Portada
Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
767.781 articles
1.159 participants actius
-
Article del dia
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.
-
Imatge del dia -
Projecte destacatProjecte destacat: Els 10 000
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.
Projecte destacat: Els 10 000
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)
S'anuncia que Les nostres mares, de Gemma Ruiz, va ser el llibre més emprestat a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona el 2024.
Jannik Sinner guanya l'Open d'Austràlia masculí, l'endemà de la primera victòria de Madison Keys en un Grand Slam.
Donald Trump proposa a Egipte i Jordània la deportació d'un milió i mig de palestins per a «netejar la Franja de Gaza».
Stay Homas s'acomiada del públic en un darrer concert al Poble Espanyol de Barcelona, gairebé cinc anys després de donar-se a conèixer durant el confinament per la Covid-19.
_(52144088488)_(cropped2).jpg)
Madison Keys
.jpg)
|
|
| *Projecte sense versió en català o parcialment traduït |
