Alfonso Alonso Aranegui

Alfonso Alonso Aranegui
	; (2016)
Nom original	(es) Alfonso Alonso
Biografia
Naixement	14 abril 1967 (57 anys); Vitòria (Àlaba)
Diputat al Parlament Basc
	21 octubre 2016 – 14 juliol 2020 ; Legislatura: onzena legislatura del Parlament Basc ; Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
	19 octubre 2016 – ; Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Congrés dels Diputats
	14 juliol 2016 – 17 octubre 2016 – Javier Maroto Aranzábal → ; Legislatura: dotzena legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Àlaba ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 2016
Diputat al Congrés dels Diputats
	4 gener 2016 – 19 juliol 2016 ; Legislatura: onzena legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Àlaba ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 2015
Ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
	3 desembre 2014 – 16 agost 2016 ; ← Ana Mato Adrover – Dolors Montserrat i Montserrat →
Diputat al Congrés dels Diputats
	30 novembre 2011 – 13 gener 2016 ; Legislatura: desena legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Àlaba ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 2011
Diputat al Congrés dels Diputats
	27 març 2008 – 13 desembre 2011 ; Legislatura: novena legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Àlaba ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 2008
Diputat al Congrés dels Diputats
	28 març 2000 – 4 gener 2002 – María Teresa Sagarna Alberdi → ; Legislatura: setena legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Àlaba ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000
Alcalde de Vitòria
	4 juliol 1999 – 14 juny 2007 ; ← José Ángel Cuerda Montoya – Patxi Lazcoz →
Dades personals
Formació	Universitat del País Basc - dret, filologia romànica
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat, filòleg
Partit	Partit Popular
Membre de	Partit Popular del País Basc
Premis
	(28 desembre 2021) Gran Creu de l'Orde de Carles III ;

Alfonso Alonso Aranegui (Vitòria, 14 d'abril de 1967) és un polític basc del Partit Popular, que ha sigut Ministre de Sanitat (2014-16), alcalde de Vitòria (1999-2007) i diputat per la circumscripció d'Àlaba entre 2000 i 2001 i des de 2008. Entre 2008 i 2011 (IX Legislatura) va ser portaveu adjunt del PP al Congrés dels Diputats, i des de 2011 és el seu portaveu titular per la X Legislatura de l'actual període democràtic.

Vida personal i inicis en la política

Natural de Vitòria, procedeix d'una influent família d'aquesta ciutat. El seu avi matern, Manuel Aranegui y Coll, va ser president de la Diputació Foral d'Àlaba entre 1957 i 1966, durant la Dictadura franquista. La seva família paterna prové en part de Sant Sebastià, Alfonso Alonso és, renebot, entre altres, dels tennistes José María Alonso Areyzaga i Manuel Alonso de Areyzaga, així com d'Asis Alonso Areyzaga, que fou també tinent-alcalde de Sant Sebastià. El seu pare, Ramón Alonso Verástegui, és pintor i resideix a Tenerife des de 1975. Està casat i té quatre fills.

Alonso és llicenciat en filologia romànica i en dret, i va exercir professionalment com a advocat. El 1996 va entrar a l'ajuntament de la seva ciutat natal com a regidor.

Alcalde de Vitòria

A les eleccions municipals de 1999 la seva candidatura va ser la més votada, accedint a l'alcaldia. El 2000 va encapçalar la llista del seu partit per Àlaba, renunciant el 2001 per centrar-se en la seva labor com a alcalde. En les eleccions municipals de 2003 va revalidar de nou l'alcaldia. El 2007 la llista més votada a l'ajuntament de Vitòria va ser la de Patxi Lazcoz del PSE-PSOE, que va ser investit alcalde al no presentar cap partit (incloent el PP) candidat alternatiu.

Diputat al Congrés

Va encapçalar de nou la llista del PP per Àlaba a les eleccions generals de 2008, formant part de la direcció del grup parlamentari popular en el Congrés dels Diputats. Va repetir en les eleccions generals de 2011, obtenint la victòria en la circumscripció d'Àlaba.

El 12 de desembre de 2011 fou proposat per Mariano Rajoy com a portaveu del grup popular al Congrés dels Diputats per a la X Legislatura,^[1] càrrec que desenvolupa des del 13 de desembre d'aquell any.

Ministre de Sanitat

El desembre de 2014 fou nomenat Ministre de Sanitat després de la dimissió de la seva antecessora Ana Mato en ser imputada pel cas Gürtel.^[2] El seu mandat com a ministre inclogué algunes polèmiques que limitaven l'accés a determinades persones a serveis sanitaris pagats per la sanitat pública com per exemple els barems l'accés als nous tractaments de la infecció pel virus de l'hepatitis C.^[3]

President del Partit Popular Basc

En 2015 fou nomenat president del partit al País Basc després de la dimissió d'Arantza Quiroga Cía per presentar una iniciativa per crear una ponència de Llibertat i Convivència dirigida a tots els partits del Parlament Basc, inclòs Euskal Herria Bildu,^[4] A mitjans d'agost del 2016 renuncià al càrrec ministerial per a presentar-se com a candidat a lehendakari a les eleccions al Parlament Basc del 25 de setembre, assumint les funcions de sanitat la també ministra en funcions Fátima Báñez.

