Assacans
| Tipus | grup humà  |
|---|---|
| Geografia | |
| Originari de | Pèrsida (Imperi Aquemènida) |
Els assacans (en llatí: assacani, en grec antic: Ἀσσακηνοί) eren els membres d'una tribu del nord-est de Pèrsia, sotmesa per Alexandre el Gran l'any 327 aC junt amb els aspasis.
Vivien prop del riu Indus i a la vall de Pandkora. Les seves ciutats principals eren Massaga (o Mazaga), Peucela, Ora (una fortalesa), Bezira, Aornos, Orobatis, Embolima i Dyrta.[1]
Estaven relacionats amb els Saces i els Massàgetes,[1] i vivien a les muntanyes. Eren un poble de pastors. No eren pròpiament indis, i els autors antics els anomenaven «bàrbars», com es llegeix a l'Anàbasi d'Alexandre el Gran de Flavi Arrià.[2]
L'any 326 aC, els assacans, juntament amb els pobles veïns dels aspasis i els ghurians, es van alçar contra Alexandre el Gran quan feia camí cap a l'Índia. Sota el comandament d'Afraka, van reunir 30.000 infants, 2.000 cavallers i 30 elefants de guerra.[2] Alexandre va encomanar a Koinos de prendre Bazira mentre ell va anar a assetjar la seva capital, Massaga. El general dels assacans va morir assassinat i Koinos va resultar ferit. La reina mare Cleofis, que era d'una gran bellesa, es va rendir i es va sotmetre. Es diu que la reina va tenir un fill anomenat Alexandre, sense que se sàpiga qui n'era el pare.[3]
Aleshores Alexandre va assetjar Aornos, una ciutat considerada inexpugnable, de la que es diu que Hèracles no va poder ocupar. Després de la captura d'Aornos i la massacre de molts assacans, va confiar la regió de Gandhara al sàtrapa Nicanor, però aquest va morir molt aviat quan els assacans es van rebel·lar.[1]