Viquipèdia

Eleccions municipals espanyoles de 2007

eleccions municipals espanyoles

D'acord amb el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),[1] el 27 de maig de 2007 (quart diumenge de maig), va haver-hi a Espanya eleccions municipals.

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions municipals espanyoles de 2007
Map
 40° 12′ N, 3° 30′ O / 40.2°N,3.5°O / 40.2; -3.5
Tipuseleccions municipals Modifica el valor a Wikidata
Data27 maig 2007 Modifica el valor a Wikidata
← 2003 Modifica el valor a Wikidata
2011 Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióEspanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Format per
eleccions municipals de 2007 a Madrid
eleccions municipals de 2007 a l'Hospitalet de Llobregat
eleccions municipals de 2007 a Úbeda
eleccions municipals de Sarrià de Ter de 2007
eleccions municipals de Sevilla de 2007
eleccions municipals d'Alcorcón de 2007
eleccions municipals de València de 2007
eleccions municipals de 2007 a Barcelona
eleccions municipals de Vigo de 2007 Modifica el valor a Wikidata
Capitals de província, més Santiago de Compostel·la i Mèrida (capitals de Comunitats Autònomes que no ho són de les seves províncies) i Vigo i Gijón (ciutats amb més de 250.000 habitants que no són capitals); segons la formació política a l'alcaldia com a resultat de les eleccions de 2007:
El PSOE aconsegueix l'alcaldia de 23 capitals de província, Santiago de Compostel·la, Mérida, Vigo i Gijón
El PP aconsegueix l'alcaldia de 22 capitals de província
IU aconsegueix l'alcaldia de Còrdova
El PNB aconsegueix l'alcaldia de Bilbao
CC-PNC aconsegueix l'alcaldia de Santa Cruz de Tenerife
El BNG aconsegueix l'alcaldia de Pontevedra
El PAR aconsegueix l'alcaldia de Terol
Electores elegeixen les paperetes de votació a Vigo
Electors esperen el seu torn per dipositar les paperetes en una secció de Vigo

Al Reial Decret 444/2007, del 2 d'abril del 2007,[2] es convoquen aquestes eleccions per cobrir els següents llocs:

  1. Regidors dels municipis amb població igual o superior a 100 residents (llevat d'aquells municipis que tinguin adoptat el règim de consell obert).
  2. Alcaldes o batlle dels municipis de menys de 100 residents (i d'aquells que tinguin adoptat el règim de consell obert).
  3. Alcaldes pedanis (o òrgan unipersonal) de les entitats d'àmbit territorial inferior al municipal.

El Reial Decret també recull l'elecció dels diputats de les Diputacions Provincials de Règim Comú, que es realitzarà una vegada celebrades les eleccions municipals mitjançant l'elecció indirecta.

Precampanya electoral

modifica

Dret de sufragi dels immigrants

modifica

Després d'una directiva de la Unió Europea (Directiva 94/80/CE), l'article 13.2 de la Constitució Espanyola va ser reformat el 28 d'agost del 1992 per estendre els drets de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals a tots els ciutadans de la UE que raguin en municipis espanyols. Aquesta extensió de drets es va ampliar el 6 de febrer del 1990, quan Espanya i Noruega van subscriure un acord pel qual es reconeix el dret a votar en eleccions municipals els noruecs a Espanya i viceversa.[3]

El 17 d'agost del 2006, el PSOE i IU van presentar al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per instar al Govern a prendre les mesures necessàries per concedir als immigrants que resideixen regularment a Espanya (predominantment ciutadans del Marroc, Equador i Colòmbia) el dret al sufragi en les eleccions municipals, sempre que, com estableix la Constitució, es creïn acords de reciprocitat.[4] De fet, Espanya ja havia firmat tractats d'amistat amb Argentina, Veneçuela, l'Uruguai, Xile i Colòmbia; el Govern només hauria de firmar els convenis perquè 360.000 ciutadans immigrants d'aquests països poguessin votar en les eleccions municipals.[5] Tanmateix, la Vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va afirmar a la roda de premsa posterior al primer consell de ministres després de les vacances d'estiu (25 d'agost del 2006) que és "altament improbable" que els immigrants extracomunitaris puguin votar.[6]

