Vés al contingut

Lois Weber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLois Weber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1879 Modifica el valor a Wikidata
Allegheny (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortúlcera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema mut, direcció, guionatge cinematogràfic, producció cinematogràfica i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora de cinema, productora de cinema, guionista de cinema, actriu de cinema, guionista, actriu Modifica el valor a Wikidata
Representada perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePhillips Smalley (1904–1922) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0916665 Allocine: 776429 Allmovie: p116181 AFI: 100130 TMDB.org: 1037794
Find a Grave: 69300510 Modifica el valor a Wikidata

Lois Weber (Allegheny, Pennsilvània, Estats Units, 13 de juny de 1879 – Los Angeles, Califòrnia, 13 de novembre de 1939) va ser una actriu de cinema mut, guionista, productora, i directora nord-americana que va ser considerada "la directora dona més important que la indústria del cinema americà ha conegut", i "una de les més importants i prolífiques directores de pel·lícula en l'era del cinema mut".[1][2][3][4][5][6] L'historiador de cinema Anthony Slide afirma que "juntament amb D.W. Griffith, Lois Weber va ser la primera autora genuïna de cinema americà, una cineasta implicada en tots els aspectes de producció i que va utilitzar la imatge en moviment per comunicar les seves idees pròpies i filosofies."[7]

Weber va produir una obra comparable a la de Griffith tant en quantitat i com en qualitat, i va portar a la pantalla les seves preocupacions per la humanitat i la justícia social, tractant en el cinema temes especialment controvertits però que afecten i interessen profundament les persones, com ara l'emancipació de la dona, l'avortament, la pena de mort, la prostitució, l'alcoholisme..., que uns anys més tard estarien vetats per la censura.[6]

De les seves pel·lícules, en un nombre estimat de 200 a 400, se'n conserven menys de vint. Ha estat acreditada per IMDb en la direcció de 135 pel·lícules, escrivint-ne 114, i actuant en 100.[4][8][9][10][11][12] Weber va ser "un dels primers directors que va captar l'atenció dels censors dins els anys primerencs de Hollywood".[13]

Weber ha estat considerada com la pionera en l'ús de la tècnica de la pantalla partida per mostrar acció simultània en el seu film de 1913 Suspens.[14] En col·laboració amb el seu primer marit, Phillips Smalley, l'any 1913 Weber era "una de les primeres directores que experimentà amb el so", fent les primeres pel·lícules de so als Estats Units, i era també la primera dona americana que va dirigir una pel·lícula completa característica quan ella i Smalley van dirigir El Mercader de Venècia l'any 1914, i al 1917 la primera dona directora a posseir el seu propi estudi de cinema.[15][16][17][18]

Durant els anys de guerra, Weber "va aconseguir un èxit enorme per combinar un encertat sentit comercial amb una visió especial del cinema com a eina moral".[19] Al seu zenit, "pocs homes, abans que ella o de llavors ençà, han retingut tal control absolut sobre les pel·lícules que han dirigit –i certament cap dona directora ha aconseguit un estatus potent una vegada sostingut per Lois Weber."[20] L'any 1920, Weber va ser considerada la "primera dona directora de la pantalla i autora i productora de les més grans produccions característiques de la història del negoci del cinema".[18]

Hypocrites (1915)

Entre les pel·lícules destacades de Weber hi ha: la polèmica Hypocrites, que va presentar la primera escena d'un nu integral d'una dona l'any 1915; el film de l'any 1916 Where Are My Children?, en què va parlar de l'avortament i el control de natalitat, i va ser afegit al National Film Registry el 1993; la seva adaptació de Tarzan of the Apes, la primera novel·la d'Edgar Rice Burroughs, la pel·lícula va ser filmada l'any 1918; i és sovint considerada la seva obra mestra, The Blot el 1921. Weber és acreditada per descobrir, tutoritzar o convertir en estrelles diverses actrius, incloent Mary MacLaren, Mildred Harris, Claire Windsor, Esther Ralston, Billie Dove, Ella Sala, Cleo Ridgely i Anita Stewart, i va descobrir i inspirar la guionista Frances Marion.[21][22][23][24][25][26] Per la seva contribució a la indústria cinematográfica, el 8 de febrer de 1960, a Weber li va ser atorgada una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood.[27]

Carrera cinematogràfica

[modifica]

L'any 1908, Weber va ser contractada per l'American Gaumont Chronophones, on va produir phonoscenes, al principi com a cantant de cançons gravades amb el cronophone. Ambdós, Herbert Blaché i la seva esposa, Alice Guy, més endavant van afirmar haver donat a Weber l'inici en la indústria del cinema.[28][29][30]

Al final de l'any 1908 i la temporada teatral, Smalley va unir a Weber a la Gaumont.[27] Aviat Weber va escriure guions, i l'any 10908 Weber va començar a dirigir phonoscenes en llengua anglesa al Gaumont Studio a Flushing, New York.[19][31] El 1915 Weber va dirigir i protagonitzar el film que ella havia escrit anomenat Hypocrites.

