Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 1978 Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya → | |||||||||||||||||
Data | 12 març 1986 | ||||||||||||||||
Tipus | referèndum | ||||||||||||||||
«Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?» | |||||||||||||||||
Participació | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Resultat de la votació | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
El dimecres, 12 de març de 1986 se celebrà a l'estat espanyol un controvertit referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, organització a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982.[1] Fou convocat pel govern presidit per Felipe González i hi foren cridats els espanyols majors de 18 anys, als quals se'ls presentava una papereta amb el següent text i pregunta:
« | El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:
Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?[2] |
» |
La consulta va tenir un caràcter consultiu, no vinculant, conforme a l'article 92 de la Constitució Espanyola. El resultat va ser el "sí" a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del "no". El "no" va triomfar en totes les províncies de les comunitats autònomes de Catalunya, Navarra, el País Basc i a la província de Las Palmas, a Canàries. La participació va ser del 59,4%.
El president de la plataforma cívica que propugnava el «no» a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN fou l'escriptor Antonio Gala.[3]
Controvèrsia
[modifica]Un dels motius pels quals aquest referèndum va resultar polèmic va ser el fet que el PSOE s'havia manifestat en contra de la permanència a l'OTAN abans d'entrar al Govern, usant l'eslògan "OTAN, d'entrada no". En el referèndum va proposar el sí. D'altra banda, Coalició Popular, que sempre havia estat partidària de l'entrada a l'OTAN, va recomanar l'abstenció en el referèndum.
Un altre dels motius va ser la redacció de la pregunta, la qual molts van considerar tendenciosa per encaminar als ciutadans cap al "sí".
Pregunta
[modifica]La pregunta formulada als votants va ser la següent:
« | El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya mantingui la permanència a l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència se situï en els següents termes:
Considera convenient per a Espanya pertànyer a l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la nació?[4] |
» |
Resultats
[modifica]- Cens: 29.024.494 electors
- Vots comptabilitzats: 17.246.458 votants (59,42%)
- Vots a favor: 9.054.509 (52,5%)
- Vots en contra: 6.872.421 (39,8%)
- Vots en blanc: 1.127.673 (6,54%)
- Vots nuls: 191.855 (1,11%)
Resultats per comunitat autònoma
[modifica]Percentatge modificat, un cop eliminat el vot en blanc.
Comunitat autònoma | Cens | Participació | Sí | No | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Vots | % | ||||
Andalusia | 4.810.221 | 61,55% | 1.868.623 | 67,38 | 904.635 | 32,62 | |
Aragó | 952.361 | 60,17% | 318.640 | 61,72 | 197.608 | 38,28 | |
Astúries | 907.599 | 56,36% | 273.074 | 57,28 | 203.622 | 42,72 | |
Cantàbria | 402.339 | 59,64% | 140.251 | 63,96 | 79.031 | 36,04 | |
Castella i Lleó | 2.071.409 | 56,44% | 627.633 | 61,54 | 392.251 | 38,46 | |
Castella-La Manxa | 1.283.563 | 58,30% | 451.729 | 68,42 | 208.484 | 31,58 | |
Catalunya | 4.614.731 | 62,80% | 1.263.416 | 46,28 | 1.466.639 | 53,72 | |
Comunitat de Madrid | 3.591.044 | 60,91% | 1.135.636 | 56,77 | 864.700 | 43,23 | |
Extremadura | 823.281 | 61,96% | 305.219 | 65,79 | 158.723 | 34,21 | |
Galícia | 2.220.686 | 38,51% | 465.103 | 59,10 | 321.809 | 40,90 | |
Illes Balears | 524.710 | 52,03% | 151.881 | 61,11 | 96.663 | 38,89 | |
Illes Canàries | 1.003.385 | 55,39% | 242.015 | 46,31 | 280.639 | 53,69 | |
La Rioja | 202.523 | 59,97% | 69.405 | 63,92 | 39.174 | 36,08 | |
Múrcia | 723.287 | 61,39% | 254.572 | 62,08 | 155.469 | 37,92 | |
Navarra | 396.841 | 62,64% | 99.815 | 43,28 | 130.828 | 56,72 | |
País Basc | 1.644.108 | 65,41% | 336.518 | 32,45 | 700.539 | 67,55 | |
País Valencià | 2.776.354 | 66,33% | 1.027.648 | 60,73 | 664.465 | 39,27 | |
Total | 29.024.494 | 59,42% | 9.054.509 | 56,85 | 6.872.421 | 43,15 |
Font: Ministeri de l'Interior[5]
Resultats per províncies dels Països Catalans
[modifica]Percentatge modificat, un cop eliminat el vot en blanc.
Cens | Votants | % Participació | Vots Sí | % | Vots No | % | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Alacant | 863.067 | 557.072 | 65% | 342.336 | 67% | 171.441 | 33% |
Balears | 524.710 | 273.021 | 52% | 151.881 | 61% | 96.663 | 39% |
Barcelona | 3.558.565 | 2.290.385 | 64% | 1.006.947 | 46% | 1.160.341 | 54% |
Castelló | 336.231 | 220.107 | 65% | 120.998 | 62% | 75.551 | 38% |
Girona | 369.485 | 221.805 | 60% | 87.078 | 43% | 117.385 | 57% |
Lleida | 281.747 | 150.300 | 53% | 62.729 | 45% | 76.167 | 55% |
Tarragona | 404.934 | 235.622 | 58% | 106.662 | 49% | 112.746 | 51% |
València | 1.577.056 | 1.064.469 | 67% | 564.314 | 57% | 417.473 | 43% |
Total* | 7.915.795 | 5.012.781 | 63% | 2.442.945 | 52% | 2.227.767 | 48% |
*(Sense incloure la Franja)
Referències
[modifica]- ↑ «Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)» (en castellà). Ministeri de Defensa d'Espanya. Arxivat de l'original el 2010-09-29. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Real Decreto 214/1986, de 6 de febrero, por el que se somete a referéndum de la Nación la decisión política del Gobierno en relación con la Alianza Atlántica» (en castellà). Boletín Oficial del Estado de España, 06-02-1986.
- ↑ Françoise Dubosquet Lairys, «Intelectual y prensa: Antonio Gala y El Independiente», Institut Cervantes (en castellà).
- ↑ Boletín Oficial del Estado de España - Reial Decret 214/1986, del 6 de febrer
- ↑ «REFERÉNDUM / MARZO 1986» (en castellà). [Consulta: 24 març 2017].