Malpighials
Malpighiales | |
---|---|
llorer d'Alexandria | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Subregne | Viridiplantae |
Ordre | Malpighiales Bercht. i J.Presl, 1820 |
Nomenclatura | |
Exautor | Juss. |
Les malpighials (Malpighiales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV (2016) de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les ròsides[1] i s'hi inclouen 36 famílies[2], però actualment el lloc web del Grup per a la filogènia de les angiospermes en reconeix 40, més de 16.000 espècies agrupades en més de 700 gèneres.[3][4]
Hi ha espècies del clade de les malpighials arreu del món i en hàbitats molt diversos, tenen una distribució cosmopolita, en el cas de les selva pluvials representen el 40% de la diversitat del sotabosc.[5] Entre les més conegudes es poden citar els pollancres, els salzes, les violes (violetes, pensaments), el lli o la ponsètia.
Descripció
[modifica]Les malpighials adopten formes molt diverses, hi ha plantes suculentes a la família de les euforbiàcies, plantes epífites entre les clusiàcies, plantes hloparàsites entre les rafflesiàcies o plantes aquàtiques submergides en el cas de les podostemàcies.[5] Les fulles acostumen a ser dentades, els pedicels són freqüentment articulats i el gineceu acostuma a ser tricarpel·lar[6] i amb l'estigma sec.[3]
Taxonomia
[modifica]Famílies
[modifica]Entre les famílies més extenses d'aquest gènere cal destacar les euforbiàcies, amb més de 6.000 espècies,[7] i on el gènere Euphorbia tot sol aporta més de 2100,[8] les fil·lantàcies amb més de 2.300 espècies,[9] les salicàcies amb unes 1200 espècies,[10] i les passifloràcies amb més d'un miler.[11]
A la classificació del darrer sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les malpighials s'inclouen les 36 famílies següents:[12]
- Achariaceae Harms
- Balanopaceae Benth. & Hook.f.
- Bonnetiaceae L.Beauvis. ex Nakai
- Calophyllaceae J.Agardh
- Caryocaraceae Voigt
- Centroplacaceae Doweld & Reveal
- Chrysobalanaceae R.Br.
- Clusiaceae Lindl.
- Ctenolophonaceae Exell & Mendoncßa
- Dichapetalaceae Baill.
- Elatinaceae Dumort.
- Erythroxylaceae Kunth
- Euphorbiaceae Juss.
- Euphroniaceae Marc.-Berti
- Goupiaceae Miers
- Humiriaceae A.Juss.
- Hypericaceae Juss.
- Irvingiaceae Exell & Mendoncßa
- Ixonanthaceae Planch. ex Miq.
- Lacistemataceae Mart.
- Linaceae DC. ex Perleb
- Lophopyxidaceae H.Pfeiff.
- Malpighiaceae Juss.
- Ochnaceae DC.
- Pandaceae Engl. & Gilg
- Passifloraceae Juss. ex Roussel
- Peraceae Klotzsch
- Phyllanthaceae Martinov
- Picrodendraceae Small
- Podostemaceae Rich. ex Kunth
- Putranjivaceae Meisn.
- Rafflesiaceae Dumort.
- Rhizophoraceae Pers.
- Salicaceae Mirb.
- Trigoniaceae A.Juss.
- Violaceae Batsch
El lloc web del Grup per a la filogènia de les angiospermes addicionalment reconeix aquestes altres quatre: [3]
- Malesherbiaceae (subfamília Malesherboideae de les Passifloraceae)
- Medusagynaceae (subfamília Medusagynoideae de les Ochnaceae
- Quiinaceae (subfamília Quiinoideae de les Ochnaceae)
- Turneraceae (subfamília Turneroideae de les Passifloraceae)
Història taxonòmica
[modifica]Sistema APG
[modifica]A primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les malpighials amb una composició de 31 famílies.[13] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 29 famílies,[14] A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 35 famílies,[15] A la quarta versió, APG IV (2016), s'hi va afegir una família, Peraceae en dividir les Euphorbiaceae.[16]
APG I | APG II | APG III | APG IV |
|
|
|
|
Classificació clàssica
[modifica]Cronquist
[modifica]En l'antic Sistema Cronquist les famílies que ara es consideren dins de l'ordre de les Malpighials estaven en molts altres ordres (com Polygalales, Violales, Theales, [Linales, i Euphorbiales), i no tots ells estan dins del grup Rosidae.