L'any 1910, Weber i Smalley van decidir perseguir una carrera en la petita indústria cinematogràfica. En els següents cinc anys, van treballar acreditats com The Smalleys (però Weber normalment va rebre reconeixement en els crèdits) en desenes de curts i llargmetratges per les petites companyies productores com Gaumont, la New York Motion Picture Co., Reliance Studio, la Rex Motion Picture Company, i la Bosworth,[19][32] on Weber escriví guions i subtítols, actuant, dirigint, dissenyant escenaris i vestuari, editant films, i fins i tot desenvolupant negatius.[33]

Weber i Smalley varen tenir una filla, Phoebe, com es deia la mare de Smalley, que va néixer el 29 d'octubre de 1910, però morí durant la infantesa.[34]

Rex Motion Picture Company

[modifica]

Per l'any 1911, Weber i Smalley treballaven per a William Swanson a la Rex Motion Picture Company, que estava a la 11a Avinguda de Nova York.[35] Mentre estava a Rex, Weber es va guanyar una reputació com "una seriosa promotora social i com a sòcia principal de la unitat Weber-Smalley".[27] L'any 1911, Weber va dirigir -i va actuar-hi- el seu primer curtmetratge mut, A Heroine of '76, compartint les tasques de direcció amb Smalley i Edwin S. Porter.[36] Durant aquest temps Rex es fusionà amb cinc altres estudis per formar l'Universal Film Manufacturing Company el 30 d'abril de 1912, Weber i Smalley eren els caps de Rex, i s'havien traslladat a Los Angeles.[27][37]

Rex va continuar com a subsidiària d'Universal, amb Weber i Smalley dirigint-la, filmant dos rodets cada setmana, fins que van deixar Rex el setembre de 1912.[27][38][39] Carl Laemmle va sorprendre la indústria del cinema amb la seva defensa de les directores i productores dones, incloent-hi Weber, Ida May Park i Cleo Madison.[40] En la tardor de 1913, poc després de la incorporación de Universal City, Weber va ser elegida com la primera alcaldessa en una disputa ajustada que va requerir un recompte, i Laura Oakley com cap de policia.[38][41][42][43][44][45][46] Per aquella època, el departament de publicitat d'Universal City era "l'únic municipi al món que posseïa un equip sencer de dones oficials".[42]

El març de 1913, Weber va protagonitzar la primera versió en anglès de The picture of Dorian Gray, d'Oscar Wilde, que va ser produïda per la Motion Picture Co., dirigida per Smalley, d'una a partir d'una adaptació de Weber, i amb Wallace Reid com a Dorian Gray.[47]

Suspense (1913)

Dins 1913, Weber i Smalley van col·laborar dirigint un thriller de deu minuts, Suspens, basat en l'obra Au Telephone, d'André de Lorde, que s'havia filmat el 1908 com Heard ober the 'Phone, d'Edwin S. Porter.[48] Adaptat per Weber, va utilitzar múltiples imatges i miralls per explicar el cas d'una dona (Weber) amenaçada per un lladre (Sam Kaufman).[49]

Se li atribueix a Weber ser la pionera en l'ús de la tècnica de la pantalla partida per mostrar acció simultània en aquesta pel·lícula, però els tríptics tan sovint esmentats ja s'havien utilitzat, segons Tom Gunning, a les pel·lícules daneses Den hvide slavehandel (1910), i per a mostrar converses telefòniques.[14][50] Segons Gunning, "cap pel·lícula feta abans de Cap pel·lícula feta abans de la Primera Guerra Mundial mostra un domini més fort de l'estil cinematogràfic que Suspense [que] supera fins i tot a Griffith per la realització de cinema implicat emocionalment". Suspense es va estrenar el 6 de juliol de 1913.[51][50]

The Jew's Christmas (1913)

