Vés al contingut

Adolf Speck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdolf Speck
Biografia
Naixement14 octubre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Hamelín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim de guerra Modifica el valor a Wikidata

Adolf Speck (1911-1946) fou un SS-Rottenführer i guarda del camp de concentració de Neuengamme, més tard promogut a SS-Unterscharführer i comandant de la bòbila i del taller de mecànica del camp. Per la seva crueltat a Neuengamme i participació en la massacre de l'Escola del Bullenhuser Damm la nit del 21 d'abril de 1945 fou condemnat a mort durant els judicis de la Casa Curio a Hamburg i penjat el 8 d'octubre de 1946 a Hameln a la Baixa Saxònia.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 14 d'octubre del 1911 a Kiel, fill d'una parella de camperols. Sense formació professional va treballar de camperol i de jornaler per la construcció de carreteres. Va casar-se el 1931 amb Margaret amb qui va tenir nou nens.

El 1932 va perdre la feina i afiliar-se a la SA, l'organització paramilitar del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). En un primer temps va esdevenir policista a Itzehoe. El 1940 va reincorporar-se a la SS i participar en la campanya de l'est. Per raons de càrrega familial i després de perdre tres germans a la guerra de l'est, va ser transferit als Països Baixos, considerats com menys perillosos, i des del gener 1944 com guarda al camp de Neuengamme.[1] Speck era un protegit del SS-Sturmbannführer Max Pauly. Al camp de Neuengamme va succedir al SS Johann Reese que va igualar en crueltat envers els presoners, amb el rang de SS-Rottenführer, i des del 1944 SS-Unterscharführer.[2] Junts amb Reese va maltractar amb màxima duresa nombroses presoners, ofegar-les al fossat del camp o executar-les per raons fútils.[1] Va esdevenir comandant de la bòbila i després del taller de mecànica, una dependència de la fàbrica Walther, una empresa privada de fabricació d'armes, instal·lada al camp per profitar la mà d'obra a baix preu.[3]

Era present a la nit de la massacre del Bullenhuser Damm, per guardar el transport dels nens i dels presoners russos[4] dels quals va matar-ne un que temptava fugir, mentrestant els vint nens van ser penjats.[5]

Després de la guerra va amagar-se i va ser arrestat als afores de Lübeck.[6] Durant el judici a la casa Curio, un tribunal militar britànic, va invocar a la seva descàrrega que «només havia executat els ordres» del comandant del camp Albert Lütkemeyer i de Max Pauly, que l'haurien amenaçat d'empresonament per manca de severitat amb els presoners[1] en un intent, típic de tots els còmplices de carregar els altres i negar qualsevol responsabilitat personal.[7]

El 3 de maig del 1946 va ser condemnat a mort a Hamburg i executat el 8 d'octubre a Hameln.[8]

Bibliografia

[modifica]
  • Günther Schwarberg, Meine zwanzig Kinder (alemany), Göttingen, Editorial Steidl, 1996, 144 pàgines, ISBN 978-3882434316 (en català: Els meus vint nens)
  • Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm (alemany), Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, ISBN 9783882433067 (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm)
  • Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experiment im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, 166 pàhgines, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Adolf Speck, Konzentrationslager Neugengamme Blogspot, [Consulta el 18 d'octubre de 2013]
  2. ↑ Hermann Kaienburg, Vernichtung durch Arbeit: der Fall Neuengamme, Editorial Dietz, 1990, segona edició, pàgina 343, ISBN 9783801250096 (en català: Anihilació pel treball, el cas de Neuengamme)
  3. ↑ De fet, els presoners evidentment no eren pagats, però la SS rebé un «lloguer».
  4. ↑ Dierk Strothmann, «Die Kinder vom Bullenhuser Damm», Hamburger Abendblatt, 20 d'abril de 2005
  5. ↑ [https://web.archive.org/web/20131019070413/http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/_english/the_perpetrators.html Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine. «The perpetrators: Adolf Speck», (anglès)] Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine., web de l'associació Els nens del Bullenhuser Damm [consulta: 18 d'octubre de 2013]
  6. ↑ Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 79
  7. ↑ Extrets de l'interrogatori a la Casa Curio, citats per Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit.
  8. ↑ Thorsten Muth, Das Judentum: Geschichte und Kultur, Ed. Pressel, 2009, pàgina 96, ISBN 9783937950280
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adolf_Speck&oldid=31476243»