Aulus Pompeu
![]() |
Per a altres significats, vegeu «Aule Pompeu Bitínic». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle II aC ![]() antiga Roma ![]() |
Mort | 102 aC ![]() Roma ![]() |
Tribú de la plebs | |
102 aC – 102 aC ![]() | |
Període | República Romana tardana ![]() |
Família | |
Cònjuge | valor desconegut ![]() |
Fills | Quint Pompeu Bitínic ![]() |
Pares | Pompeu ![]() ![]() |
Aulus Pompeu (llatí: Aulus Pompeius) va ser un polític i magistrat romà dels segles ii i i aC. Era possiblement fill de Pompeu, l'enemic de Tiberi Grac, i germà de Quint Pompeu Ruf (cònsol). Formava part de la gens Pompeia.
En parla Plutarc i diu que va ser tribú de la plebs l'any 102 aC. Durant el seu tribunat va fer cap a Roma l'endeví Bataces, gran sacerdot i profeta de la Magna Mater a Pessinunt, i va assegurar davant del Senat que la deessa havia anunciat que els romans obtindrien una gran victòria contra els seus enemics, els cimbres i els teutons. El Senat va creure la profecia i va manar d'aixecar un temple a Cíbele en agraïment. Quan Bataces es va presentar davant del poble per repetir la profecia, Aulus Pompeu ho va prohibir, i el va tractar de mentider. El va expulsar, insultant-lo, de la tribuna d'oradors. Dissolta l'assemblea, Aulus Pompeu va agafar unes febres fortíssimes que el van dur a la mort al cap d'una setmana. Quan això es va saber, el poble va tenir plena confiança en els oracles de Cíbele.[1][2]
Va ser el pare de Quint Pompeu Bitínic. Es coneixen poques dades més de la seva vida.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Gai Mari, XVII, 9-11
- ↑ Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 92. ISBN 8481641618.
- ↑ Smith, William (ed.). «Pompeius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 3 febrer 2025].