A finals de 1913, Weber i Smalley van fer The Jew's Christmas, una pel·lícula muda de tres rodets que dramatitza el conflicte entre els valors jueus tradicionals i els costums i valors americans,  il·lustrant els reptes de l'assimilació cultural, especialment el conflicte generacional sobre el matrimoni interreligiós i l'abandonament de la segona generació de la fe i els costums dels seus avantpassats.  Tractant de combatre la discriminació racial i l'antisemitisme, la pel·lícula pretén mostrar que l'amor és més fort que qualsevol vincle religiós, i que "el lligam de sang supera l'orgull i els prejudicis de la religió".[52][53]

El 1914, any en què va dirigir 27 pel·lícules, Weber es va convertir en "una de les primeres directores que va cridar l'atenció dels censors".  Aquell any, Weber va codirigir una adaptació de The Merchant of Venice, de Shakespeare, amb Smalley, que també va interpretar a Shylock. convertint-la en la primera dona americana que dirigia un llargmetratge als Estats Units,[54][55] i la primera persona que "va dirigir el primer llargmetratge de comèdia shakespeariana".[56]  Al febrer de 1914, Universal va estrenar la pel·lícula muda Rex, de quatre rodets,  que també va ser adaptada per Weber i Smalley, i també va ser produïda, dirigida i protagonitzada per Weber com a Portia, i Smalley com a Shylock. La pel·lícula comptava amb Douglas Gerrard, Rupert Julian i Jeanie MacPherson, que tindrien un paper important al cinema com la guionista favorita de Cecil B. DeMille.[57][58]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Florence “Lois” Weber (1879-1939) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
  2. ↑ «Lois Weber» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 24-04-2024. [Consulta: 30 abril 2024].
  3. ↑ Anthony Slide, Lois Weber Film Collection Arxivat 2013-01-17 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 "Lois Weber (1881–1939)", Dictionary of Women Worldwide: 25,000 Women Through the Ages (2007), Dictionary of Women Worldwide.
  5. ↑ "Lois Weber, or the exigency of writing"
  6. ↑ 6,0 6,1 Brotons Capó, María Magdalena «Shoes (by Lois Weber)» (en castellà). Secuencias, 51, 11-11-2020, pàg. 183–186. ISSN: 2529-9913.
  7. ↑ Anthony Slide, The Silent Feminists, 29.
  8. ↑ Jennifer Parchesky, "Lois Weber's 'The Blot': Rewriting Melodrama, Reproducing the Middle Class", Cinema Journal 39:1 (Autumn, 1999):23.
  9. ↑ Her first husband, Phillips Smalley indicates they collaborated on 350 films.
  10. ↑ Linda Seger, When Women Call the Shots: The Developing Power and Influence of Women in Television and Film (iUniverse, 2003):8.
  11. ↑ One source estimates that fewer than fifty of Weber's films survive.
  12. ↑ Lois Weber filmography
  13. ↑ Aubrey Malone, Censoring Hollywood: Sex and Violence in Film and on the Cutting Room Floor (McFarland, 2011):7.
  14. ↑ 14,0 14,1 Julie Talen, "'24': Split Screen's Big Comeback" Salon.com (May 15, 2002).
  15. ↑ «Women Behind the Camera: Women as Directors». Arxivat de l'original el 2012-05-14. [Consulta: 8 juny 2016].
  16. ↑ Louella O. Brown, "Pathe, F.B.O., Radio Victor Merge Stirs Movieland", Rochester Evening Journal and the Post Express (December 27, 1928):22.
  17. ↑ Lisa Singh, The Silenced Woman of Silent Films: Why Lois Weber Has Not Been Rediscovered Arxivat 2012-03-27 a Wayback Machine.
  18. ↑ 18,0 18,1 Cari Beauchamp, Without Lying Down: Frances Marion and the Powerful Women of Early Hollywood (University of California Press, 1998):149.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Richard Koszarski, An Evening's Entertainment: The Age of the Silent Feature Picture, 1915–1928 (University of California Press, 1994):223.
  20. ↑ Anthony Slide, in Gwendolyn Audrey Foster, "Early Women Filmakers as Social Arbiters", Troping the Body: Gender, Etiquette, and Performance (SIU Press, 2000):110.
  21. ↑ Charlie Keil and Shelley Stamp, American Cinema's Transitional Era: Audiences, Institutions, Practices (University of California Press, 2004):338.
