Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.[1][2][3] Això implica que cap persona natural o jurídica, pot utilitzar-la de forma legítima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donació, transacció, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiació.[4] El dret a la propietat privada i la llibertat econòmica no són absoluts.[5]
Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, òbviament, neguen l'existència d'una autoritat competent per a la seva derogació.
Als Països Catalans
[modifica]Segons l'article 27 de la Constitució d'Andorra «Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat. Ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment establert per la llei.»[6] A la Catalunya del Nord vigeixen els articles 544-546 del codi civil francès: «La propietat és el dret a gaudir i disposar de les coses de la manera més absoluta, sempre que no se'n faci un ús prohibit per lleis o reglaments.»[7] A l'Alguer està protegida per l'article 42 de la constitució italiana[8] i al País Valencià, les Illes Baelars i Catalunya per l'article 33 de la constitució espanyola amb termes semblants.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Pérez Porto, Julián. «Definición de propiedad privada» (en castellà). Definicion.de, 2011 (2014). [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «Private property». A: Encyclopædia Britannica (en anglès) [Consulta: 9 setembre 2021].
- ↑ «Propiedad privada - Definición, qué es y concepto» (en castellà). [Consulta: 9 setembre 2021].
- ↑ «dret a la propietat». A: Terminologia dels drets humans. 2019. TERMCAT & Govern d'Andorra, 2017 (Diccionaris en Línia).
- ↑ «Propietat privada, llibertat econòmica i llei de contenció de rendes de lloguer a Catalunya (Llei 11/2020, de 18 de setembre).». Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, 23-02-2021. Arxivat de l'original el 2022-11-26. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ «Constitució d'Andorra». Consell General Principat d'Andorra, 28-04-1993. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ «Titre II : De la propriété (Articles 544 à 577)». A: Code Civil. Livre II : Des biens et des différentes modifications de la propriété (en francès) [Consulta: 12 març 2022]. «Article 544: La propriété est le droit de jouir et disposer des choses de la manière la plus absolue, pourvu qu'on n'en fasse pas un usage prohibé par les lois ou par les règlements. Article 545C: Nul ne peut être contraint de céder sa propriété, si ce n'est pour cause d'utilité publique, et moyennant une juste et préalable indemnité.»
- ↑ «Diritti e doveri dei cittadini. Titolo III Rapporti economici.Articolo 42» (en italià). La Costituzione. Senato della Repubblica. [Consulta: 12 març 2022]. «La proprietà privata è riconosciuta e garantita dalla legge, che ne determina i modi di acquisto, di godimento e i limiti allo scopo di assicurarne la funzione sociale e di renderla accessibile a tutti.»
- ↑ Constitució espanyola – text consolidat. 2a edició. Barcelona: Parlament de Catalunya, desembre del 2012, p. 17. «Ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin.»