Vés al contingut

Anvers

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula geografia políticaAnvers
Antwerpen (nl) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Vista aèria
(2005)
Imatge
Tipusmunicipi belga amb títol de ciutat, municipi de Bèlgica, ciutat fronterera, gran ciutat i port marítim Modifica el valor a Wikidata
HimneÂntwârpe (en) Tradueix (23 novembre 2020) Modifica el valor a Wikidata
SobrenomKoekenstad, 't Stad, Scheldestad, Sinjorenstad i Diamantstad Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 13′ 16″ N, 4° 23′ 59″ E / 51.2211°N,4.3997°E / 51.2211; 4.3997
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaProvíncia d'Anvers
Districtedistricte d'Anvers Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalAnvers Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població529.247 (2020) Modifica el valor a Wikidata (2.590,28 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície204,32 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCanal Albert i Escalda Modifica el valor a Wikidata
Altitud7 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Woensdrecht
Borsbeek
Brasschaat
Edegem
Kapellen
Hemiksem
Wommelgem
Mortsel
Stabroek
Hulst
Schoten
Reimerswaal
Wijnegem
Aartselaar
Zwijndrecht Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Mayor of Antwerp (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataBart de Wever (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal2000, 2018, 2020, 2030, 2040, 2050, 2060, 2100, 2140, 2170, 2180, 2600, 2610 i 2660 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic03 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Chongqing
Durban
Paramaribo
Oslo
Rotterdam (1940–)
Mülhausen (1956–)
Marsella (1958–)
Sant Petersburg (1958–)
Rostock (1963–)
Shanghai (1984–)
Akhisar (1988–)
Haifa (1995–)
Ciutat del Cap (1996–)
Barcelona (1997–)
Ludwigshafen (1998–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webantwerpen.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: stad.antwerpen X: Stad_Antwerpen Instagram: stad_antwerpen LinkedIn: stad-antwerpen Youtube: UCLbiU-ea0GV2YcAI02OnEAA Modifica el valor a Wikidata

Anvers[1] (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia)[2] és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica. És també la capital de la província d'Anvers.

Llegenda

Explica la llegenda que el nom neerlandès d'Anvers, Antwerpen, seria derivat de hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi Brabo hauria tallat la mà d'un gegant que tenia atemorits els barquers que volien travessar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si s'hi resistien el gegant els tallava la mà i la llançava al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es commemora aquesta llegenda amb una estàtua de Brabo llançant una mà, i fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans. Brabo també hauria donat el seu nom al Brabant. La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Història

La torre de 123 m de la catedral, de nit

Anvers era la capital del Marquesat d'Antwerpen i feia part del Ducat de Brabant, que era una de les Disset Províncies. Després que el port de Brugge s'anés inutilitzant a causa dels sediments des del segle xiv, el d'Anvers pregué el relleu i la ciutat esdevingué molt pròspera. Això explica l'important llegat artístic i els edificis remarcables com l'ajuntament o la catedral gòtica, la més gran de Bèlgica. A Anvers hi van viure els pintors Rubens i Van Dyck.

Quan els Estats Generals dels Països Baixos van ocupar Flandes Zelandès per fer-ne una Terra de la Generalitat, van controlar l'estuari del riu Escalda i van bloquejar el port des de la fi del segle xvi fins al segle xviii. Va ser l'inici d'un període de decadència econòmica que va durar fins als anys 1850. Durant la guerra dels vuitanta anys, la ciutat fou assetjada. Sota Napoleó, l'Escalda serà reobert. Un primer moll modern, el ‘Bonapartedok', es va construir l'any 1811 i va provocar una revifalla del port. A la Revolució belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitjà de pressió. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussió principals després de la independència de Bèlgica. L'any 1839, el Tractat de Londres (1839) o Tractat dels XIV articles va estipular dos articles molt importants per al port: l'obertura de l'Escalda i el Rin de Ferro, una connexió ferroviària amb el Rin cap a Düsseldorf. Encara avui dia, l'apregonament del riu i la reobertura del Rin de Ferro són subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

Economia

Anvers és el segon port d'Europa (després de Rotterdam) i el quinzè del món, situat a ambdues ribes del riu Escalda. La ciutat també és coneguda per la seva indústria química i com el centre mundial del diamant. Hi ha unes 1500 companyies del diamant i un 70% de la producció mundial es negocia a Anvers.

