Vés al contingut

Núria Picas i Albets

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Núria Picas i Albets

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 18 gener 2022 (renúncia) – José Rodríguez Fernández →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Parlament de Catalunya
28 maig 2019 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)
← Oriol Junqueras i Vies

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
ResidènciaBerga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócorredora d'ultramaratons, bombera, política Modifica el valor a Wikidata
Esportcursa de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaultra trail Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorBuff
Salomon
Suunto Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webhttp://nuriapicas.com/
IMDB: nm6014287 TMDB.org: 5035480
Facebook: nuria.picasalbets X: NuriaPicas Instagram: nuriapicasoficial Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Cursa de muntanya
Campionat del món d'Ultra Trail
Or 2012 campionat del món d'Ultra Trail[1]
Ultra Trail World Tour
Or 2014 guanyadora de la 1a edició[2]
Or 2015 [3]
Ultra-Trail du Mont-Blanc
Argent 2013 ultramarató de muntanya[4]
Argent 2014 ultramarató de muntanya[5]
Or 2017 ultramarató de muntanya[6]
SkyGames
Or SkyMarathon 2012 marató d'alta muntanya[7]
Or SkyDuathlon 2012 duatló d'alta muntanya[7]
Or SkyBike 2012 bicicleta de muntanya[7]
Or Combinada 2012 prova combinada[7]
Zegama Aizkorri
Argent 2012 marató d'alta muntanya[8]
Argent 2013 marató d'alta muntanya[9]
Cavalls del Vent - Ultra Pirineu (des de 2014)
Or 2011 ultramarató[10]
Or 2012 ultramarató[11]
Or 2013 ultramarató[12]
Or 2014 ultramarató[13]
Bronze 2015 ultramarató[14]
Or 2022 ultramarató[15]
Mount Kinabalu Climbathon
Or 2010 marató d'alta muntanya[16]
Bronze 2012 marató d'alta muntanya[17]
Transvulcania
Argent 2012 ultramarató[18]
Trofeo Kima
Or 2012 ultramarató[19]
Sentiero delle Grigne
Argent 2010 marató d'alta muntanya[20]
Grand Trail des Templiers
Or 2012 ultramarató de muntanya
Or 2013 ultramarató de muntanya
Or 2014 ultramarató de muntanya[21]
Ultra-Trail Mount Fuji
Or 2014 ultramarató de muntanya[22]
Transgrancanaria
Or 2014 ultramarató de muntanya[23]
Or 2015 ultramarató de muntanya[24]
TNF Australia 100
Or 2014 ultramarató de muntanya[22]
Gran Raid de la Reunió
Or 2015 ultramarató de muntanya[25]

Núria Picas i Albets (Manresa, 2 de novembre de 1976) és una corredora de muntanya catalana.[26] Va ser Mossa d'Esquadra a Manresa al 2002.

Els primers anys de la dècada del 2010 va guanyar desenes de curses de muntanya de les més destacades.[a] Viu a Berga i s'entrena per les muntanyes dels voltants del Berguedà.[27] Després d'acumular resultats destacats amb la selecció catalana de curses de muntanya, des de l'any 2012 és membre del Buff Pro Team de curses de muntanya,[28] i des de l'any 2014 és col·laboradora de Leksport.[29]

Biografia

[modifica]

Nascuda a Manresa, es va iniciar en el món de la muntanya de la mà dels seus pares, que des que tenia 10 anys se l'enduien a practicar escalada a les muntanyes de Montserrat. Picas va endinsar-se seriosament en la disciplina als 19 anys, practicant tant l'escalada esportiva com la clàssica, progressant ràpidament i arribant a un grau 7b+ l'any 2002.[30]

Paral·lelament, Picas va participar en la seva primera marató de muntanya, la Nike Aneto X-treme Marathon, i el bon resultat obtingut (tercera posició femenina) afavorí l'interès de la selecció catalana de curses de muntanya per incorporar-la a les seves files, proposta que s'ajornà arran de la joventut de la corredora, que llavors tenia 23 anys.[30] Aquesta progressió es veié interrompuda per un accident d'escalada en una via ferrada a Montserrat mateix, on Picas es trencà l'astràgal del peu esquerre, la qual cosa li dificultà durant anys la pràctica normal d'esports de fort impacte a les articulacions com les curses a peu.[30]