Amb tot, a més dels espanyols, podran votar en aquestes eleccions els ciutadans d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, República Txeca i Suècia que resideixin a Espanya; segons dades de la Secretaria d'Estat d'Immigració, aquests ciutadans en sumaven 619.341 el juny del 2006.[5][ A aquesta llista també cal afegir-li els ciutadans de Bulgària i Romania que van entrar a formar part de la UE l'1 de gener del 2007. En cas d'haver-se tingut en compte als cinc països sud-americans amb tractats d'amistat citats anteriorment, es podria haver ascendit a 1.2 milions d'estrangers amb dret a vot, una xifra tres vegades superior a la de les eleccions municipals de 2003.[5] Segons un estudi de l'INE, hi ha a Espanya 46 municipis en els quals més del 25% la seva població és estrangera; destaquen, amb més de 50.000 habitants, Torrevella i Oriola, a la província d'Alacant, Fuengirola i Mijas, a la província de Màlaga, i Arona i Adeje a Tenerife on gairebé el 50% de la seva població és estrangera.

Corrupció urbanística

modifica

Andalusia ha estat una de les comunitats autònomes que més casos de corrupció urbanística ha sofert per part dels seus ajuntaments. Més de 25 localitats[7] han vist com s'ha cridat a declarar als seus alcaldes o a regidors per implicacions en casos d'irregularitats al sector de la construcció, com requalificacions de terrenys dubtoses o ombres en contractes i adjudicacions. El cas més vistós i que més expectació ha aixecat en els mitjans de comunicació ha estat el de Marbella. En aquest municipi malagueny s'ha aconseguit destapar una complexa trama d'accions delictives que s'ha saldat amb l'empresonament de la seva alcaldessa, la seva primera tinent d'alcalde, alguns dels seus regidors i l'alcalde anterior. La gravetat del Cas Malaya ha estat de tal magnitud que, per primera vegada en la història recent d'Espanya, han estat necessàries la dissolució de l'Ajuntament de Marbella per part del Govern Central i la creació d'una comissió gestora.

Tanmateix, Marbella no ha estat l'únic municipi amb casos de corrupció en què els seus alcaldes s'han vist implicats. En octubre de 2006 l'alcalde de la localitat madrilenya de Ciempozuelos va presentar la seva dimissió després d'apuntar-se un possible cobrament de comissions que ascendirien a 40 milions d'euros.[8] En novembre, ell i el seu antecessor en el càrrec van ingressar a presó acusats de suborn i blanqueig de diner.[9] Ambos van aconseguir la llibertat provisional amb càrrecs després de pagar una fiança de 900.000 euros.[10] Quest mateix mes, l'alcalde del municipi grancanari de Telde i diversos regidors van ser detinguts, acusats de suborn i malversació de cabals públics, en una operació que va venir a denominar-se Cas Faycan. Després de quedar a llibertat provisional amb càrrecs i sota fiança, el regidor i els edils deixaven oficialment els seus càrrecs unes setmanes més tarde.[11] Per les mateixes dates, en el municipi mallorquí d'Andratx, el seu alcalde Eugenio Hidalgo, el director d'Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears i cinc persones més van ser detinguts, acusats de delictes relacionats amb la corrupció urbanística.[12]

Transfuguisme polític

modifica

D'acord amb les dades aportades pel Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya, Castella i Lleó és l'autonomia que més casos de transfuguisme polític, en termes absoluts, ha registrat en els seus ajuntaments. Dels 44 municipis que han realitzat mocions de censura durant el període 2003-2007, en 15 hi ha hagut trànsfugues pel mig. Destaca el cas de la ciutat de Lleó, l'única capital de província espanyola en la qual hi ha hagut canvi d'alcalde, incorrent a més en el transfuguisme. No obstant això, en termes relatius, la xifra seria superada per altres autonomies amb menor nombre de municipis, com ocorre amb la Comunitat Valenciana, Andalusia, Madrid i Catalunya.[13]

