Vés al contingut

Fangataufa

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:15, 8 juny 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula geografia políticaFangataufa
Imatge
Vista des de satèl·lit
Tipusatol i lloc de proves nuclears Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 22° 15′ S, 138° 45′ O / 22.25°S,138.75°O / -22.25; -138.75
Col·lectivitatPolinèsia Francesa
Subdivisió administrativaTuamotu-Gambier
ComunaTureia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2017) Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Sup. llacuna53 km²
Identificador descriptiu
Fus horari

Fangataufa és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Administrativament depèn de la comuna de Tureia, però va ser cedit per l'Assemblea territorial al Centre d'Experimentació del Pacífic, junt amb l'atol Moruroa, per fer-hi proves nuclears. Està situat al sud-est de l'arxipèlag, a 40 km al sud-est de Moruroa.

Geografia

[modifica]

L'atol té forma rectangular, de 8,5 km de llarg i 7,5 km d'ample, amb una superfície total de 45 km². Originalment no tenia cap pas a la llacuna interior, però les forces armades franceses van volar 400 m d'esculls per obrir un pas que facilités el programa de proves nuclears. És una zona militar amb accés prohibit sense autorització.

Història

[modifica]

Fangataufa va ser descobert, el 2 de febrer de 1826, per l'anglès Frederick Beechey quan intentava localitzar la veïna Moruroa que havia descrit Philip Carteret. L'anomenà Cockburn. Va ser habitat durant el segle XX per recol·lectors de copra.

El 1964 va ser cedit per ser utilitzat de blanc en el programa nuclear francès. Entre el 1966 i 1996 s'hi van fer 5 explosions nuclears atmosfèriques i 10 subterrànies a una profunditat entre 500 i 700 m sota la llacuna.