Els Hostalets de Pierola
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Els Hostalets de Pierola | |
Municipio de Catalunya | |
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya Catalunya Barcelona Anoya |
Superficie | 33,49 km² |
Población • Total |
3188 hab. (2013) |
Altaria • Meyana |
474 m. |
Alcalde | Gerard Parcerisas i Valls |
Codigo postal | 08781 |
Chentilicio | pierolenc / pierolenca (en catalán) |
Coordenadas | |
Web oficial |
Els Hostalets de Pierola ye un municipio catalán situato en a provincia de Barcelona, comarca de l'Anoya y partiu chudicial d'Igualada.
A suya población ye de 2.219 habitants (2007), en una superficie de 33,49 km² y con una densidat de población de 66,26 hab/km².
Cheografía
[editar | modificar o codigo]Els Hostalets de Pierola ye situato a 474 metros d'altaria sobre o livel d'a mar.
D'o suyo termin municipal fan parte os lugars d'Els Boscos de Can Martí, Can Fontimarc, Can Fosalba, Can Gras, Can Marcet, Can Rovira de l'Estela, Pierola y Serra Alta.
Historia
[editar | modificar o codigo]O castiello de Pierola, hue desapareixito, ye citato en 963. En 1286 o rei Alifonso II d'Aragón lo donó a Asbert de Mediona.
En 1595, se formó Els Hostalets en un cruce de camins a on bi heba un hostal, o clamato Hostal d'en Valls. Os camíns yeran o camín reyal d'Igualada ta Barcelona y o camín reyal de Vilafranca del Penedès ta o monesterio de Montserrat. En os sieglos XVII y XVIII bi construyoron mas hostals, estando asinas l'orichen d'o lugar.
Economía
[editar | modificar o codigo]A economía d'Els Hostalets de Pierola ye basata en l'agricultura, con cautivos de secano: vinya, cerials, almendreras y oliveras.[1]
Demografía
[editar | modificar o codigo]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Administración
[editar | modificar o codigo]Reparto de concellers
[editar | modificar o codigo]Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 |
PSC | - | - | 3 | 5 | 7 | 6 | 6 | 5 |
CiU | 3 | 2 | 3 | 2 | 2 | - | - | 3 |
Independients | 4 | 5 | 1 | - | - | - | - | - |
ERC | - | - | - | - | - | 3 | 3 | 3 |
Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 9 | 9 | 9 | 11 |
Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
Alcaldes
[editar | modificar o codigo]Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1931–1933 | Josep Pujol i Pons | |
1933–1934 | Jaume Valls i Sagristà | |
1934–1935 | Joan Valls Pujol | |
1935–1936 | Jaume Valls i Sagristà | |
1936–1939 | Joan Valls Pujol | |
1939–1940 | Joan Blanch i Dobón | |
1940–1942 | Joan Vallès i Llopart | |
1942–1946 | Josep Jorba Damón | |
1946–1953 | Joan Parcerisas i Valls | |
1953–1955 | Isidre Vallès i Huguet | |
1955–1971 | Josep Torres i Tort | |
1971–1972 | Joan Casanovas i Cursellas | |
1972–1979 | Josep Torres i Tort | |
1979–1983 | Josep Isart i Isart | Convergència i Unió |
1983–1987 | Josep Isart i Isart | Convergència i Unió |
1987–1991 | Sebastià Sorolla i Subirana | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1991–1995 | Sebastià Sorolla i Subirana | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1995–1999 | Sebastià Sorolla i Subirana | Partit dels Socialistes de Catalunya |
1999–2001 | Sebastià Sorolla i Subirana | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2001–2003 | Pedro Barbado Mariscal | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2003–2007 | Pedro Barbado Mariscal | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2007–2011 | Jordi Calpe i Carbonell | Esquerra Republicana de Catalunya |
2011–2013 | Daniel Vendrell | Partit dels Socialistes de Catalunya |
Molimentos
[editar | modificar o codigo]- Ilesia de Sant Per d'Els Hostalets de Pierola, de 1852, construita dencima d'una ilesia anterior d'estilo romanico.
- Ilesia de Sant Per de Pierola, un edificio d'estilo romanico, citata en documentos de 1060.
- Ermita de Sant Cristofo de Canyelles, una ermita d'estilo romanico, citata en 1033.
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]- (ca) Pachina web municipal.
- (ca) Información d'Els Hostalets de Pierola en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
- (ca) Información d'Els Hostalets de Pierola en a pachina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
- (ca) Información d'Els Hostalets de Pierola en a pachina web d'a Deputación Provincial de Barcelona.
- (ca) Els Hostalets de Pierola en a Gran Enciclopèdia Catalana.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (ca) Els Hostalets de Pierola en a Enciclopèdia Catalana.
Municipios d'a comarca de l'Anoya | |
---|---|
Argençola | Bellprat | El Bruc | Cabrera d'Anoia | Calaf | Calonge de Segarra | Capellades | Carme | Castellfollit de Riubregós | Castellolí | Copons | Els Hostalets de Pierola | Igualada | Jorba | La Llacuna | Masquefa | Montmaneu | Òdena | Orpí | Piera | La Pobla de Claramunt | Els Prats de Rei | Pujalt | Rubió | Sant Martí Sesgueioles | Sant Martí de Tous | Sant Pere Sallavinera | Santa Margarida de Montbui | Santa Maria de Miralles | La Torre de Claramunt | Vallbona d'Anoia | Veciana | Vilanova del Camí |