Vés al contingut

Aspergillus niger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAspergillus niger Modifica el valor a Wikidata

Microfotografia d'A. niger que creix en plaques amb Agar, augmentat 100 vegades. Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseEurotiomycetes
OrdreEurotiales
FamíliaTrichocomaceae
GènereAspergillus
EspècieAspergillus niger Modifica el valor a Wikidata
van Tieghem 1867

Aspergillus niger és una espècie de fong filamentós i una de les espècies més comunes del gènere Aspergillus. En determinades fruites i verdures (com per exemple el raïm, la ceba o el cacauet) hi causa una floridura de color negre i és un contaminant dels aliments. Es troba per tot arreu en els sòls i també a l'interior de les cases on es pot confondre amb les colònies, també de color negre, de Stachybotrys.[1]

Diverses soques d'A. niger produeixen probablement una forta micotoxina anomenada ocratoxina A,[2] encara que alguns autors afirmen que dita toxina només es detecta en un 3-10% de les soques analitzades.[3]

Taxonomia

[modifica]

A. niger s'inclou en el subgènere Circumdati, secció Nigri. La secció Nigri inclou 15 espècies amb espores negres que poden ser confoses amb A. niger, incloent-hi A. tubingensis, A. foetidus, A. carbonarius, i A. awamori.[4][5] Un gran nombre d'espècies morfològicament similars han estat descrites recentment per Samson et al.[5]

Patogenicitat

[modifica]

Malalties de plantes

[modifica]

A. niger causa la floridura negra de la ceba, el raïm i el cacauet. La infecció provoca danys quan la planta és al camp o en la postcollita i emmagatzemament.

Malalties humanes i animals

[modifica]

A. niger és menys probable que causi danys en humans que altres espècies d'Aspergillus, però si s'inhalen gran quantitat d'espores pot provocar micosis serioses en els pulmons (aspergil·losi). L'aspergil·losi és més freqüent en treballadors del camp i horticultors que inhalin pols de torba, on hi ha molt A. niger. A. niger és una de les causes principals de la infecció fúngica de l'orella (otomicosi) que causa dolor, una pèrdua temporal de capacitat auditiva i, en casos greus, danys en el canal auditiu i la membrana timpànica.

Com altres membres del gènere Aspergillus, A. niger pot provocar infeccions micòtiques en aus salvatges i domèstiques, remugants, gossos, cavalls o mamífers marins. També és un dels fongs que afecten les larves i els adults d'Apis mellifera.[6]

Usos industrials

[modifica]

A. niger es cultiva per a la producció industrial de diverses substàncies Diverses soques d'A. niger es fan servir en la producció industrial d'àcid cítric (E330) i àcid glucònic (E574) i l'ús diari dels productes obtinguts és considerat segur per l'OMS i altres organitzacions de referència en el control alimentari com la FDA.[7]

És un dels microorganismes més emprats per hidrolitzar els midons.[8] Molts enzims útils es fan a través de la fermentació industrial d'A. niger. Per exemple, la glucoamilasa utilitzada per fer xarops alts en fructosa o la pectinasa, que es fa servir per clarificar la sidra i el vi. També s'usa aquest fong en biotecnologia per produir variants de macromolècules biològiques marcadores en les anàlisis fetes amb espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear.[9]

Altres usos

[modifica]

El 2006 va sortir la notícia que l'enzim, fet a través d'A. niger, actibind presentava característiques antiangiogèniques i anticarcinogèniques (contra el càncer).[10]

L'activitat d'algunes substàncies secretades pel fong pot tenir potencials aplicacions fitotècniques, com ara la millora de la qualitat dels tomàquets.[11]

A. niger és el principal agent en la fermentació del te tipus Pu-erh, elaborat a Yunnan.[12]

Genètica

[modifica]