Destaca el cas del municipi alacantí de San Fulgencio en el qual s'han arribat a realitzar dues mocions de censura, ambdues amb transfuguisme.[13]

Frau electoral

modifica

Amb motiu de les eleccions, molts pobles de pocs habitants estan sofrint empadronaments massius, que poden determinar la victòria d'un o un altre candidat. Així, pobles com Enix que ha passat de 267 electors a 347 al cens del 31 de gener del 2006 o Las Tres Villas que del 29 de gener al 31 va obtenir 129 nous habitants, reconeixent el candidat del PP a la localitat que d'aquest número 45 o 50 eren familiars seus. Una altra tant ha ocorregut a Mogán, a les Illes Canàries, on l'equip municipal oferia empadronar turistes a canvi d'un vot al seu favor. Tots aquests casos han obligat a l'Institut Nacional d'Estadística a investigar el padró de nombrosos pobles.[14]

Designació dels candidats a l'alcaldia de Madrid

modifica

L'Ajuntament de Madrid, el més important d'Espanya quant a nombre de regidors, és un dels quals més interès susciten de cara a les eleccions de maig de 2007.

Candidatura del PP

modifica

Alberto Ruiz Gallardón, del Partit Popular, va ser elegit com a alcalde de Madrid en els anteriors comicis de 2003. La seva reelecció com a candidat no va ser cap sorpresa (es donava per suposada),[15] i va tenir lloc el 14 de gener de 2007 en un acte realitzat pel seu partit en un saló d'Ifema, que si bé va tenir un gran aforament, no va tenir tanta repercussió a nivell nacional.[16]

Candidatura del PSOE

modifica
 
Trinidad Jiménez

L'elecció del candidat del PSOE a l'alcaldia de la capital, tanmateix, va ser alguna cosa més accidentada[17] i va donar bastant més joc als mitjans de comunicació. Des d'un principi es va pensar que la candidata de les últimes eleccions, Trinidad Jiménez, seria qui tornés a repetir la candidatura. Aquesta idea es va venir a baix quan el 6 de setembre de 2006 va ser elegida pel president del govern per ocupar la Secretaria d'Estat per a Hispanoamèrica.[18] A partir d'aquell moment van ser molts els possibles candidats socialistes que es van remenar en els cercles d'opinió: l'exsecretari General de l'OTAN, Javier Solana; l'expresident del Govern, Felipe González; el regidor Pedro Zerolo; el portaveu del PSOE en el Congrés, Diego López Garrido; el rector de la Universitat Carlos III, Gregorio Peces-Barba; etc.[19]

Els rumors van cessar temporalment quan el 10 d'octubre de 2006 el PSOE va realitzar una proposta oficial a l'exministre de Defensa, José Bono, perquè acceptés el càrrec. Tanmateix, Bono, que va semblar disposat a acceptar-lo en un primer moment, va acabar rebutjant la proposta l'endemà.[20] Des d'aquell moment, el nom que va començar a prendre força va ser el de María Teresa Fernández de la Vega, no sense l'oposició d'alguns col·lectius que la preferien en el seu càrrec de vicepresidenta del Govern.[21] Finalment, la incògnita es va aclarir el 25 d'octubre de 2006: Miguel Sebastián, fins a aquell moment director de l'Oficina Econòmica del president del Govern, i pràcticament desconegut per la ciutadania,[22] va ser el candidat designat pel president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per a l'alcaldia de la capital.[23]