No obstant això, Picas era una habitual dels raids d'aventura, i només participava en curses de muntanya de manera ocasional. Tanmateix, els bons resultats obtinguts en aquesta disciplina propicien la seva entrada a la selecció catalana de curses de muntanya, on eclosiona com una corredora de nivell internacional (Kinabalu 2010, entre altres) i de curses d'ultradistància (Cavalls del vent 2011) i es professionalitza, fet que l'obliga a prendre's una excedència de la seva feina com a bombera de la Generalitat de Catalunya.[31]

El març de 2015 es feu públic que Picas emprendria una expedició al Makalu, la cinquena muntanya més alta del món, en companyia de Ferran Latorre, llavors en ple projecte d'esdevenir el primer català a coronar els 14 cims de més de vuit mil metres del planeta.[32] Aquest projecte respon a un somni d'infantesa de la corredora berguedana, que sempre havia volgut ascendir un cim de més de 8000 metres, i coincideix amb el fet que el Makalu fou el primer cim coronat per una expedició manresana (1977), de la qual el pare de Picas formà part.[32] El 6 d'abril, Latorre i Picas emprengueren el viatge al Nepal, amb la intenció d'arribar al camp base del Makalu pels volts del 20 d'abril i iniciar el procés d'aclimatació i reconeixement del terreny. Segons les previsions, l'atac al cim es podria fer entre el 15 i el 20 de maig seguint la ruta original de la primera ascensió, realitzada l'any 1955 per una expedició francesa liderada per Lionel Terray en companyia de Jean Couzy.[32] De totes maneres, l'expedició de Picas i Latorre —que quedarà recollida en un documental—[33] no se servirà ni de xerpes ni d'oxigen artificial per progressar, i optarà per un atac ràpid i tan lleuger com sigui possible, emprant probablement només dos camps d'altura (C2 i C3) i obviant el muntatge del darrer camp d'altura per dirigir-se directament al cim.[34] No obstant això, tres dies després del terratrèmol del Nepal de 2015, Picas i Latorre decidiren abandonar l'expedició i iniciar el retorn quan els fos possible.[35]

El 2017 tornà a intentar coronar el Makalu, aquesta vegada acompanyada per l'alpinista Xavier Batriu Sibila. Aquest, que anava més avançat, va continuar sense adornar-se que Picas es trobava indisposada a l'arribada del camp 3, a 7.900 metres. Quan se n'adonà, tornà enrere per a socòrrer-la. Van haver d'abandonar en adonar-se que Picas estava patint una pneumonia.[36][37]

L'any 2019 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi "per la seva excel·lència esportiva com a corredora de curses de muntanya".[38]

El 19 de setembre de 2022, Picas anuncià el seu retorn a la competició a l'Ultra Pirineu cavalls del vent després de tres anys apartada d'aquesta per una lesió al turmell.[39] El primer d'octubre del 2022, en aquesta cursa va arribar a meta com a campiona amb un temps de 12:07:44 superant de disset minuts la seva marca anterior.[15]

Publicacions

[modifica]

Palmarès

[modifica]

Entre les curses que ha guanyat destaquen les quatre victòries consecutives a la cursa Cavalls del vent entre els anys 2011 i 2014.[11] També guanyà l'or a la Copa del Món d'Ultra Trail del 2012[1] i a la marató d'alta muntanya als SkyGames de la Ribagorça el 2012,[41] on també quedà primera en categoria femenina a l'Skybike.[42] Entra en segona posició a l'Ultra-Trail du Mont-Blanc el 2013,[43] resultat que repetí l'any següent.[5] El 2017 guanya l'Ultra-Trail du Montblanc.[44] El 2014 es va proclamar vencedora de la 4 Trails, una cursa de 157 km als Alps,[45] l'Ultra-Trail del Mont Fuji (Japó),[46] la Transgrancanaria i la TNF Australia 100.[22] Aquesta regularitat va comportar que Picas es proclamés vencedora de la primera edició de l'Ultra Trail World Tour, un circuit de 10 ultra trails celebrats arreu del planeta al llarg d'un any.[47]