El 23 de febrer de 2020 el president del PP Pablo Casado va anunciar que Alfonso Alonso no seria candidat a les eleccions al Parlament Basc de 2020 malgrat que s'havia anunciat la seva candidatura per negar-se a la coalició amb Ciudadanos,^[5] nomenant Carlos Iturgaiz Angulo, representant de l'ala més conservadora del partit i a qui s'ha recriminat la manca de renovació de discurs després de la desaparició d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA),^[6] causant la seva dimissió com a president del Partit Popular del País Basc i sent rellevat per Iturgaiz. El PP es va presentar en coalició amb Ciutadans, formant la coalició PP+Cs, que va aconseguir els pitjors resultats del PP des de l'època d'Aliança Popular, en una jornada electoral marcada per la baixa participació. La coalició PP+Cs va aconseguir 6 parlamentaris, tres per Àlaba, dos per Biscaia i un per Guipúscoa.^[7]

Llista de càrrecs exercits

Regidor a l'Ajuntament de Vitòria (1996-2008)
Alcalde de Vitòria (1999-2007)
Diputat per Àlaba al Congrés dels Diputats (2000-2001)
Portaveu del PP a l'Ajuntament de Vitòria (2007-2008)
President del Partit Popular a Àlaba (des de 2008)
Diputat per Àlaba al Congrés dels Diputats (des del 2008)
Portaveu del Grup Popular al Congrés (2011-2014)
Ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2014-16)^[3]^[8]
President del Partit Popular del País Basc ^[3]

Notes

↑ El Correo. «Alfonso Alonso será portavoz del PP en el Congreso», 12-12-2011.
↑ Rusiñol. «Alfonso Alonso, nou ministre de Sanitat». diari Ara, 02-12-2014. [Consulta: 3 desembre 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Junquera, Natalia «Fátima Báñez sustituye a Alfonso Alonso en el Ministerio de Sanidad» (en castellà). El País [Madrid], 16-08-2016 [Consulta: 4 novembre 2016].
↑ Aitor Guenaga. «La presidenta del PP vasco dimite a dos meses de las generales» (en castellà). El Diario, 14-10-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
↑ «El PP vasco cierra la gris etapa de Carlos Iturgaiz» (en castellà). Noticias de Gipuzkoa, 04-11-2023. [Consulta: 6 abril 2024].
↑ Itziar Reyero. «El PP elige a Javier de Andrés candidato a lendakari para medirse contra el PNV» (en castellà). El Confidencial, 03-10-2023. [Consulta: 6 abril 2024].
↑ «Bizkaiko azken eserlekua kendu dio PP+Csek EH Bilduri» (en basc). EITB, 17-07-2020. [Consulta: 22 maig 2021].
↑ «Alfonso Alonso pren avui possessió com a ministre de Sanitat». 324.cat, 03-12-2014. [Consulta: 3 desembre 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfonso Alonso Aranegui

Fitxa d'Alfonso Alonso al Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: José Ángel Cuerda Montoya	Alcalde de Vitòria 1999-2007	Succeït per: Patxi Lazcoz
Precedit per: Ana Mato Adrover	Ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat 2014-16	Succeït per: Fátima Báñez

[1] El Correo. «Alfonso Alonso será portavoz del PP en el Congreso», 12-12-2011.

[2] Rusiñol. «Alfonso Alonso, nou ministre de Sanitat». diari Ara, 02-12-2014. [Consulta: 3 desembre 2014].

[Junquera-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Junquera, Natalia «Fátima Báñez sustituye a Alfonso Alonso en el Ministerio de Sanidad» (en castellà). El País [Madrid], 16-08-2016 [Consulta: 4 novembre 2016].

[4] Aitor Guenaga. «La presidenta del PP vasco dimite a dos meses de las generales» (en castellà). El Diario, 14-10-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].

[5] «El PP vasco cierra la gris etapa de Carlos Iturgaiz» (en castellà). Noticias de Gipuzkoa, 04-11-2023. [Consulta: 6 abril 2024].

[6] Itziar Reyero. «El PP elige a Javier de Andrés candidato a lendakari para medirse contra el PNV» (en castellà). El Confidencial, 03-10-2023. [Consulta: 6 abril 2024].

[7] «Bizkaiko azken eserlekua kendu dio PP+Csek EH Bilduri» (en basc). EITB, 17-07-2020. [Consulta: 22 maig 2021].

[8] «Alfonso Alonso pren avui possessió com a ministre de Sanitat». 324.cat, 03-12-2014. [Consulta: 3 desembre 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Primer Govern de Mariano Rajoy Brey (21 de desembre de 2011 – 3 de novembre de 2016)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya fins el 19 de juny de 2014 i Felip VI d'Espanya a partir del 19 de juny de 2014
President del Govern	Mariano Rajoy Brey
Vicepresidenta de govern	Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta, presidència i portaveu del govern)
Ministres	Jorge Fernández Díaz (Interior) • José Manuel García-Margallo y Marfil (Afers Exteriors) • Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez/Rafael Catalá Polo (Justícia) • Pedro Morenés y Álvarez de Eulate (Defensa) • Ana María Pastor Julián/Rafael Catalá Polo (Foment) • Luis de Guindos Jurado (economia) • Miguel Arias Cañete/Isabel García Tejerina (agricultura) • José Manuel Soria López/Luis de Guindos Jurado (indústria) • Ana Mato Adrover/Alfonso Alonso Aranegui (sanitat i consum) • Cristóbal Montoro Romero (hisenda i administracions públiques) • José Ignacio Wert Ortega/Iñigo Méndez de Vigo Montojo (Educació i cultura) • María Fátima Báñez García (Treball)
Govern anterior II Rodríguez Zapatero · Govern següent II Rajoy