Al filo de lo imposible
| Gènere | documental televisiu  |
|---|---|
| Companyia productora | Televisió Espanyola |
| País | Espanya |
| Llengua original | castellà |
| Canal original | La 2 |
| Durada dels capítols | normalment de 35m a 1h |
| Primer episodi | 17 gener 1982 |
| Episodis | 230+ |
| Premis | |
| Més informació | |
| Web oficial | rtve.es… |
 
| |
Al filo de lo imposible, també anomenat Al filo, és un programa de televisió emès per La 2.[n. 1] Consisteix en una sèrie de documentals d'alta qualitat fotogràfica que té com a temàtica comuna l'aventura i l'exploració de llocs salvatges i d'alt risc de la Terra, com l'escalada de cims de més de 8000 metres, l'exploració dels casquets polars, travessies en vol lliure, el busseig a grans profunditats, etc.[1] Aquesta sèrie de més de dos-cents documentals d'esport d'aventura i risc, amb imatges filmades en alguns dels llocs més remots del planeta duu més de 25 anys en antena.[2]
El primer programa es va emetre el gener de 1982, amb el títol Dimensión 8000.[1] Segons la informació disponible a la pàgina oficial, és l'únic programa de televisió que ha filmat les 14 cims de més de 8.000 metres que existeixen al planeta, a més dels «tres pols»[n. 2] (el Pol Nord, el Pol Sud i l'Everest).[3] Molts dels seus documentals han estat emesos en televisions d'altres països, com la BBC, National Geographic i en altres cadenes de televisió de la Xina, els Estats Units i d'Amèrica Llatina.
Durant el rodatge d'alguns dels documentals es van produir accidents greus que van tenir una gran repercussió mediàtica a Espanya i que va provocar que des de certs mitjans de comunicació s'elevessin algunes crítiques, encara que majoritàriament les crítiques televisives han estat favorables. Dins de l'equip d'Al filo, cal destacar a Juanito Oiarzabal, Alberto Iñurrategi i Iván Vallejo que han aconseguit coronar els catorze vuit mil.[4][5][6] Juanito Oiarzabal té en el seu palmarès 23 vuit mil, una marca que no ha estat batuda de moment. També cal destacar a Edurne Pasaban, primera dona a aconseguir ascendir als catorze vuit mils; i a Francisco Gan, que es troba entre les catorze persones que han aconseguit assolir els "tres pols" de la Terra.[6][7]
Els reportatges d'aquest programa també han inspirat el motiu gràfic de diversos segells postals de Correos i han estat guardonats amb diversos premis.[8][9][10]
Premis i reconeixements
[modifica]El programa ha obtingut nombrosos guardons al llarg dels seus més de 25 anys d'activitat. Per motius d'espai i comoditat de lectura només es llista una selecció d'aquests.
- Medalla de bronze en el Festival Internacional de Nova York el 2008.[11]
- Medalla d'or en el WorldMedia Festival 2008 en la categoria "Esports i activitats", celebrat a Hamburg (Alemanya).[12]
- Premi a la millor producció de televisió 2006 en el Festival de Cinema Esportiu de Santander.[3]
- Premi Nacional a les Arts i les Ciències Aplicades a l'Esport 2005, per a Sebastián Álvaro, guardó concedit pel Consell Superior d'Esports d'Espanya[3]
- Premi ATV 2005[3]
- Premi Zapping 2003[3]
- Placa de Plata de la Real Orde del Mèrit Esportiu el 2003[13]
- Millor programa documental al VI Festival de Cinema de Palma el 2003[13]
- Premi ATV 2002[13]
- Premi Ondas 2000[14]
- Premi ATV 1999[13]
- Premi Ondas 1995[14]
- Medalla de plata en el Festival Internacional de Televisió de Nova York, el 1994.[13]
- TP d'Or ex aequo al millor documental el 1992.[13]
Notes
[modifica]- ↑ El programa també s'emet per La 1 i per canals temàtics com Teledeporte, Grandes Documentales i Canal Internacional.
- ↑ Tot i que formalment la terra només té dos pols geogràfics, s'anomena al món de l'esport de muntanya «Els tres pols» al repte d'assolir els dos pols més el cim de l'Everest
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 25 años de 'Al filo de lo imposible', en la hemeroteca de El Mundo.
- ↑ RTVE Informe anual sobre el Cumplimiento de la Función de Servicio Público 2003, págs. 221-227.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 RTVE (2007), 25 años de al filo, Web oficial de Al filo de lo imposible, RTVE. [23/04/2008]
- ↑ Ruscalleda, Carlos (22/07/2006), Al filo de lo imposible y Jara y sedal, en 50 años de TVE, RTVE.
- ↑ Estadísticas de escaladores que han conseguido las 14 cimas más altas Arxivat 2017-11-09 a Wayback Machine., (en anglès) en adventurestats.com, Explorersweb.
- ↑ 6,0 6,1 Anuncio de la cima de Edurne Pasabán, en El País, 01/05/2008.
- ↑ Estadísticas de escaladores que han logrado los tres polos de la Tierra Arxivat 2015-02-18 a Wayback Machine. (en anglès), en adventurestats.com, Explorersweb.
- ↑ Correos (2007), Al filo de lo imposible, Correos [23/04/2008.
- ↑ Correos (24-10-2007), Correos emite un minipliego dedicado a la serie documental de TVE, en correos.es. [23/04/2008].
- ↑ Correos (2006), Pliego de sellos dedicado a "Al filo", en correos.es. [24/04/2008]
- ↑ [1]RTVE Sala de Prensa, 02/02/2008.
- ↑ TVE obtiene tres premios de Oro y uno de Plata en el WorldMedia Festival, consulta: 27/04/2008.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 RTVE Histórico de Sala de Prensa, Al filo de lo imposible, diciembre de 2003, consulta: 23/04/2008
- ↑ 14,0 14,1 Página oficial de los Premios Ondas, años 1995 y 2000, consulta: 23/04/2008
Bibliografia
[modifica]- Álvaro, Sebastián. RBA LIBROS, S.A.. Al filo de lo imposible: 25 años de grandes aventuras, 2007. ISBN 9788489662988.
- Álvaro, Sebastián. Ediciones Desnivel, S.L.. Al filo de lo imposible, una aventura vivida, 1993. ISBN 9788487746314.
- San Sebastián, Juanjo. Lunwerg Editores. Aventuras al filo de lo imposible, 1990. ISBN 9788477820857.
- San Sebastián, Juanjo. Ediciones Desnivel, S.L.. Cita con la cumbre, 2005. ISBN 9788496192805.
- Betelu, Kiko. Editorial Lur. Buscando las catorce estrellas, 1997. ISBN 9788470994012.
- Betelu, Kiko. Ediciones Desnivel S.L.. Los 14 ochomiles de Juanito Oiarzabal, 1999. ISBN 9788489969450.
- Betelu, Kiko. Ediciones Desnivel S.L.. El Everest de Juanito Oiarzabal, 2002. ISBN 9788495760770.
- Castro Pérez-Roldán, Juan Antonio; Rodríguez, Darío. Ediciones Desnivel S.L.. Conversaciones con Juanito Oiarzabal, 2002. ISBN 9788495760265.