Aulus Gel·li
  | |
| Nom original | (la) Aulus Gellius |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 130 Roma |
| Mort | c. 180 (49/50 anys) Roma |
| Pretor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, militar, poeta, compilador, jurista, gramàtic, filòsof |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | 150 - 170 |
| Professors | Sulpici Apol·linar |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Aulus Gel·li Céler |
 | |
Aulus Gel·li[1] (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí. Era nadiu de Roma i va viatjar molt per Europa, especialment a Grècia, i residí per un cert període a Atenes. La seva sola obra conservada és Les Nits Àtiques, que va escriure a Atenes amb extractes d'escriptors romans i grecs i que conté informació sobre història, filosofia i filologia, en un total de 20 llibres.[2]
Biografia
[modifica]La sola font documental sobre la vida de Gel·li són detalls que menciona als seus escrits.[3] Procedia d'una família acomodada, probablement d'origen africà, tot i que degué néixer a Roma i hi degué passar la infantesa.[4] Va estudiar retòrica amb Titus Castrici i Sulpici Apol·linar, i filosofia amb Calvisi Taure i Peregrí Proteu. Era amic de Favorí, Herodes Àtic i Marc Corneli Frontó.
Va tornar a Roma, on va ser pretor i es va dedicar a la justícia, tot actuant en causes civils, mentre que en el seu temps lliure tenia preferència per la literatura.
No hi ha dades precises sobre la data del seu naixement ni de la seva mort, però hom l'ha pogut situar a partir dels seus professors i companys. Així doncs, hom pensa que degué ser contemporani dels emperadors Hadrià, Antoní Pius i Marc Aureli.[3]
Obra
[modifica]La seva única obra coneguda són les Nits Àtiques (Noctes Atticae en llatí), intitulat així perquè les començà a escriure durant les nits d'un hivern que va passar a l'Àtica i que va acabar a Roma.[5] En aquesta obra, dividida en vint llibres, l'autor aplega informació sobre diferents temes que li criden l'atenció: hom hi pot trobar faules com la d'Àndrocles, història de Roma i Grècia, anècdotes i qüestions de gramàtica, geometria i filosofia...[6] El valor de les Nits Àtiques rau en la descripció de la societat i interessos del seu temps, i per les citacions d'obres perdudes d'autors antics.
L'obra era molt valorada ja en l'edat mitjana. L'edició prínceps es va publicar a Roma l'any 1469 i va ser molt editada a diferents països durant el Renaixement. La primera edició que comenta les Nits Àtiques és la de l'escriptor Jakob Gronovius, publicada a Leiden el 1706. En català, la primera traducció (parcial) de l'obra fou publicada per la Fundació Bernat Metge el 1930, però el català no compta amb una traducció completa fins al 1997, quan la casa editora la Magrana en publicà una edició.
Referències
[modifica]- ↑ Joan Alberich; Montserrat Ros. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. §158. ISBN 8477392250.
- ↑ L'obra ha estat traduïda al català en la col·lecció Bernat Metge ISBN 978-84-7225-417-6
- ↑ 3,0 3,1 William Ramsay, article «A. Gellius», en: W. Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology" 2, 1870, p. 235
- ↑ Leofranc Holford-Strevens, "Aulus Gellius: an Antonine scholar and his achievement", 2003, p. 13–15
- ↑ Hugh Chisholm, Hugh, "Encyclopædia Britannica", 1911, Cambridge University Press, article «Aulus Gellius»
- ↑ Luciano Perelli, "Storia della letteratura latina", p. 332
Enllaços externs
[modifica]
- Les Nits Àtiques, en Somni.