François Weyergans
François Weyergans (Etterbeek, 2 d'agost de 1941 - 1r districte de París, 27 de maig de 2019)[1] fou un escriptor i director de cinema belga, membre de l'Acadèmia Francesa i Premi Goncourt 2005.[2]
Biografia
[modifica]El seu pare, belga d'origen alemany era novel·lista i assagista.[3]
François va fer els estudis primaris en escoles religioses ("College Saint-Michel "i l'institut dels jesuïtes "Saint Boniface-Parnasse".[4]Va estudiar humanitats i filologia romànica a Bèlgica. Posteriorment va estudiar cinema a l'IDHEC (Institut des Hautes Etudes Cinématographiques) a Paris.[2]
Carrera literària
[modifica]Weyergans va començar la carrera literaria a partir del seu contacte amb el psicoanalisi, amb la publicació de la primera novel·la “Le Pitre”(1973) una sàtira de la seva cura amb Jacques Lacan.[4] Abans ja havia col·laborat amb la re4vista belga "Le Blé".[4]
Després d'escriure “Berlin, mercredi” (1979) i “Les Figurants” (1980), amb “Macaire le copte” (1981) va estar a punt de guanyar el Goncourt, però va obtenir el premi “Deux Magots” i el “Rossel” de Belgica, situació que el va fer decidir a dedicar-se totalment a la literatura.[4]
El 26 de març de 2009 va ocupar la cadira 32 de l'Acadèmia Francesa.[5]
Obres
[modifica]- 1973: Le Pitre
- 1981: Macaire le Copte
- 1983: Le radeau de la méduse
- 1986: La vie d'un bébé
- 1989: Françaises, Français
- 1989: Je suis écrivain
- 1990: Berlin mercredi i Rire et plereur
- 1992: La Démence du boxeur
- 1997: Franz et François
- 2005: Trois jours chez ma mère i Salomé (escrita el 2005)
- 2012: Royal Romance
Carrera cinematogràfica
[modifica]L'any 1961 va fer el seu primer curt, "Bejart" inspirat en el ballarí i coreograf Maurice Béjart, que va ser premiat al Festival de Bergamo.[2] Després de "Bejart" va fer diversos curt-metratges sota la influència dels seus autors preferits com Robert Bresson i Jean-Luc Godard.[4]
Filmografia
[modifica]- 1961: Béjart (documental)
- 1963: Hieronymus Bosch (curt-metratge)
- 1964: Statues, curt amb Maurice Bejart i Jean-Luc Godard com a narradors.
- 1965: Robert Bresson : Ni vu, ni connu
- 1966: Aline
- 1967: Baudelaire is gestorven in de zomer i Voleuses
- 1974: Si j’te cherche..j’me trouve de R. Diamantis on Weyrgens també hi fa d'actor[6]
- 1975: Maladie mortelle
- 1977: Je t’aime, tu danses
- 1978: Couleur Chair, amb Bianca Jagger i Laurent Terzieff.
- 1985: Guionista de "Une femme en Afrique" de Raymond Depardon[6]
Premis literaris
[modifica]- 1973: Premi Roger Nimier per "Le Pitre".
- 1980: Premi de la Societé des Gens de Lettres per "Les Figurants".
- 1981: Premi Victor Rossel per "Macaire le Copte".[7]
- 1982: Premi Deux Magots per "Macaire le Copte"
- 1983: Premi Meridien des quatre jurys, per "Le Radeau de la méduse"
- 1986: Premi Paul Flat per "La Vie d'un bébé"[8]
- 1992: Premi Renaudot per "La Démence du boxeur"
- 1997: Premi de la Llengua francesa pel conjunt de la seva obra
- 2005: Premi Goncourt per "Trois jours chez ma mère
Referències
[modifica]- ↑ François Weyergans est mort (francès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «François Weyergans. Elu en 2009 au fauteuil 32» (en francès). [Consulta: abril 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Wolfe, Melanie. «François Weyergans» (en francès). [Consulta: abril 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «F.W. Ecrivain,réalisateur» (en francès), 30-03-2012. [Consulta: abril 2016].
- ↑ Guiou, Dominique. «F.W. arrive en retard a l'Academie» (en francès), 16-06-2011. [Consulta: abril 2016].
- ↑ 6,0 6,1 «François Weyergens. Director, Writer, Actor» (en anglès). [Consulta: abril 2016].
- ↑ El seu pare Franz Weyergans també va obtenir aquest guardó l'any 1969 per la novel·la "L'Operation".
- ↑ Premi de l'Acadèmia Francesa reservat a autors d'entre trenta i quaranta anys
- Escriptors belgues en francès
- Premiats amb el premi Goncourt
- Escriptors belgues del segle XX
- Escriptors belgues del segle XXI
- Persones d'Etterbeek
- Alumnes de l'Instituto de Altos Estudios de Cinematografía
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Naixements del 1941
- Morts a París
- Escriptors francesos en francès
- Escriptors de la Regió de Brussel·les-Capital