Notes

[modifica]
  1. ↑ El detall queda recollit en el medaller adjunt.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Núria Picas guanya la Course des Templiers i es proclama campiona de la Copa del Món d'Ultra Trails»., notícia a 3/24.
  2. ↑ «Núria Picas, primera campiona del circuit mundial Ultra Trail World Tour». NacióMuntanya.cat, 27-10-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
  3. ↑ G., N. «Núria Picas, campiona de l'Ultra Trail World Tour». Ara.cat, 25-10-2015 [Consulta: 26 octubre 2015].
  4. ↑ «Classificació UTMB 2013». Arxivat de l'original el 20 de març 2015. [Consulta: 20 setembre 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 [enllaç sense format] https://twitter.com/iRunFar/status/505754143881850880 Anunci de l'arribada de Núria Picas a la meta UTMB 2014
  6. ↑ [enllaç sense format] https://twitter.com/iRunFar/status/904046699915640832 Anunci de l'arribada de Núria Picas a la meta UTMB 2017
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Skygames». Arxivat de l'original el 2013-09-25. [Consulta: 12 juliol 2012]., classificacions SkyGames 2012
  8. ↑ Classificació Zegama Aizkorri 2012
  9. ↑ «Classificació oficial Zegama Aizkorri 2013». Arxivat de l'original el 7 de juny 2013. [Consulta: 27 maig 2013].
  10. ↑ «Classificació Cavalls del Vent - 2011». UltraPirineu.com, 2011. Arxivat de l'original el 2021-09-22. [Consulta: 27 desembre 2017].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Kilian Jornet i Núria Picas no perdonen a Cavalls del Vent 2012 en una cursa èpica a causa de la meteorologia»., notícia a Corremonts
  12. ↑ «El debutant Luis Alberto Hernando i Núria Picas guanyen l'edició de Cavalls del Vent 2013». 324.cat, 22-09-2013 [Consulta: 22 setembre 2013].
  13. ↑ «Núria Picas fa història: quarta Ultra Pirineu seguida i quart lloc absolut». NacióMuntanya.cat, 20-09-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
  14. ↑ Jorquera, Albert «Kilian Jornet se impone en la Ultra Pirineu más mediática de la historia». Mundo Deportivo, 19-09-2015 [Consulta: 21 setembre 2015].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Núria Picas guanya l’Ultra Pirineu en el seu retorn a la competició S'ha proclamat campiona amb un temps de 12:07:44 i ha superat de disset minuts la marca anterior». VilaWeb, 01-10-2022 [Consulta: 11 octubre 2022].
  16. ↑ «www.corredordemontana.com». Arxivat de l'original el 2010-10-27. [Consulta: 12 juliol 2012]., notícia a Corredor de Montaña
  17. ↑ «Kilian Jornet guanya la Mount Kinabalu Climbathon i es proclama per quarta vegada campió del món»., notícia a Esport3
  18. ↑ Hicks, Meghan. «2012 Transvulcania Ultramarathon Results». iRunFar.com, 12-05-2012. [Consulta: 5 juny 2016].
  19. ↑ «Trofeo Kima - La grande corsa sul Sentiero Roma. Ultra SkyMarathon». FICR. Federazione Italiana Cronometristi. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2013. [Consulta: 5 juny 2016].
  20. ↑ Cara, Lídia; Soler, Kiku «Mireia Miró guanya el Trofeu Sccacabarozzi-Sentiero delle Grigne i Núria Picas firma la segona plaça». Berguedà Actual. Portal de notícies del Berguedà, 30-09-2010. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2013 [Consulta: 5 juny 2016].
  21. ↑ «Tercera victòria seguida de Núria Picas al Grand Trail des Templiers». NacióMuntanya.cat, 26-10-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Nuria Picas vence la TNF Australia 100 y encarrila el Ultra Trail World Tour». Carreras por Montaña, 17-05-2014 [Consulta: 5 novembre 2014].
  23. ↑ «Una poderosa Núria Picas domina la prova d'ultratrail de Transgrancanaria». 324.cat, 02-03-2014 [Consulta: 21 novembre 2014].
  24. ↑ «Nuria Picas triunfa en la The North Face Transgrancanaria 2015 con 16:55:14». iRunFar, 07-03-2015 [Consulta: 7 març 2015].
