Malines

Malines
	Mechelen (nl)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi belga amb títol de ciutat i municipi de Bèlgica
Sobrenom	Dijlestad
Localització
	51° 01′ 41″ N, 4° 28′ 49″ E / 51.0281°N,4.4803°E
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Província d'Anvers
Districte	districte de Mechelen
Capital de	Senyoria de Mechelen
Capital	Mechelen
Conté la subdivisió	Heffen ; Leest (en) ; Muizen (en) ; Walem (en)
Població humana
Població	86.921 (2020) (1.320,99 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès
Geografia
Part de	Police zone Rivierenland (en)
Superfície	65,8 km²
Banyat per	Zenne, Dijle, Nete, canal Leuven-Dijle i Melaan (en)
Limita amb	Sint-Kathelijne-Waver ; Zemst ; Boortmeerbeek ; Willebroek ; Rumst ; Kapelle-op-den-Bos
Dades històriques
2 octubre 1572	Esdeveniment clau
2 octubre 1572	Fúria espanyola
Patrocini	Rumold de Mechelen i Libert de Saint-Trond
Organització política
• Mayor of Mechelen (en)	Bart Somers (2001–)
Identificador descriptiu
Codi postal	2800, 2801, 2811 i 2812
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	015 i 03
Altres
Agermanament amb	Arvada ; Sibiu ; Helmond ; Chengdu (1993–)
Lloc web	mechelen.be

Malines^[1] (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle. Té 80.176 habitants (2008). És la seu de l'Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les.

Història

La primera menció escrita data de l'any 1008. Des del temps medieval coneix una indústria de la llana, de la tapisseria i més tard del moble. Al segle xvi va ser breument capital dels Països Baixos. Fins al 1795 era la capital de la Senyoria de Mechelen, una de les Disset Províncies. L'any 1835, el primer ferrocarril belga i primer de l'Europa continental, la línia Brussel·les-Mechelen va inaugurar-se. La ciutat va ser durant molt anys el centre de la xarxa ferroviària belga. Els tallers centrals de la NMBS (‘Centrale Werkplaatsen van de NMBS') que s'hi van construir van contribuir al desenvolupament econòmic modern. Avui la ciutat té una indústria diversificada amb moltes PIMEs. Té una vida cultural rica i és cèlebre pera la seva escola de carilló (‘Beiaardschool'), creada per Jef Denyn, única al món.

Escut d'armes
Bandera

Orígens del Senyoriu de Mechelen

Els primers indicis d'assentament humà es remunten al 500 aC a l'àrea on actualment es troba el Zandpoortvest i la Douaneplein i existeixen vestigis de l'existència d'un poblat gálico-romà a la zona de l'actual Korenmarkt. La primera constància escrita de la ciutat és de l'any 870, en què Mechelen apareix en l'inventari de terrenys pertanyents al regne franc oriental.

La cristianització de Mechelen és realitzada el segle VII o VIII per Sant Mechelen, un monjo vingut d'Irlanda i martiritzat a Mechelen, en honor seu es construeix una abadia, probablement en el mateix lloc on posteriorment es va erigir una catedral, també en honor seu. Les parets de la catedral descriuen amb una sèrie d'imatges la seva vida llegendària i miracles.

No es coneix amb certesa en quin moment va ser creat el Senyoriu de Mechelen, però sí que al segle X pertany als prínceps-bisbes de Lieja. Després de la formació del ducat de Brabant, Mechelen roman com un enclavament de Lieja, els enfrontaments entre Lieja i Brabant es tradueixen en la concessió de gran nombre de privilegis que contribueixen a la prosperitat de la ciutat. El 1333, Mechelen és venuda al comte Lluís I de Flandes, quedant des de llavors el senyoriu de Mechelen lligat als títols del Comte de Flandes.

Període Borgonyó

La neta de Lluís I, Margarida III de Flandes, es casa amb Felip de Valois, Duc de Borgonya i quan el net d'aquesta, Felip el Bell, acaba unificant els territoris en el que es coneixerà com les disset províncies, Mechelen passa a formar part del Ducat de Borgonya.