  22. ↑ Terry Ramsaye, ed., Motion Picture Almanac, Vol. 38 (Quigley Publications, 1929):34.
  23. ↑ Esther Ralston, "How I Broke into the Movies", St. Joseph Gazette (November 30, 1930):7A.
  24. ↑ Vicki Callahan, Reclaiming the Archive: Feminism and Film History (Wayne State University Press, 2010):131.
  25. ↑ Harrison Carroll, "The Flim Shop", Tyrone Daily Herald (Tyrone, PA: February 4, 1933):4.
  26. ↑ "Lois Weber, Director of Moving Pictures; Helped Anita Stewart and Other Stars to Win Success",The New York Times (November 14, 1939):23:2.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 Karen Ward Mahar, Women Filmmakers in Early Hollywood (JHU Press, 2008):90.
  28. ↑ Alison McMahan, Alice Guy Blaché: Lost Visionary of the Cinema (Continuum International Publishing Group, 2002):71.
  29. ↑ Alice Guy, The Memoirs of Alice Guy Blaché, trans.
  30. ↑ Jennifer M. Bean and Diane Negra, A Feminist Reader in Early Cinema (Duke University Press, 2002):46, 48.
  31. ↑ Alison McMahan, Alice Guy Blaché: Lost Visionary of the Cinema (Continuum International Publishing Group, 2002):xx, xxvi.
  32. ↑ Motion Picture Studio Directory (1919):204.
  33. ↑ Cari Beauchamp, Without Lying Down: Frances Marion and the Powerful Women of Early Hollywood (University of California Press, 1998):112.
  34. ↑ Durward Howes, ed., "Weber, Lois", in American Women: The Official Who's Who Among the Women of the Nation, Vol. 2 (Richard Blank Pub.
  35. ↑ Moving Picture World 8:6 (February 11, 1911):283.
  36. ↑ Full Credits of A Heroine of '76
  37. ↑ Anthony Slide, Lois Weber: The Director who Lost Her Way in History (Westport, CT: Greenwood Press, 1996):46.;"Lois Weber, or the Exigency of Writing", Part Three"
  38. ↑ 38,0 38,1 "Lois Weber", Women in World History: A Biographical Encyclopedia (1 de gener de 2002):Lois Weber Arxivat 2014-06-10 a Wayback Machine.
  39. ↑ Charles Musser, Before the Nickelodeon: Edwin S. Porter and the Edison Manufacturing Company (University of California):465.
  40. ↑ John Drinkwater, The Life and Adventures of Carl Laemmle (Ayer Publishing, 1978):195.
  41. ↑ Anthony Slide, Early Women Directors (Da Capo Press, 1984):38.
  42. ↑ 42,0 42,1 Karen Ward Mahar, Women Filmmakers in Early Hollywood (JHU Press, 2008):188.
  43. ↑ Mark Garrett Cooper, Universal Women: Filmmaking and Institutional Change in Early Hollywood (University of Illinois Press, 2010):54.
  44. ↑ American Women: The Official Who's Who Among the Women of the Nation, Vol. 2, ed.
  45. ↑ Vicki Callahan, Reclaiming the Archive: Feminism and Film History (Wayne State University Press, 2010):132.
  46. ↑ Gertrude Price, "Only Movie Players Live in this Town", Toldeo News-Bee (6 de gener de 1914):13.
  47. ↑ E. J. Fleming, Wallace Reid: The Life and Death of a Hollywood Idol (McFarland, 2007):57.
  48. ↑ Charles Musser, Before the Nickelodeon: Edwin S. Porter and the Edison Manufacturing Company (University of California Press, 1991):424.
  49. ↑ Steven Higgins, Still Moving: The Film and Media Collections of The Museum of Modern Art (The Museum of Modern Art, 2006):47.
  50. ↑ 50,0 50,1 Suspense
  51. ↑ Tom Gunning, Melodrama, West and East Arxivat 2012-06-02 a Wayback Machine.
  52. ↑ Miriam Hansen, Babel and Babylon: Spectatorship in American Silent Film (Harvard University Press, 1994): 71.
  53. ↑ Lisa Singh, The Silenced Woman of Silent Films: Why Lois Weber Has Not Been Rediscovered Arxivat March 27, 2012, a Wayback Machine., michelebeverly.com; accessed December 19, 2016.
  54. ↑ «Where Are My Children?» (en anglès). MUBI. [Consulta: 17 abril 2022].
  55. ↑ «Lois Weber» (en anglès). MUBI. [Consulta: 17 abril 2022].
  56. ↑ Barbara Hodgdon and W.B. Worthen, A Companion to Shakespeare and Performance (John Wiley and Sons, 2008): 589.
  57. ↑ The Merchant of Venice (1914) film profile, IMDb; accessed December 19, 2016.
  58. ↑ "Merchant of Venice", The Marion Daily Star (Marion, OH: December 6, 1913): 5.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lois_Weber&oldid=34016233»