François Weyergans

François Weyergans
Biografia
Naixement	(fr) François Marie Weyergans ; 2 agost 1941 ; Etterbeek (Bèlgica)
Mort	27 maig 2019 (77 anys); 1r districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Seient 32 de l'Acadèmia Francesa
	26 març 2009 – 27 maig 2019 ; ← Alain Robbe-Grillet – Pascal Ory →
Dades personals
Formació	Institut des hautes études cinématographiques ; Colegi Sant-Michel
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, direcció i ficció literària
Ocupació	director de cinema, escriptor, realitzador
Activitat	1961 - 2019
Membre de	Acadèmia Francesa (2009–2019)
Gènere	novel·la
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2005) Trois jours chez ma mère (en) ;
Família
Pare	Franz Weyergans
Premis
	(13 setembre 2016) Comanador de les Arts i les Lletres; (2005) premi Goncourt, per l'obra Trois jours chez ma mère (en) ; (1997) Premi de la llengua francesa; (1992) Premi Renaudot, per l'obra La Démence du boxeur (en) ; (1986) premi Paul Flat; (1984) Premi de l'Acadèmia Francesa; (1982) Prix des Deux Magots, per l'obra Macaire le Copte (en) ; (1981) Prix Victor-Rossel (en) , per l'obra Macaire le Copte (en) ; (1974) premi Roger Nimier ;

François Weyergans (Etterbeek, 2 d'agost de 1941 - 1r districte de París, 27 de maig de 2019)^[1] fou un escriptor i director de cinema belga, membre de l'Acadèmia Francesa i Premi Goncourt 2005.^[2]

Biografia

El seu pare, belga d'origen alemany era novel·lista i assagista.^[3]

François va fer els estudis primaris en escoles religioses ("College Saint-Michel "i l'institut dels jesuïtes "Saint Boniface-Parnasse".^[4]Va estudiar humanitats i filologia romànica a Bèlgica. Posteriorment va estudiar cinema a l'IDHEC (Institut des Hautes Etudes Cinématographiques) a Paris.^[2]

Carrera literària

Weyergans va començar la carrera literaria a partir del seu contacte amb el psicoanalisi, amb la publicació de la primera novel·la “Le Pitre”(1973) una sàtira de la seva cura amb Jacques Lacan.^[4] Abans ja havia col·laborat amb la re4vista belga "Le Blé".^[4]

Després d'escriure “Berlin, mercredi” (1979) i “Les Figurants” (1980), amb “Macaire le copte” (1981) va estar a punt de guanyar el Goncourt, però va obtenir el premi “Deux Magots” i el “Rossel” de Belgica, situació que el va fer decidir a dedicar-se totalment a la literatura.^[4]

El 26 de març de 2009 va ocupar la cadira 32 de l'Acadèmia Francesa.^[5]

Obres

1973: Le Pitre
1981: Macaire le Copte
1983: Le radeau de la méduse
1986: La vie d'un bébé
1989: Françaises, Français
1989: Je suis écrivain
1990: Berlin mercredi i Rire et plereur
1992: La Démence du boxeur
1997: Franz et François
2005: Trois jours chez ma mère i Salomé (escrita el 2005)
2012: Royal Romance

Carrera cinematogràfica

L'any 1961 va fer el seu primer curt, "Bejart" inspirat en el ballarí i coreograf Maurice Béjart, que va ser premiat al Festival de Bergamo.^[2] Després de "Bejart" va fer diversos curt-metratges sota la influència dels seus autors preferits com Robert Bresson i Jean-Luc Godard.^[4]

Filmografia

1961: Béjart (documental)
1963: Hieronymus Bosch (curt-metratge)
1964: Statues, curt amb Maurice Bejart i Jean-Luc Godard com a narradors.
1965: Robert Bresson : Ni vu, ni connu
1966: Aline
1967: Baudelaire is gestorven in de zomer i Voleuses
1974: Si j’te cherche..j’me trouve de R. Diamantis on Weyrgens també hi fa d'actor^[6]
1975: Maladie mortelle
1977: Je t’aime, tu danses
1978: Couleur Chair, amb Bianca Jagger i Laurent Terzieff.
1985: Guionista de "Une femme en Afrique" de Raymond Depardon^[6]

Premis literaris

1973: Premi Roger Nimier per "Le Pitre".
1980: Premi de la Societé des Gens de Lettres per "Les Figurants".
1981: Premi Victor Rossel per "Macaire le Copte".^[7]
1982: Premi Deux Magots per "Macaire le Copte"
1983: Premi Meridien des quatre jurys, per "Le Radeau de la méduse"
1986: Premi Paul Flat per "La Vie d'un bébé"^[8]
1992: Premi Renaudot per "La Démence du boxeur"
1997: Premi de la Llengua francesa pel conjunt de la seva obra
2005: Premi Goncourt per "Trois jours chez ma mère

Referències

↑ François Weyergans est mort (francès)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «François Weyergans. Elu en 2009 au fauteuil 32» (en francès). [Consulta: abril 2016].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Wolfe, Melanie. «François Weyergans» (en francès). [Consulta: abril 2016].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 «F.W. Ecrivain,réalisateur» (en francès), 30-03-2012. [Consulta: abril 2016].
↑ Guiou, Dominique. «F.W. arrive en retard a l'Academie» (en francès), 16-06-2011. [Consulta: abril 2016].
↑ ^6,0 ^6,1 «François Weyergens. Director, Writer, Actor» (en anglès). [Consulta: abril 2016].
↑ El seu pare Franz Weyergans també va obtenir aquest guardó l'any 1969 per la novel·la "L'Operation".
↑ Premi de l'Acadèmia Francesa reservat a autors d'entre trenta i quaranta anys

[1] François Weyergans est mort (francès)

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «François Weyergans. Elu en 2009 au fauteuil 32» (en francès). [Consulta: abril 2016].^{[Enllaç no actiu]}

[3] Wolfe, Melanie. «François Weyergans» (en francès). [Consulta: abril 2016].

[:1-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 «F.W. Ecrivain,réalisateur» (en francès), 30-03-2012. [Consulta: abril 2016].

[5] Guiou, Dominique. «F.W. arrive en retard a l'Academie» (en francès), 16-06-2011. [Consulta: abril 2016].

[:2-6] 6,0 ^6,1 «François Weyergens. Director, Writer, Actor» (en anglès). [Consulta: abril 2016].

[7] El seu pare Franz Weyergans també va obtenir aquest guardó l'any 1969 per la novel·la "L'Operation".

[8] Premi de l'Acadèmia Francesa reservat a autors d'entre trenta i quaranta anys

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]