Bankia
Per a altres significats, vegeu «Bankia (Bulgària)». |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Societat anònima | ||||
Indústria | economia bancària i servei financer | ||||
Camp de treball | Finances | ||||
Especialitat | Banc | ||||
Forma jurídica | societat anònima | ||||
Història | |||||
Creació | 2010 | ||||
Data de dissolució o abolició | 26 març 2021 | ||||
Activitat | |||||
Produeix | servei financer | ||||
Serveis | Serveis Financers | ||||
Borsa de cotització | (OTC BNKXF) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gerent/director | José Ignacio Goirigolzarri | ||||
Treballadors | 15.081 (12.367 xarxa comercial + 2.714 serveis centrals(Juny 2014))[1] | ||||
Entitat matriu | Banco Financiero y de Ahorros | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Lloc web | www.bankia.com | ||||
Bankia va ser un banc espanyol amb domicili social a València i seu operativa a Madrid fundat el 2011, en ple procés de reestructuració del sistema financer a Espanya.[2] El 26 de març del 2021 es va produir la seva fusió per absorció per part de CaixaBank.[3]
Història
[modifica]Propietat a través de BFA de les caixes d'estalvi Bancaixa, Caixa Laietana, Caja Madrid, la Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja.[4]
En el moment de la fusió, Bankia tenia uns 7.085,7 milions d'euros en actius deteriorats provinents de Caja Madrid, per uns 3.689,2 milions de la segona entitat, la valenciana Bancaixa.[5]
Al maig de 2012 es va nacionalitzar el 100% de la matriu i com a conseqüència el 45% de Bankia. El president Rodrigo Rato va dimitir, succeint-lo en el càrrec José Ignacio Goirigolzarri.[6][7] Es va produir a una injecció de 19.000 milions d'euros per a una ampliació de capital a Bankia, passant a controlar l'estat el 90% de l'entitat.[8]
El 26 de març del 2021 es va produir la seva fusió per absorció per CaixaBank.[3]
Banca electrònica
[modifica]BankiaLink és la marca de banca electrònica pertanyent a Bankia, que substituí l'abril de 2012 a TuBancaja, la marca de banca electrònica de Bancaixa.
Consell d'Administració
[modifica]Alguns dels membres del Consell d'Administració de l'entitat han estat:[9][10] Carmen Cavero Mestre · Alberto Ibáñez · Arturo Fernández · José Manuel Fernández Norniella · Juan Llompart Pérez · Javier López · Mercedes de la Merced · Araceli Mora Enguidanos · José Antonio Moral Santín · José Luis Olivas Martínez · Rodrigo Rato Figaredo · Ricardo Romero de Tejada · Francisco Ros García · José Manuel Serra Peris · Atilano Soto · Antonio Tirado · Francisco Verdú · Virgilio Zapatero Gómez
Crítiques
[modifica]La presència de membres o persones afins al Partit Popular, fins i tot familiars, en diversos càrrecs més o menys importants s'ha palesat a partir de la crisi patida per aquest banc. En un article del maig de 2012, el diari electrònic Vilaweb publicava en un article una llista de 16 persones lligades al partit de dreta. A més de Rodrigo Rato, hi apareixen l'antic ministre d'interior Ángel Acebes i alguns familiars de coneguts membres del PP com ara María Zaplana Barceló, la filla d'Eduardo Zaplana, el cunyat de Rodrigo Rato i un cosí d'Esperanza Aguirre.[11]
Patrocini esportiu
[modifica]Caja Madrid, la major de les set caixes d'estalvis constituents de Bankia, va ser soci patrocinador principal de les federacions espanyoles de futbol i bàsquet.[1] Va patrocinar a la Real Federació Espanyola de Futbol i a la selecció nacional de futbol entre 1997 i 2002, i entre 2008 i 2012, a la Federació Espanyola de Bàsquet i als seus selecciones nacionals. [2]
Referències
[modifica]- ↑ Martín Vidal, Albert «Distribució dels treballadors als bancs». Diari Ara, 25-06-2014, p. p.18 [Consulta: 26 juny 2014].
- ↑ «Bankia y entidades dependientes del grupo». Arxivat de l'original el 2021-01-20. [Consulta: 2 agost 2022].
- ↑ 3,0 3,1 La nueva CaixaBank inicia este lunes su andadura en bolsa
- ↑ «De 45 a 15 entidades: lo que queda de aquellas cajas de ahorro». Cotizalia, 31-12-2010. Arxivat de l'original el 2011-01-02. [Consulta: 21 gener 2011].
- ↑ Los activos deteriorados de Caja Madrid duplicaban los de Bancaja antes de la fusión Los créditos de la entidad valenciana dedicados al sector inmobiliario superan el 79% y el de la madrileña eran menores hasta el año 2011 - noticia a Levante-EMV del 9 de maig de 2012 (castellà)
- ↑ «El Estado nacionaliza el grupo de Bankia». El País, 09-05-2012. [Consulta: 13 maig 2012].
- ↑ La Voz de Galicia. «La salvación de Bankia con dinero público impulsa una salida para NCG», 08-05-2012. [Consulta: 8 maig 2012].
- ↑ «El Estado inyectará 19.000 millones más en BFA y controlará el 90% de Bankia». Expansion.com, 25-05-2012. [Consulta: 26 maig 2012].
- ↑ Dídac Boza. «Bankia i els seus consellers». Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 23 maig 2012].
- ↑ Bolsaclick.com. «El consejo de administración de Bankia». Arxivat de l'original el 2012-05-11. [Consulta: 23 maig 2012].
- ↑ Article de Vilaweb, el 14 de maig de 2012
Enllaços externs
[modifica]- Bankia Arxivat 2012-09-20 a Wayback Machine., seu digital corporativa.
- Bankia, seu digital comercial.