El genoma de dues soques diferents d'A. niger ha estat completament seqüenciat.[13][14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Samson RA, Houbraken J, Summerbell RC, Flannigan B, Miller JD. Common and important species of fungi and actinomycetes in indoor environments. In: Microogranisms in Home and Indoor Work Environments. New York: Taylor & Francis, 2001, p. 287–292. 
  2. ↑ Abarca M, Bragulat M, Castellá G, Cabañes F «Ochratoxin A production by strains of Aspergillus niger var. niger». Appl Environ Microbiol, 60, 7, 1994, pàg. 2650–2. ISSN: 0099-2240. PMC: 201698. PMID: 8074536.
  3. ↑ Schuster E, Dunn-Coleman N, Frisvad JC, Van Dijck PW «On the safety of Aspergillus niger--a review». Applied microbiology and biotechnology, 59, 4-5, Agost 2002, pàg. 426–35. DOI: 10.1007/s00253-002-1032-6. ISSN: 0175-7598. PMID: 12172605.
  4. ↑ Klich MA. Identification of common Aspergillus species. Utrecht, The Netherlands, Centraalbureau voor Schimmelcultures, 2002. ISBN 90-70351-46-3. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Samson, RA, Houbraken JAMP, Kuijpers AFA, Frank JM, Frisvad JC «New ochratoxin A or sclerotium producing species in Aspergillus section Nigri». Studies in Mycology, 50, 2004, pp. 45–46.
  6. ↑ Lopes LQS, Quatrin PM, De Souza ME, De Almeida Vaucher R, Vianna Santos RC «Fungal Infections In Honey Bees» (en anglès). Fungal Genom Biol, 2015; 4: 118, pàgs: 9. DOI: 10.4172/2165-8056.1000118. ISSN: 2165-8056 [Consulta: 26 maig 2018].
  7. ↑ «Inventory of GRAS Notices: Summary of all GRAS Notices». US FDA/CFSAN, 22-10-2008. [Consulta: 31 octubre 2008].
  8. ↑ Juge N, Le Gal-Coëffet MF, Furniss CSM, Gunning AP, et al «The starch binding domain of glucoamylase from Aspergillus niger: overview of its structure, function, and role in raw-starch hydrolysis» (en anglès). Biologia (Bratislava), 2002; 57 (Supl 11), pp: 239-245. ISSN: 1335-6372 [Consulta: 26 maig 2018].
  9. ↑ Dona AC, Landrey K, Atkinson FS, Brand Miller JC, Kuchel PW «(1)H NMR spectroscopy for the in vitro understanding of the glycaemic index» (en anglès). Br J Nutr, 2013 Jun; 109 (11), pp: 1934-1939. DOI: 10.1017/S0007114512004096. ISSN: 1475-2662. PMID: 23116896 [Consulta: 26 maig 2018].
  10. ↑ Roiz L, Smirnoff P, Bar-Eli M, Schwartz B, Shoseyov O «ACTIBIND, an actin‐binding fungal T2‐RNase with antiangiogenic and anticarcinogenic characteristics» (en anglès). Cancer, 2006 Maig 15; 106 (10), pp: 2295-2308. DOI: 10.1002/cncr.21878. ISSN: 1097-0142. PMID: 16586499 [Consulta: 25 maig 2018].
  11. ↑ Anwer, MA; Khan, MR «Aspergillus niger as Tomato Fruit (Lycopersicum esculentum Mill.) Quality Enhancer and Plant Health Promoter» (en anglès). Journal of Postharvest Technology, 2013 Oct; 1 (1), pp: 036-051. ISSN: 2348-4330 [Consulta: 26 maig 2018].
  12. ↑ Petro, Mike. «Pu-erh, A Westerner's Quest». [Consulta: 10 juliol 2008].
  13. ↑ Pel H, de Winde J, Archer D, et al. «Genome sequencing and analysis of the versatile cell factory Aspergillus niger CBS 513.88». Nat Biotechnol, 25, 2, 2007, pàg. 221–31. DOI: 10.1038/nbt1282. PMID: 17259976.
  14. ↑ Andersen MR, Salazar MP, Schaap PJ, van de Vondervoort PJ, et al «Comparative genomics of citric-acid-producing Aspergillus niger ATCC 1015 versus enzyme-producing CBS 513.88» (en anglès). Genome Res, 2011 Jun; 21 (6), pp: 885–897. DOI: 10.1101/gr.112169.110. PMC: 3106321. PMID: 21543515 [Consulta: 26 maig 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspergillus niger
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aspergillus_niger&oldid=33246313»