39 del Lleó
39 del Lleó (39 Leonis) és un estel binari a la constel·lació del Lleó, visualment situat a 20 minuts d'arc de la brillant Aldhafera (ζ Leonis). S'hi troba a 74 anys llum de distància del sistema solar.
39 del Lleó A (GJ 387 A), l'estel principal, és una nana groga de tipus espectral F8Vbw i magnitud aparent +5,80.[7] Els seus paràmetres de massa i grandària són pràcticament iguals als del Sol, encara que la seva temperatura, 6.085 K, és significativament més elevada.[8][9] Lluix amb una lluminositat 2,16 vegades major que la lluminositat solar.[9] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació de 5,8 km/s. No existeix consens en quant la seva edat; diversos autors situen aquesta xifra entre 5.500 i 7.970 milions d'anys.[10][11] Presenta una baixa metal·licitat, sent la seva abundància relativa de ferro un 36% de l'existent al Sol.[10] Altres elements com magnesi, silici i sofre mostren la mateixa tendència.[9]
L'estel acompanyant, 39 del Lleó B (GJ 387 B), és una nana vermella de tipus M1V i magnitud +11,4.[12] La seva temperatura superficial és de 3740 K i el seu diàmetre és aproximadament la meitat del diàmetre solar.[13] Ambdós estels estan visualment separats 7,2 segons d'arc, cosa que correspon a una separació real superior a 163 ua.
Referències
[modifica]- ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications (Version 2013-Jul). Pàgina: 2023. Data de publicació: 2014.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ 6,0 6,1 David Montes «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2010, pàg. A12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014948.
- ↑ «39 Leonis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Gliese 387A, Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 59, 2, 2007. pp. 335-356 (Taula consultada en CDS).
- ↑ 10,0 10,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Boesgaard, Ann Merchant; Krugler Hollek, Julie «Beryllium Abundances in Stars of One Solar Mass». The Astrophysical Journal, 691, 2, 2009. pp. 1412-1423.
- ↑ «GJ 387 B» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Gliese 387B, Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