El fill de Felip el Bo, Carles el Temerari, decideix dirigir d'una manera moderna i centralitzada el territori. Per raó de la seva cèntrica situació i la seva tradició d'autonomia judicial, tria Mechelen per fundar la Cambra Central de Comptes i el Parlament de Mechelen (Tribunal Suprem) el 1473, dos importants institucions de govern que van ser clausurades quan, després de la seva mort el 1477, el succeeix la seva filla Maria de Borgonya.

La vídua de Carles el Temerari, Margarida de York, decideix traslladar-se a Mechelen, on estableix una cort de gran activitat cultural i científica, promou les relacions amb Anglaterra, dona suport a la naixent impremta i s'encarrega de l'educació dels seus nets Felip (el Bell) i Margarida.

A Mechelen romandran també els fills de Felip el Bell i Joana I de Castella quan, el 1504, aquesta es converteix en Reina de Castella, encomanant la seva educació a Margarida d'Àustria, la germana de Felip.

En 1504, Felip IV de Borgonya (Felip el Bell) torna a erigir el Tribunal Suprem de Mechelen, convertint Mechelen en seu de la cort de l'estat borgonyó. L'apogeu de la cort de Mechelen tindrà lloc poc després quan Margarida d'Àustria és nomenada governadora, primer del Ducat de Borgonya i, després, dels Països Baixos.^[2] En 1530 mor Margarida d'Àustria i l'emperador Carles V nomena governadora a Maria d'Hongria, la seva germana, que trasllada la cort a Brussel·les.

Domini dels Habsburg

El 1559 Mechelen es converteix en arxidiòcesi, posteriorment redenominada com a arxidiòcesi de Mechelen-Brussel·les. En aquesta època els enfrontaments a causa de la Reforma i la Contrareforma fan que la ciutat sigui saquejada, primer el 1572 per les tropes espanyoles durant l'anomenada Fúria espanyola,^[3] conduïda com a expedició punitiva per Frederic, fill del duc d'Alba i després per les angleses, el 1580. Cosa que provoca que gran quantitat de monestirs i el Gran beguinatge es traslladin a l'interior del recinte emmurallat.^{[cal citació]}

El segle xvii és un període de calma i prosperitat econòmica i cultural. La nit del 27 al 28 gener 1687 un succés va donar un nou sobrenom als habitants de la ciutat. En aquesta nit un veí va donar l'alarma que hi havia foc a la part alta de la torre de Sant Mechelen, de manera que els veïns, carregats amb galledes, van pujar ràpidament les escales per descobrir que no era més que un reflex vermellós de la lluna. La llegenda local afegeix que l'alcalde, sufocat, va donar ordre d'ocultar l'assumpte, però l'anècdota es va estendre i es va fer tan popular que des de llavors es coneix als habitants de la ciutat per la singular gesta d'intentar apagar la lluna, passant a ser coneguts com a maneblussers, que podria traduir-se com els apagallunes .^[4]

Després del Tractat d'Utrecht de 1713, Mechelen, juntament amb la resta dels Països Baixos del sud, passa a ser governada pels Habsburg austríacs. Durant la segona meitat del segle, la ciutat pateix un cert declivi provocat per la manca d'ingressos de les taxes de navegació pel riu Dijle, que ocasiona la creació del canal de Lovaina-Dijle i per la supressió de certes ordes religiosos que realitza Josep II, entre les quals hi havia la dels Jesuïtes, que des del segle xvi havien contribuït al desenvolupament cultural de la ciutat.

Edat moderna

Entre 1794 i 1815 té lloc l'ocupació francesa, però també l'expansió de les idees revolucionàries, que comporten una sèrie de reformes polítiques i urbanístiques que promouen la industrialització de la ciutat. Entre aquestes mesures hi ha la derogació del Senyoriu de Mechelen,^[5] convertint-se en una ciutat més. Després de la derrota de Napoleó, els Països Baixos del sud ja no tornen als Habsburg, sinó que es produeix una reunificació dels Països Baixos sota Guillem I, la ciutat prospera econòmicament, encara que les tensions i les maniobres de França, el Regne Unit i el Vaticà, provoquen l'escissió el 1830 del regne de Bèlgica.

