Vés al contingut

L'Olmet

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:06, 2 abr 2023 amb l'última edició de Xacòina (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Olmet
Olmedo (it) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 39′ 04″ N, 8° 22′ 47″ E / 40.6511°N,8.3797°E / 40.6511; 8.3797
PaísItàlia
RegióSardenya
Provínciaprovíncia de Sàsser Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.168 (2023) Modifica el valor a Wikidata (124,53 hab./km²)
Geografia
Superfície33,47 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud68 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal07040 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic079 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT090048 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaG046 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.olmedo.ss.it Modifica el valor a Wikidata

L'Olmet (en italià Olmedo, i en sard, S'Ulumedu) és un municipi italià que pertany a la província de Sàsser. L'any 2007 tenia 3.598 habitants. Es troba a la regió de Nurra. Limita amb els municipis de l'Alguer, Sàsser i Uri.

El nom de la ciutat s’atribueix a la intersecció dels termes Ulimu (olm) i Ulmetum (bosc d’oms), derivats respectivament del nuràgic i del llatí, en virtut de la presència notable, abans del desenvolupament urbà, d'oms, alguns exemples dels quals encara es poden admirar avui. Ulumetu, un petit poble, però principal ciutat de curatoria, que forma part del Jutjat de Torres. Així doncs, el Condaghe di Silki, un registre religiós del segle xiii, ens retorna els antics vestigis de l'Olmet, testimoniant, des de temps remots, l'existència i el paper que va assumir com a important centre administratiu en l'estructura institucional de l'època. En aquest període, les poques fonts bibliogràfiques esbossen un país caracteritzat per la lluita per la seva possessió. Durant el segle XIV, el poble va estar, de fet, implicat i disputat en la cruenta guerra que els Dòria, units per un fort vincle parental amb la família Torres, van lluitar, a partir del 1325, primer amb la Corona d’Aragó i, posteriorment, amb el Jutjat d'Arborea, que el va conquerir definitivament el 1336. Posteriorment dominat pels catalanoaragonesos, aviat es va convertir en un feu, passant de mà en mà a diversos senyors locals. La reconstrucció va ser gairebé immediata gràcies a l’aleshores senyor de la vil·la, Jaume Mercer.

Evolució demogràfica

[modifica]

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2006- Luigi Ruiu Llista cívica

Agermanaments

[modifica]