El mateix dia en què es va conèixer qui anava a ser el seu principal adversari polític, Ruiz Gallardón va assegurar que «es Zapatero quien, a través de Sebastián, ha decidido librar la batalla política por la alcaldía de Madrid y será él quien asuma las consecuencias»,[24] una idea que va mantenir durant els mesos posteriors. Davant d'aquesta afirmació, Zapatero va respondre el gener de 2007, preguntat per la premsa, que «perquè existeixi la confrontació fa falta ser candidat a la Presidència del Govern», i que «para que exista la confrontación hace falta ser candidato a la Presidencia del Gobierno», y que «no sé qué estará pensando él», [...] «yo lo que puedo asegurar es que no me presento a la alcaldía de Madrid».[25]

Candidatura d'IU

modifica
 
Gaspar Llamazares, president d'IU

El candidat a l'alcaldia de Madrid per Izquierda Unida, el tercer partit amb representació en l'Ajuntament, és Àngel Pérez. La Presidència Regional d'IU-Comunitat de Madrid li va proposar el 31 de maig de 2006,[26] i el Consell Polític Regional d'Esquerra Unida li va designar definitivament com a candidat el 3 de juny de 2006, en una votació amb tots els vots vàlids al seu favor.[27] Malgrat els seus anys d'experiència, una enquesta al diari La Razón assegurava el gener de 2007 que Angel Pérez és un polític desconegut per set de cada deu madrilenys.[22] La candidatura de Pérez va anar recorreguda a la Comissió de Garanties d'IU pel sector comandat per Virgínia Díaz i Inés Sabanés. La comissió de garanties va anul·lar l'elecció de Pérez com a candidat, a la qual cosa aquest va contestar afirmant que la Comissió mancava de competències per apartar-lo de la candidatura.[28] Finalment, els dos sectors enfrontats van arribar a un acord, deixant la candidatura a la comunitat a Sabanés i a la candidatura a l'alcaldia a Pérez.[29]

Aplicació de la Llei de partits

modifica

Context previ

modifica

Batasuna, un partit polític amb presència al País Basc i Navarra, es troba il·legalitzat des de 2003 en aplicació de la Llei de Partits per la seva vinculació amb ETA. Des de llavors, no ha renunciat a tornar a les urnes. Ja el setembre de 2006, abans de la ruptura del «alto el foc permanent» declarat per ETA el 22 de març de 2006, els líders de Batasuna ja consideraven que seria "impensable" la seva no participació en aquests comicis, ja que en cas de ser així, suposaria "un fracàs per a la democràcia".[30] En un acte dut a terme el 25 de novembre de 2006 en Burlata (Navarra), el portaveu de Batasuna, Pernando Barrena, va assegurar que la seva formació es presentaria a les eleccions municipals, encara que sense aclarir sota quines sigles.[31]

El gener de 2007, pocs dies després de l'atemptat a la Terminal 4 de Barajas (perpetrat el 30 de desembre de 2006 i que va costar la vida de dues persones), el portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, va afirmar que "el Govern espanyol o no ha sabut o no ha volgut respondre de manera constructiva i positiva a l'oferta realitzada per l'organització ETA el 22 de març" encara que també va demanar a ETA que mantingués "intactes els continguts i objectius explicitats en el seu comunicat". Van ser aquestes unes declaracions en les quals no es va donar per trencat l'alto el foc ni es va realitzar una condemna contra l'atemptat.[32] Deu dies després, l'esquerra abertzale va presentar a Bilbao la iniciativa electoral "Orain Bizkaia, Orain Ezker Abertzalea", en la qual es va exigir la derogació de la Llei de Partits.[33]

