Sot de Ferrer

municipi del País Valencià

Sot de Ferrer és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Sogorb, Soneixa (de la mateixa comarca) i Algar de Palància (de la comarca del Camp de Morvedre).

Plantilla:Infotaula geografia políticaSot de Ferrer
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 48′ 19″ N, 0° 24′ 38″ O / 39.8054°N,0.4105°O / 39.8054; -0.4105
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Palància Modifica el valor a Wikidata
CapitalSot de Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població474 (2023) Modifica el valor a Wikidata (54,86 hab./km²)
GentiliciSoter, sotera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície8,64 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud230 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDivendres
Festa patronalSant Antoni i Crist de la Pietat
Juny
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Jaime Juste García Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12489 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12107 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12107 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websotdeferrer.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

El terme municipal de Sot de Ferrer té una extensió de 8,60 km² i està travessat pel riu Palància. La població es troba a la vall del riu, que ací comença el seu curs baix, i és l'última localitat que encara veu passar aigua per la llera en condicions normals. El nucli urbà es troba molt prop del curs fluvial, a una altitud de 230 metres.

Història

modifica

La primera notícia del poble es remunta a l'any 1236, quan hi havia a l'actual terme 3 alqueries musulmanes. En 1245, després de l'ocupació cristiana, va pertànyer a Hurtado de Lihori, qui li donà el nom de Sot i va edificar-hi un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu. Més avant va passar pel senyoriu dels Val de Corranza. Fins al segle xvi, la població es denominava Soto del Governador, i va canviar a l'actual denominació per la influència del cognom del governador, Jaume Ferrer. Sembla que la població formava part del territori que integrava el senyoriu de la Vall d'Almedíxer, i fins a l'any 1609 va estar habitat exclusivament per sarraïns.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
934 946 774 689 653 671 595 503 443 413 422 470 484

Economia

modifica

La seua economia és exclusivament agrària, dedicada al cultiu de taronges i nispros. Cavanilles cita en Sot de Ferrer unes pedreres de marbre que mai no han sigut explotades.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sot de Ferrer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ramón Martínez Peiró 171 54,63% 4 ( +1)
Partit Popular   Vicente Juste García 139 44,41% 3 ( )
Altres candidatures[a]     0 (  -1)
Vots en blanc   3 0,96%
Total vots vàlids i regidors 313 100 % 7
Vots nuls 6 1,88%
Participació (vots vàlids més nuls) 319 89,86%**
Abstenció 36* 10,14%**
Total cens electoral 355* 100 %**
Alcalde: Ramón Martínez Peiró (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Sogorb,[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

modifica

Des de 2015 l'alcalde de Sot de Ferrer és Ramón Martínez Peiró, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Eduardo Romero Ribelles PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Eduardo Romero Ribelles PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Bada Bover AP 30/06/1987 --
1991–1995 Ramón Bover Rodríguez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Ramón Bover Rodríguez PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Ramón Bover Rodríguez PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Antonio Bada Bover PP 14/06/2003 --
2007–2011 Josep Antoni Estellés Gràcia PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Jaime Juste Garcia PP 11/06/2011 --
2015–2019 Ramón Martínez Peiró PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Ramón Martínez Peiró PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Sistema d'Informació Local[4]

Monuments

modifica

Monuments religiosos

modifica
 
Església de la Immaculada.
 
Vista de Sot de Ferrer amb el Calvari.
  • Calvari. Del segle xix. Pel seu bon estat de conservació i l'espectacular camí emblanquinat, és una de les imatges típiques de la comarca de l'Alt Palància. El seu recorregut va des del nucli urbà fins a l'ermita de Sant Antoni.
  • Església de la Immaculada. Del segle xviii, d'estil neoclàssic. Destaca sobretot per l'altar major, obra de Joan de Joanes, una de les més importants de la pintura renaixentista valenciana. És un oli sobre taula estant, format per dues parts principals. La inferior, en la qual apareix la Immaculada al centre, envoltada pels seus pares, i la superior, en la qual apareix Déu.

Monuments civils

modifica
 
Palau del senyor.
  • Palau del senyor. L'edifici, a partir del qual es va originar el municipi, és una construcció de calç, arena i pedra, d'estil gòtic, amb arquitectura ogival del segle xiii i detalls del gòtic tardà dels segles xiv i xv. La frontera presenta tres finestres coronelles de brancals de pedra amb ogives (la de dalt de la porta amb tres trevolats i un portallum, lamentablement desapareguda), que s'alcen sobre els seus repeus i, per l'extrem superior, sostenia el seu propi capitell, i este, les arrancades de les ogives.
  • Forn i Molí del senyor.
  • Pont del Palància. Del segle xviii.

Festes i celebracions

modifica
  • Festes d'estiu. Se celebren la segona setmana d'agost.
  • Festes patronals. En honor de sant Antoni i el Crist de la Pietat. Se celebren durant el mes de juny.
  1. L'Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN), que no participà a les eleccions de 2019, perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica