Vés al contingut

Arseni Tarkovski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArseni Tarkovski

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Арсений Тарковский Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1907 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kropívnitski (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1989 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Peredélkino Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMoscou Modifica el valor a Wikidata
FormacióTop State Courses in Literature (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, lingüista, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaТарас Подкова Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTatyana A. Ozerskaya (1951–)
Maria Tarkowska (1928–1940) Modifica el valor a Wikidata
FillsAndrei Tarkovski
 () Maria Tarkowska
Marina Tarkovskaja
 () Maria Tarkowska Modifica el valor a Wikidata
PareOleksandr Tarkovksy Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: a5a1f00b-04c7-4282-abc4-2ecbc1012d1a Discogs: 819227 Find a Grave: 23980967 Modifica el valor a Wikidata

Arseni Aleksàndrovitx Tarkovski (en rus Арсе́ний Алекса́ндрович Тарко́вский) (24 de juny 190727 de maig 1989) fou un poeta i traductor de llengües orientals soviètic.[1]

Va començar com a reeixit traductor de «literatura dels pobles germans», un anhel de la Unió soviética per apropar els països veïns.[2] Ha traduït entre d'altres poemes de joventud en georgià del dictador Ióssif Stalin (1878-1953). L'obsequi, preparat en secret per l'entorn de Stalin tot i això no li va plaure, l'edició va ser confiscada, però sense conseqüències per Tarkovski.[2]

Va tenir dos fills el director de cinema Andrei Tarkovski i l'escriptora Marina Tarkovskaya.[1] Es va casar tres vegades.[3] Tot i que el Arseni va abandonar la familla quan els fills eren molt joves,[4] Andrei va integrar poemes de son pare en els films El Mirall (1974) i Stalker (1979), el que va contribuir a la seva notorietat fora de la Unió soviètica.[5]

Fou guardonat pòstumament amb el Premi Estatal de la Unió Soviètica(1989). L'any 1993, per iniciativa de l'edictor de Sant Petersburg Vadim Boríssovitx Nazàrov, fou publicada la col·lecció Благословенный свет ('La llum beneïda') amb el prefaci de Iuri Kublanovski i biografia i obra del poeta.

Obra

[modifica]
  • Перед снегом ('Abans de la neu') (1962)
  • Земле — земное ('Terrament en la terra') (1966)
  • Вестник ('Missatger') (1969)
  • Волшебные горы ('Muntanyes màgiques') (1978)
  • Зимний день ('Dia d'hivern') (1980)
  • Избранное ('Treballs seleccionats'), recull complet de poemes i versos (1982)
  • От юности до старости ('De la joventut a la vellesa') (1987)
  • Благословенный свет 'La llum beneïda' (1993)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Shevelkina, Julia. «Tarkowskijs neuer Spiegel» (en alemany). Russia Beyond, 10-10-2014. [Consulta: 2 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 Jurjew, Oleg «Jurjews Klassiker: Der Jüngste unter den Vögeln» (en alemany). Der Tagesspiegel Online, 24-06-2007. ISSN: 1865-2263.
  3. Djermanovic, Tamara «“Es una misión dolorosa ser familiar de un genio”. Entrevista con Marina Tarkovskaya» (en castellà). Laocoonte. Revista de Estética y Teoría de las Artes, 0, 3, 15-12-2016, pàg. 19–22. ISSN: 2386-8449.
  4. «Tarkovski, record familiar». La Vanguardia, 10-03-2017. [Consulta: 2 juliol 2023].
  5. Muñoz, Jaume. «I burned at the feast: la poesía de Arseny Tarkovsky» (en castellà). Culturaca, 14-10-2019. [Consulta: 2 juliol 2023].