades, signava les obres amb un emblema en forma de cadernera («vivarino» en italià).

Obres destacades

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Giorgio Sinigaglia, De' Vivarini: pittori da Murano, Bergamo: Istituto italiano d'arti grafiche, 1905 (italià).
  • Rodolfo Pallucchini, I Vivarini: Antonio, Bartolomeo, Alvise, Venezia: Neri Pozza Editore, 1961 (Saggi e studi di storia dell'arte; 4) (italià).
  • Francesca D'Arcais, Antonio Vivarini, Milano: Fabbri, 1966 (I maestri del colore n.151) (italià).
  • Federico Zeri, Antonio e Bartolomeo Vivarini: il polittico del 1451 già in San Francesco a Padova, in "Antichita viva", n.4, 1975 (italià).