  25. ↑ «Dades de control de pas de Núria Picas al Gran Raid de l'Illa de la Reunió». http://grandraid.sfr.re. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2015. [Consulta: 26 octubre 2015].
  26. ↑ «Núria Picas i Albets». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. ↑ Sardans, Jordi ««A la muntanya s'hi ha d'anar preparat, tant si competeixes com si hi vas a caminar.»». elPou.cat, 29-07-2013 [Consulta: 30 juliol 2013].
  28. ↑ «Perfil de Núria Picas a la pàgina web del Buff pro team». Arxivat de l'original el 1 de novembre 2014. [Consulta: 1r novembre 2014].
  29. ↑ «Primer Training Day con Núria Picas y Agustí Roc». Arxivat de l'original el 2017-09-06. [Consulta: 22 març 2014].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Rodríguez, Darío. «Núria Picas: “Tengo la mirada puesta en la roca y en las grandes montañas”». Desnivel. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2014. [Consulta: 5 novembre 2014].
  31. ↑ Torras, David ««El secreto es no parar, el dolor solo te hace daño»». El periódico, 27-09-2014.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 «Núria Picas intentarà el Makalu, el seu primer 8000, amb Ferran Latorre». Nació Muntanya, 20-03-2015 [Consulta: 8 abril 2015].
  33. ↑ «Núria Picas se enfrenta a su prumer 8000». Leksport, 20-03-2015 [Consulta: 8 abril 2015].
  34. ↑ Fernández, Isaac «Ferran Latorre: "No siento que vaya al Makalu de guía de Núria Picas"». , 26-03-2015 [Consulta: 8 abril 2015].
  35. ↑ «Núria Picas y Ferran Latorre cancelan su expedición al Makalu». Desnivel, 28-04-2015 [Consulta: 29 abril 2015].
  36. ↑ «Xavi Batriu es queda a poc més de 200 metres del Makalu. El muntanyenc berguedà acompanyava Núria Picas en el projecte d'assolir la cinquena muntanya més alta». Regió 7, 23-05-2017 [Consulta: 16 maig 2020].
  37. ↑ «Núria Picas farà dissabte l'atac inicial al cim del Makalu». Regió 7, 16-05-2017 [Consulta: 16 maig 2020].
  38. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].
  39. ↑ «Núria Picas tornarà a la competició a l'Ultra Pirineu». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 19-09-2022. [Consulta: 19 setembre 2022].
  40. ↑ «Grup 62 es reivindica com la «locomotora» editorial catalana». Nació Digital, 19-06-2015 [Consulta: 30 agost 2015]. Arxivat 20 August 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  41. ↑ «La catalana Núria Picas es proclama campiona del món de marató de muntanya als Sky Games»., Notícia a Esport3.
  42. ↑ «Núria Picas s'imposa a ´l´sky bike´ dels mundials de muntanya amb autoritat». Regió7, 02-07-2012 [Consulta: 23 març 2015].
  43. ↑ Fabregó, Júlia «campiona del món de marató de muntanya als Sky Games». Passioesportiva.cat, 21-02-2014 [Consulta: 14 juliol 2014]. Arxivat 15 de juliol 2014 a Wayback Machine.
  44. ↑ «Núria Picas guanya l’Ultra Trail del Mont Blanc». Vilaweb, 02-09-2017. [Consulta: 2 novembre 2021].
  45. ↑ Redacció «Núria Picas s'imposa a la cursa per etapes '4 Trails'». ARA, 12-07-2014 [Consulta: 14 juliol 2014].
  46. ↑ «Núria Picas guanya l'Ultra Trail Mount Fuji, al Japó, de 168 km». Nació Berguedà, 28-04-2014 [Consulta: 14 juliol 2014].
  47. ↑ Oxigeno, Mayayo «Ultra Trail World Tour: Premios 2014 François D'Haene y Nuria Picas. Nuevo calendario UTWT-2015 con 11 carreras. Siguen las 10 fundadores, se suma Eiger Ultra Trail.». Carrerasdemontana.com, 20-11-2014 [Consulta: 21 novembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Sardans, Jordi «Núria Picas Albets». El Pou de la gallina, Núm. 287, 2013, pàg. 32. ISSN: 2253-6647.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Picas i Albets
  • Núria Picas i Albets - Lloc web oficial (castellà) (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Picas_i_Albets&oldid=33713674»