Transport

Exterior de l'Estació Central d'Anvers
Interior de l'Estació Central d'Anvers.

Trens

Anvers és la ciutat que uneix les línies dirigides cap als Països Baixos, al nord. A l'est, les línies estan dirigides a Turnhout mentre que a l'oest, en direcció cap a Mechelen, Brussel·les i Charleroi. Al sud-oest, les destinacions més importants són Gant i Oostende. A més a més, des d'aquesta surten trens internacionals dirigits a ciutats com Amsterdam i París. Tots aquests destins estan altament interconnectats amb altres ciutats europees, per la qual cosa és fàcil moure's de país en país des de les principals estacions.

L'estació que acull el principal flux de passatgers és l'Estació Central d'Anvers (Antwerpen Centraal Station, en neerlandès), que data de l'any 1905. És característica per la bellesa de la seua arquitectura i per tenir una gran volta de vidre. La revista nord-americana Newsweek la cataloga com la quarta estació de tren més gran del món.

Aquesta estació es caracteritza per tenir tres nivells diferents de vies, després que es perforés un túnel perquè l'estació pogués ser de pas per als trens Intercity i d'alta velocitat (des de 2007). Fins aleshores, aquests trens havien de fer marxa enrere en aquesta estació o bé aturar-se en una altra estació de la ciutat.

Transport urbà

La ciutat compta amb una xarxa de tramvies i línies d'autobusos operades per De Lijn; i que connecten la ciutat amb el centre, els diferents barris i la part de la ciutat que resta al marge esquerre del riu.

El servei de tramvies compta amb dotze línies, mentre que el servei de trens subterranis —conegut en la ciutat com "Premetro"— en té sis.

Aeroports

La ciutat també compta amb un aeroport, anomenat Aeroport Internacional d'Anvers (Internationale Luchthaven Antwerpen)(IATA: ANR, ICAO: EBAW), que s'ubica en el districte de Deurne. Està connectat amb el centre de la ciutat mitjançant autobusos i està pendent una connexió entre aquest aeroport i el de Brussel·les Sud (Charleroi) mitjançant un tren d'alta velocitat amb eixides cada hora.

En l'actualitat aquest aeroport té connexions amb les ciutats angleses de Londres i Manchester, operades respectivament per Air France i BMI Regional. A banda, hi ha una sèrie de vols xàrter oferts per les companyies Abelag i Flying Gropu.

Demografia

A Anvers hi resideix una important comunitat jueva des de l'edat mitjana. Des dels anys 1960 la comunitat magrebina va créixer molt.

L'evolució demogràfica és:

  • 1575: 100.000 habitants aproximadament
  • 1590: menys de 40.000
  • 1800: 45.500
  • 1830: 73.500
  • 1856: 111.700
  • 1880: 179.000
  • 1900: 275.100
  • 1925: 308.000
  • 2004: 468.717
  • 2006: 461.496
  • 2015: 513.500
  • 2017: 520.000

Llocs d'interès

Govern

Llista de Burgmestres

Estàtua de Bravo a la Grote Markt d'Anvers
Catedral d'Anvers

Des del 1830 han ocupat el càrrec:

Personatges cèlebres nascuts a Anvers

Referències

  1. ↑ «Anvers». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
  2. ↑ «Anvers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Programa Questions à la Une de la RTBF "Juifs de Belgique: rester ou partir?", del 29 d'abril 2015.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Web oficial Arxivat 2011-02-03 a Wayback Machine. (neerlandès)


Precedit per:
Madrid 		Capital Europea de la Cultura
1993 		Succeït per:
Lisboa

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anvers&oldid=33639202»