Usos
[modifica]Entre les espècies de l'ordre de les malpighials n'hi ha que són econòmicament importants, especialment entre la família de les euforbiàcies. Entre les espècies que s'aprofiten com a aliment destaca la mandioca ((Manihot esculenta, euforbiàcies) que és un dels conreus més importants del món i un aliment bàsic en molts països tropicals.[17] Entre les plantes amb usos industrials se'n poden citar Jatropha curcas (euforbiàcies) d'on s'extreu un oli que s'utilitza per a la producció de sabó[18] i de biodièsel,[19] l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis, euforbiàcies) del que se n'obté cautxú natural, el lli (Linum usitatissimum, linàcies) que proporciona fibres tèxtils i oli de llinosa (fabricació de pintures), o els pollancres (Populus, salicàcies), productors de fusta que s'utilitza per a l'obtenció de pasta de cel·lulosa per a la fabricació de paper [20] i com a fusta barata per a la fabricació d'embalatges o fusta per a la construcció com el contraplacat, entre d'altres usos.[21] Entre les plantes que tenen usos farmacològics es poden citar el ricí (Ricinus communis, euforbiàcies), o la coca (Erythroxylum coca, eritroxilàcies).[5] També hi ha algunes espècies que s'utilitzen com a plantes ornamentals, com ara les ponsèties, els pollancres, els salzes o els pensaments (Viola × wittrockiana, que són híbrids.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 17.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «MALPIGHIALES Martius» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Malpighiales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 9 juny 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Xi et alii, 2012, p. 17519.
- ↑ Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Stevens, Peter «Angiosperm phylogeny poster – Flowering plant systematics» (en anglès). PeerJ Preprints, 2019, pàg. 1. DOI: 10.7287/peerj.preprints.2320.
- ↑ «EUPHORBIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «Euphorbia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «PHYLLANTHACEAE Martynov» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «SALICACEAE Mirbel» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «PASSIFLORACEAE Roussel» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 19.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 540.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 419.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 112.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 6, 17.
- ↑ «Cassava: a priority for action Combating cross border cassava diseases in the Great Lakes region» (en anglès). FAO, 2009. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «Barbados nut» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 10 juny 2023].
- ↑ Koh, May Ying; Ghazi, Tinia Idaty Mohd. «A review of biodiesel production from Jatropha curcas L. oil» (en anglès). Renewable and Sustainable Energy Reviews, vol. 15, núm. 5, 05-06-2011, pàg. 2240-2251. DOI: 10.1016/j.rser.2011.02.013.
- ↑ «Poplar trees in the pulp and paper industry and impact of the CAP» (en anglès). FAO - Confederation of European Paper Industries, 13-11-2003. Arxivat de l'original el 17 de juny 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
- ↑ «Poplar is a fundamental resource for France’s rural life» (en anglès). Propopulus. The european poplar initiative, 30-10-2020. [Consulta: 17 juny 2023].
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Xi, Zhenxiang; Ruhfel, Brad R.; Schaefer, Hanno; Davis, Charles C. «Phylogenomics and a posteriori data partitioning resolve the Cretaceous angiosperm radiation Malpighiales» (en anglès). PNAS, vol. 109, núm. 43, 08-10-2012, pàg. 17519–17524. DOI: 10.1073/pnas.1205818109.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- Alexandra H. Wortley, Paula J. Rudall, David J. Harris & Robert W. Scotland. 2005. How Much Data are Needed to Resolve a Difficult Phylogeny? Case Study in Lamiales. Systematic Biology 54(5):697-709