Atalanta de Beòcia
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Melèagre i Ares |
| Cònjuge | Hipòmenes i Melanió |
| Mare | Climene |
| Pare | Iasos (fill de Licurg), Mènal i Esqueneu (fill d'Atamant) |
| Fills | Partenopeu |
| Altres | |
| Equivalent | Atalanta (filla de Iasos) |
 | |
Atalanta[a] (en grec antic Ἀταλάντη 'Atalantē') va ser un personatge de Beòcia que segons alguns autors, com per exemple Hesíode,[1] era diferent de l'Atalanta filla de Iasos.
Sobre ella s'expliquen les mateixes històries que sobre l'Atalanta d'Arcàdia, però se la fa nascuda a Beòcia, i filla d'Esqueneu. Es diu també que estava casada amb Hipòmenes. La cursa a peu amb la que desafiava als seus pretendents se celebrava a Onquestos, ciutat de Beòcia. Atalanta vencia sempre, fins que Hipòmenes, fill de Megareu, va demanar ajuda a Afrodita. La deessa li va donar tres pomes d'or procedents del Jardí de les Hespèrides, i així quan la noia se li avançava, només n'havia de llançar una fora de pista i, mentre ella s'entretenia a collir-la, ell podia agafar avantatge. Ho va fer tres vegades, i així va arribar el primer a la meta. Però Hipòmenes s'havia oblidat de fer el sacrifici a Afrodita en agraïment a l'ajuda rebuda, i la deessa els va provocar una passió irresistible quan eren al santuari de Cíbele, i la deessa, per castigar aquella profanació, els va transformar en lleons i els va unir al seu carro, segons diu Ovidi.[2][3]
Notes
[modifica]- ↑ Segons el Diccionari Grec-Català, p. 376
Referències
[modifica]- ↑ Segons diu el Pseudo-Apol·lodor a la Biblioteca, II, 9, 2
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, X, 565
- ↑ Smith, William (ed.). «Atalante». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 febrer 2022].