El 1835, es crea entre Brussel·les i Mechelen la primera línia de ferrocarril del continent europeu. Durant anys serà Mechelen el punt central de la xarxa de ferrocarrils Belgues i seu del taller central ferroviari. Això va contribuir al desenvolupament industrial.

Durant les guerres mundials, la ciutat pateix bastants danys. Posteriorment, molts monuments són reconstruïts, però no el rellotge de la torre de la catedral, la seva absència segueix recordant als Mechelenes les ferides de la guerra.

Monuments

Catedral i estàtua de Margareta d'Àustria

La catedral coneguda pels seus dos carillons
La basílica de la Senyora de Hanswijk de l'arquitecte Lucas Faydherbe
L'església Sant-Joan
Het Klein en het Groot Begijnhof (‘Els beguinatges menor i major’)
La casa de la vila i la talaia o belfort
El palau Hof van Savoye, àntiga residència de Margareta d'Áustria, actualment palau de justícia.

Museus

L'edifici noble Hof van Busleyden
Speelgoedmuseum: museu de les joguines
El museu jueu de la deportació i de la resistència
De Mijlpaal: museu de la història ferroviària
Het Anker: Museu de la fàbrica de cervesa

Altres punts d'interès

El jardí botànic amb l'estàtua de l'herborista Rembert Dodoens
Planckendael: l'extensió del zoo d'Anvers, amb moltes espècies en llargs ambients naturals, famosa pel seu projecte per la protecció i l'estudi dels simis bonobo.

Gastronomia

Mechelse koekoek: una raça de pollastres
Gouden Carolus: una cervesa

Fills il·lustres

Philipp de Mons (1521-1603) compositor i madrigalista
Philippe Couplet (1623 - 1693) jesuïta missioner a la Xina
Egide Walschaerts (1820-1901), enginyer ferroviari i empresari

Referències

↑ «Malines». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Després de morir Felip IV de Borgonya (Felip el Bell) el 1506, el seu fill Carles hereta amb sis anys el Ducat de Borgonya, sota la regència del seu avi Maximilià I d'Habsburg, qui prefereix nomenar Margarida d'Àustria governadora fins que, el 1515, és declarat major d'edat, convertint-se en Carles II de Borgonya i Carles III de Flandes. Després de la mort de Ferran el Catòlic el 1516, passa a ser també Carles I de Castella i d'Aragó, fet pel que Carles nomena governadora dels Països Baixos a la seva tia Margarita.
↑ Macgregor, Mary. «The Spanish Fury» (en anglès). The Netherlands. The Baldwin Project. [Consulta: 4 novembre 2017].
↑ Avui dia els habitants es prenen l'apel·latiu de apagallunes amb humor i cert orgull. El dolç típic local tenen forma de mitjalluna fetes de xocolata o massapà.
↑ El títol de Senyor de Mechelen, que curiosament segueix estant en ús, és un dels títols que porta associada la Corona espanyola, que actualment té Joan Carles I d'Espanya.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malines

[1] «Malines». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Després de morir Felip IV de Borgonya (Felip el Bell) el 1506, el seu fill Carles hereta amb sis anys el Ducat de Borgonya, sota la regència del seu avi Maximilià I d'Habsburg, qui prefereix nomenar Margarida d'Àustria governadora fins que, el 1515, és declarat major d'edat, convertint-se en Carles II de Borgonya i Carles III de Flandes. Després de la mort de Ferran el Catòlic el 1516, passa a ser també Carles I de Castella i d'Aragó, fet pel que Carles nomena governadora dels Països Baixos a la seva tia Margarita.

[3] Macgregor, Mary. «The Spanish Fury» (en anglès). The Netherlands. The Baldwin Project. [Consulta: 4 novembre 2017].

[4] Avui dia els habitants es prenen l'apel·latiu de apagallunes amb humor i cert orgull. El dolç típic local tenen forma de mitjalluna fetes de xocolata o massapà.

[5] El títol de Senyor de Mechelen, que curiosament segueix estant en ús, és un dels títols que porta associada la Corona espanyola, que actualment té Joan Carles I d'Espanya.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)