424 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 424 aC (cdxxiv aC) |
Islàmic | 1078 aH – 1077 aH |
Xinès | 2273 – 2274 |
Hebreu | 3337 – 3338 |
Calendaris hindús | -368 – -367 (Vikram Samvat) 2678 – 2679 (Kali Yuga) |
Persa | 1045 BP – 1044 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -173 |
Ab urbe condita | 330 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
450 aC 440 aC 430 aC - 420 aC - 410 aC 400 aC 390 aC | |
Anys | |
427 aC 426 aC 425 aC - 424 aC - 423 aC 422 aC 421 aC |
El 424 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 330 ab urbe condita o de la fundació de Roma. L'ús del nom «424 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Esparta derrota Atenes a Megara
- Estrena d'Els Cavallers d'Aristòfanes. Era una crítica desenfrenada a Cleó, un dels homes més poderosos de l'antiga Atenes. Va endur-se el primer premi a les Lenees.[2]
- A la Guerra del Peloponnès l'atenenc Nícies va ocupar l'illa de Citera, i des d'allà va atacar la costa de Lacònia.[3]
- Hermòcrates de Siracusa va ser nomenat pel senat delegat al congrés general de ciutats gregues de Sicília que es va fer a Gela l'estiu d'aquell any. Tucídides, que li fa pronunciar un llarg discurs, atribueix a la seva influència la decisió dels reunits de resoldre els problemes mitjançant una pau general.[4]
- L'historiador Tucídides va ser nomenat estrateg, i el van enviar a les costes de Tràcia amb una esquadra de set naus.[5]
- A Roma es van elegir aquell any quatre tribuns amb potestat consular: Api Claudi Cras, Espuri Nauci Rútil, Luci Sergi Fidenat i Sext Juli Jul.[6]
Naixements
[modifica]- Cir el Jove, príncep persa fill de Darios II. Va ser sàtrapa de Frígia Major, Lídia i Capadòcia.[7]
Necrològiques
[modifica]- Artaxerxes I de Pèrsia, successor de Xerxes I.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Aristòfanes. «Notícia preliminar. Manuel Balasch». A: Comèdies vol. II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1969, p. 12.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 54
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 58, 65
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 102
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 35, 36
- ↑ «Cir de Pèrsia». GEC. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Artaxerxes, XXV