Braille árabe
Tipos | braille |
---|---|
Llingües | árabe |
Basáu en |
Q5378197 ![]() |
![]() |
Braille árabe (n'árabe: ريل عربية, birēl ʻarabīyah), ye la signografía utilizada pal idioma árabe. La lectoescritura árabe tien delles traces propies, lléese y escribe de derecha a izquierda. La primer adautación del braille al árabe, paez ser obra d'una misionera inglesa llamada Lovell[1] (1870). En 1948 revísense les distintes signografías del braille árabe, tanto de la Oficina Colonial Británica y del Institutu Nacional pa Ciegos, de Londres. Nun principiu, había 9 signografías distintos pa l'adautación, que yeren: 1. Braille Lovell, Exiptu; 2. Braille exipciu oficial modernu; 3. Braille Dajani, Jordaiiia Hachemita; 4. Braille Vienot Bourgin, Marruecos; 5. Padres Carmelites, Iraq; 6. Arábigu internacional, Edition de la Roue; 7. Adautación alemana; 8. Braille indiu unificáu (alfabetu arábigu) y 9. Braille indiu “standard” (alfabetu arábigu).
Cuatro de los sistemes braille, exipciu Lovell, exipciu oficial, xordanu hachemita y marroquín lleer de derecha a izquierda y los otros cinco, braille irakiano, magrebín, alemán, indiu unificáu ya indiu “standard”, d'izquierda a derecha. Cuatro d'esos sistemes (Braille irakiano, mogrebí, alemán ya indiu “standard”) basar en valores fonéticos internacionales. Los númberos y los signos de puntuación de los sistemes braille irakiano, magrebín, alemán ya indiu unificáu y “standard” yeren internacionales. Nos sistemes braille Lovell, exipciu oficial, xordanu hachemita y marroquín, sicasí, solamente los númberos yeren internacionales. El Braille indiu unificáu (alfabetu arábigu) nun tenía nenguna rellación fonética nin braille colos otros sistemes arábigos. Los sistemes Lovell, exipciu oficial, xordanu hachemita y marroquín calteníen el principiu de les secuencies coincidentes ente'l de Luis Braille orixinariu y l'alfabetu arábigu, pero les lletres del Braille taben invertíes, lleéndose de derecha a izquierda. Les diferencies de los sos signos llindábense principalmente a les vocales y a les contraiciones. Na última conferencia pal desenvolvimientu y unificación del braille arábigu, que se celebró n'Arabia Saudita (2002) y nun se llegó a una unificación pal usu de la signografía en tolos países. El braille árabe unificáu utilizar en Qatar y nos Emiratos Árabes Xuníos.
Signografía braille árabe (unificáu)
[editar | editar la fonte]Lligadures
[editar | editar la fonte]لَا | La | (1236) | ![]() |
إ | Y | (46) | ![]() |
ؤ | Waw | (1256) | ![]() | ||
ى | - | (135) | ![]() |
آ | Aa | (345) | ![]() |
ئ | yá | (13456) | ![]() | ||
أ | A | (34) | ![]() |
ء | a | (3) | ![]() |
ة | _ | (16) | ![]() |
Marques diacrítiques
[editar | editar la fonte]َ | fhata | (2) | ![]() |
ُ | damma | (136) | ![]() |
ٍ | kasratan | (35) | ![]() |
َ | fhata | (6) | ![]() | |||
َِ | kasra | (15) | ![]() |
ً | fathatan | (23) | ![]() |
ٌ | dammatan | (26) | ![]() |
ٌْ | sukun | (25) | ![]() |
Les marques diacrítiques escríbense detrás de la lletra, sacante'l fhata que ta delantre de la lletra.
Númberos
[editar | editar la fonte] | signu de númberu | (3456) | ![]() |
٣ | 3 | (3456, 14) | ![]() ![]() |
٦ | 6 | (3456, 124) | ![]() ![]() |
٩ | 9 | (3456, 14) | ![]() ![]() | |||
١ | 1 | (3456, 1) | ![]() ![]() |
٤ | 4 | (3456, 145) | ![]() ![]() |
٧ | 7 | (3456, 1245) | ![]() ![]() |
٠ | 0 | (3456, 245) | ![]() ![]() | |||
٢ | 2 | (3456, 12) | ![]() ![]() |
٥ | 5 | (3456, 15) | ![]() ![]() |
٨ | 8 | (3456, 125) | ![]() ![]() |
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Mackenzie, Sir Clutha (26 de febreru de 1954) La escritura braille nel mundu (PDF), UNESCO Publication, páx. 35. Consultáu'l 12 de marzu de 2015.