Accipiter
Astor australià (A. fasciatus) | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Subfamília | Accipitrinae |
Gènere | Accipiter ![]() Brisson, 1760 |
Accipiter és el nom d'un gènere de rapinyaires de la família dels accipítrids (Accipitridae) i l'ordre dels accipitriformes.[1] Dues espècies habiten als Països Catalans, l'astor i l'esparver vulgar. Ambdues espècies són semblants en proporcions però la primera és notablement major. Els dos noms vulgars (astor i esparver) es fan extensius a la resta de les espècies del gènere, en funció de la grandària de cadascuna.
Són aus estilitzades, amb ales curtes, amples i arrodonides i cua llarga que els permet maniobrar àgilment en vol. Tenen cames llargues i urpes esmolades per matar les seves preses, i un bec fort i ganxut. Les femelles tendeixen a ser més grans que els mascles. Sovint fan emboscades a les seves preses, principalment aus i mamífers petits, capturant-los després d'una curta persecució. Es troben normalment en àrees boscoses o arbustives.
Llistat d'espècies
[modifica]Segons el el Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) el gènere conté 9 espècies:[1]
- Accipiter poliogaster - astor pitblanc.
- Accipiter madagascariensis - esparver de Madagascar.
- Accipiter ovampensis - esparver d'Ovambo.
- Accipiter nisus - esparver comú.
- Accipiter rufiventris - esparver canyella.
- Accipiter striatus - esparver americà.
- Accipiter chionogaster - esparver ventreblanc.
- Accipiter ventralis - esparver andí.
- Accipiter erythronemius - esparver del Chaco.
Anteriorment es considerava que Accipiter contenia una cinquantena d'espècies. Però diversos estudis provocaren la reclassificació de moltes d'elles en d'altres gèneres. El primer fou el 2021:[2]
Microspizias (2 espècies):
Posteriorment, estudis filogenètics moleculars van trobar que el gènere Accipiter era polifilètic i es va proposar reordenar les seves espècies en 5 gèneres monofilètics.[3][2][4] El 2024, el COI aprovà la segmentació d'Accipiter. Per a tal fí, diversos gèneres foren recuperats i 41 espècies més foren escindides:[1]
Lophospiza (2 espècies):
Aerospiza (3 espècies):
- Aerospiza toussenelii - astor de Toussenel
- Aerospiza tachiro - astor taixiró
- Aerospiza castanilius - esparver de flancs vermells
Tachyspiza (27 espècies):
- achyspiza badia - esparver xikra.
- Tachyspiza butleri - esparver de les Nicobar.
- Tachyspiza brevipes - esparver grec.
- Tachyspiza soloensis - esparver granoter.
- Tachyspiza francesiae - esparver de Frances.
- Tachyspiza trinotata - esparver cuatacat.
- Tachyspiza novaehollandiae - astor gris.
- Tachyspiza hiogaster - astor variable
- Tachyspiza fasciata - astor australià.
- Tachyspiza melanochlamys - astor negre-i-vermell.
- Tachyspiza albogularis - astor emmantellat.
- Tachyspiza haplochroa - astor de Nova Caledònia.
- Tachyspiza rufitorques - astor de les Fiji.
- Tachyspiza henicogramma - astor de les Moluques.
- Tachyspiza luteoschistacea - esparver de Nova Bretanya.
- Tachyspiza imitator - astor imitador.
- Tachyspiza poliocephala - astor capgrís.
- Tachyspiza princeps - astor de Nova Bretanya.
- Tachyspiza erythropus - esparver menut cama-roig.
- Tachyspiza minulla - esparver menut africà.
- Tachyspiza gularis - esparver menut del Japó.
- Tachyspiza virgata - esparver menut de flancs rogencs.
- Tachyspiza nanus - esparver menut de Sulawesi.
- Tachyspiza erythrauchen - esparver de les Moluques.
- Tachyspiza cirrocephala - esparver australià.
- Tachyspiza brachyura - esparver menut de Nova Bretanya.
- Tachyspiza rhodogaster - esparver pit-rovellat.
Astur (9 espècies):
- Astur cooperii - astor de Cooper
- Astur gundlachi - astor de Cuba
- Astur bicolor - astor bicolor
- Astur chilensis - astor de Xile
- Astur melanoleucus - Astor blanc-i-negre
- Astur henstii - astor de Madagascar
- Astur gentilis - astor comú
- Astur atricapillus - astor americà
- Astur meyerianus - astor de Meyer
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gill, Frank; Donsker, David. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List v14.2. IOC. [Consulta: 25 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Sangster, George; Kirwan, Guy M.; Fuchs, Jérôme; Dickinson, Edward C.; Elliott, Andy «A new genus for the tiny hawk Accipiter superciliosus and semicollared hawk A. collaris (Aves: Accipitridae), with comments on the generic name for the crested goshawk A. trivirgatus and Sulawesi goshawk A. griseiceps». Vertebrate Zoology, 71, 02-08-2021, pàg. 419–424. DOI: 10.3897/vz.71.e67501. ISSN: 2625-8498.
- ↑ Mindell, David P.; Fuchs, Jérôme; Johnson, Jeff Allan. «Phylogeny, Taxonomy, and Geographic Diversity of Diurnal Raptors: Falconiformes, Accipitriformes, and Cathartiformes». A: José Hernán Sarasola, Juan Manuel Grande, Juan José Negro (eds.). Birds of Prey: Biology and conservation in the XXI century (en anglès). Cham, Suïssa: Springer, 2018, p. 3-32. DOI 10.1007/978-3-319-73745-4_1. ISBN 978-3-319-73744-7.
- ↑ Catanach, Therese A; Halley, Matthew R; Pirro, Stacy «Enigmas no longer: using ultraconserved elements to place several unusual hawk taxa and address the non-monophyly of the genus Accipiter (Accipitriformes: Accipitridae)» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 22-03-2024. DOI: 10.1093/biolinnean/blae028. ISSN: 0024-4066.
Bibliografia complementària
[modifica]- Balete, Danilo S.; Tabaranza, Blas R.; Heaney, Lawrence R. «An Annotated Checklist of the Birds of Camiguin Island, Philippines». Fieldiana Zoology, 106, 2006. DOI: 10.3158/0015-0754(2006)106[58:AACOTB]2.0.CO;2.
- Heaney, Lawrence R.; Tabaranza, Blas R. Jr. «Mammal and Land Bird Studies on Camiguin Island, Philippines: Background and Conservation Priorities». Fieldiana Zoology, 106, 2006. DOI: 10.3158/0015-0754(2006)106[1:MALBSO]2.0.CO;2.
- Olson, Storrs L.; Olson, Storrs L. «Reflections on the systematics of Accipiter and the genus for Falco superciliosus Linnaeus». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 126, 2006, pàg. 69––70. (Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine.
PDF)
- Ferguson-Lees, James; Christie, David A. Raptors of the World (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2001. ISBN 978-0-618-12762-7.