Clupea harengus
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
| Clupea harengus | |
|---|---|
 | |
| Denominacions populars | |
| Estau de conservación | |
| Clasificación cientifica | |
| Animalia | |
Filo:
|
Chordata |
| Actinopterygii | |
| Clupeiformes | |
| Clupeidae | |
| Clupea | |
| C. harengus | |
| Descripción | |
| Distribución cheografica | |
 | |
L' arengue (Clupea harengus (Linnaeus, 1758)[5]) ye un peix d'a orden d'os Clupeiformes y familia Clupeidae que ye una d'as especies de peixes mas abundants d'o mundo. Se puede trobar a toz dos costaus de l'Oceano Atlantico, pueden creixer dica 45 centímetros de largo y pesar dica 1,1 kilogramos.
L'arengue chugó, y encara lo fa, un paper muit important como birolla basica en Europa y en Nordamerica. A suya pesca en Suecia se remonta a lo sieglo X y en os Países Baixos enta l'anyo 1167.[6] En a edat meya (sieglo XIV) ya s'empecipió a meter-los en tonels de fusta en salmuerra y la suya importancia en os Países Baixos estió tal que os habitants d'Amsterdam dicen que la suya ciudat a construyoron sobre raspas d'arengue. En o sieglo XV, os Países Baixos y Francia sinyoron un tractau pa trestallar-se as redoladas de pesca d'iste peix.[7] L'arengue estió la birolla prencipal d'a Cuaresma y se clamaba "l'hordio d'a mar".
En a peninsula Iberica se vende per un regular zafumau y envasau en plastico, fresco, conchelau, en conserva u salau. A suya carne ye muit apreciada, tanto per o suyo gusto como per a suya valor nutricional (ye muit rica en graixas y tien un alto conteniu en acidos grasos omega 3, lo que le converte en un birolla muit cardiosaludable. Amás ye una fuent de proteínas, selenio, fosforo, yodo, vitamina D y cualques vitaminas d'o grupo B -niacina y riboflavina-).[8] Tamién puede trobar-se envasau en potes transparents, conservaus en vinagre muit suau, en chullas enrolladas que rodian brunos dulces y pepinos que son muit populars en o norte d'Europa.
Subespecies
[editar | modificar o codigo]- Clupea harengus harengus (Linnaeus, 1758)
- Clupea harengus membras (Linnaeus, 1761)
- Clupea harengus suworowi (Rabinerson, 1927)
Galería d'imachens
[editar | modificar o codigo]-
Bandada d'arengues. -
Pescata d'arengues. -
Captura mundial d'arengue en toneladas notificadas per la FAO, 1950–2010. -
-
Arengues zafumaus. -
Un tonel u cubo con arengues. -
-
.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals,Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.137
- ↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
- ↑ (es) Francisco Bruballa Angusto Vocabulario del habla de La Puebla de Castro, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2009, ISBN 978-84-8127-214-7, p.196
- ↑ (es) María Pilar Benítez Marco L'ansotano. Estudio del habla del Valle de Ansó, Gubierno d'Aragón, 2001, ISBN 9788477538554, p.325
- ↑ (en) Clupea harengus Linnaeus 1758 en fao.org
- ↑ (en) Alheit, J., E. Hagen. 1997. Long-term climate forcing of European herring and sardine populations. Fisheries Oceanography, 6:2: 130-139.
- ↑ (ca) Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, p. 74.
- ↑ (ca) areng en a Gran Enciclopedia Catalana
Vinclos externos
[editar | modificar o codigo]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Clupea harengus.
Wikispecies tiene un articlo sobre Clupea harengus.
| Control d'autoridaz |
|
|---|
Datos: Q2396858- Multimedia: Clupea harengus / Q2396858
- Especies: Clupea harengus