Agapanthus africanus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Gènere | Agapanthus |
| Espècie | Agapanthus africanus T.Durand i Schinz, 1894 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Crinum africanum |
| Sinònims |
|
L'agapant (Agapanthus africanus),[2] és una espècie de planta de la família de les Amaril·lidàcies,[3] originària de Sud-àfrica, si bé s'ha estès molt pel fet que s'usa com a planta ornamental.
També rep els noms d'assutzena africana, flor de l'amor, tuberosa i vara d'Adam.[2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una planta herbàcia, perennifòlia, rizomatosa. Posseeix una tija curta que porta diverses fulles allargades, de 10 a 35 cm de longitud i d'1 a 2 cm d'ample, a més a més d'un estípit floral de 25 a 60 cm de longitud, que es veu coronat per una umbel·la de 20 a 30 flors de color blau brillant, essent cada flor hermafrodita i actinomorfa, de 2,5 a 5 cm de diàmetre.
Cultiu
[modifica]Al segle xvii va ser introduïda a Europa com a planta ornamental d'exterior, si bé a zones a les que les gelades hi són comunes requereix esmenes protectores que evitin que es marceixin a baixes temperatures.
Posseeix diverses cultivars, com: l'Albus, de flors grogues; el Shapphire, de flors blau fosques; l'Aureus, que les té daurades; i el Variegatus, les fulles blanques del qual posseeixen bandes d'un to verdós. Totes elles són comunes a jardineria. Existeixen també variants que posseeixen dos estípits de la inflorescència per peu i altres que posseeixen flors de major o menor mida.
Durant l'estiu, requereix un reg abundant. La seva dependència hídrica és tal que es cultiva principalment als marges de llacs i corrents. Originàriament, es va importar a Irlanda i a Anglaterra per aquesta raó, i no a latituds més meridionals.
Es propaga vegetativament mitjançant la divisió mecànica del rizoma. Aquest procés ha de realitzar-se just quan s'inicia la primavera o la tardor. També és possible la reproducció sexual mitjançant llavors.
No posseeix marcades preferències edàfiques, creixent bé a qualsevol sòl fèrtil, humit i ben drenat.
Referències
[modifica]- ↑ «Agapanthus africanus» a EOL. Data consulta: 04 de març de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 «Agapanthus africanus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Missouri Botanical Garden. «Agapanthaceae» (en anglès). [Consulta: 29 agost 2007].
Bibliografia
[modifica]- Bailey, L. H.. Manual of Gardening (Second Edition).. Project Gutenberg Literary Archive Foundation, 2005.
- Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1952. Liliaceae. In Flora of Guatemala - Part III. Fieldiana, Bot. 24(3): 59–100.