Abertzale Sozialisten Batasuna

modifica

A mitjan març de 2007, Batasuna va celebrar a Santurtzi una assemblea secreta, a la qual van assistir uns 300 membres de l'esquerra abertzale, per tractar l'estratègia a seguir de cara a les eleccions municipals i forals.[34] D'aquesta forma, el 27 de març de 2007, una dirigent abertzale, líder del partit Herritarren Zerrenda (il·legalitzat el 2004 per considerar-se precursor de Batasuna), va registrar en el Ministeri de l'Interior d'Espanya un nou partit per presentar-se a les eleccions: Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB). Aquella mateixa nit, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va confirmar que Interior ja havia vist indicis d'il·legalitat i va demanar a la Fiscalia General de l'Estat que investigués.[35][36] Així, el 3 d'abril, el Fiscal General Cándido Conde-Pumpido va sol·licitar el Tribunal Suprem d'Espanya que detingués el procés de legalització d'ASB per tractar-se d'"una successió o continuadora de Batasuna", basant-se en quatre aspectes: la reutilització del nom de Batasuna en la nova formació, la pertinença a Herri Batasuna de dos dels seus promotors, la identitat en l'organització i l'estructura entre Batasuna i ASB, i indicis de proximitat a la violència.[37][38]

A més, a finals d'abril, Batasuna va aconseguir constituir més de 200 agrupacions electorals amb el nom Abertzale Sozialistak (AS) (més el nom del municipi en el qual es presenten) gràcies a les firmes de més de 80.000 persones.[39]

Acció Nacionalista Vasca

modifica

El 12 d'abril de 2007, es va conèixer que Eusko Abertzale Ekintza-Acció Nacionalista Basca(EAE-ANV), un partit fundat en 1930 com a escissió del PNB i que va estar integrat a la coalició electoral Herri Batasuna (HB) entre 1978 i 2001, anava a presentar llistes en tots els municipis bascos[40][41] i en alguns navarresos.[42] Est augment de les candidatures d'ANV, que tenia una baixa concurrència en les eleccions prèvies, va fer pensar el Ministeri de l'Interior que podria estar relacionada amb Batasuna. Tanmateix, a causa de l'antiguitat de la formació, que aquesta rebutja la violència als seus estatuts i a la dificultat (des del pla jurídic) d'il·legalitzar el partit en el seu conjunt, el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba va optar per invalidar les llistes en les quals s'identifiquessin candidatures relacionades amb Batasuna.[43] El 28 d'abril de 2007, després de rebre un informe conjunt de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional,[44] el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va decidir no il·legalitzar ANV, fet que va desencadenar les crítiques del Partit Popular i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT).[45]

Candidats

modifica

A la següent taula figuren els candidats a les alcaldies de les ciutats espanyoles amb més de 250.000 habitants, ordenats segons els resultats obtinguts; i incloent també els d'aquelles formacions polítiques que haguessin perdut la representació municipal amb què comptaven en l'anterior legislatura (Acord a València i Alacant, PA a Sevilla, CC-PNC a Las Palmas de Gran Canaria, EA a Bilbao i PG a Vigo):

Ciutat i alcalde en l'anterior legislatura Candidats Observacions
  Madrid
3.128.600 hab.
Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez (PP)
  Barcelona
1.605.602 hab.
Jordi Hereu i Boher (PSC-Progrés Municipal)
  València
805.304 hab.
Rita Barberá Nolla (PP)
  Sevilla
704.414 hab.
Alfredo Sánchez Monteseirín (PSOE)
  Saragossa
649.181 hab.
Juan Alberto Belloch Julbe (PSOE)
  Màlaga
560.631 hab.
Francisco de la Torre Prados (PP)
  Múrcia
416.996 hab.
Miguel Ángel Cámara Botía (PP)
  Las Palmas de Gran Canaria
377.056 hab.
Josefa Luzardo Romano (PP)
  Palma
375.048 hab.
Catalina Cirer Adrover (PP)
Bilbao
354.145 hab.
Iñaki Azkuna Urreta (EAJ-PNV)
  Còrdova
322.867 hab.
Rosa Aguilar Rivero (IULV-CA)

  Alacant
322.431 hab.
Luis Díaz Alperi (PP)

  Valladolid
319.943 hab.
Francisco Javier León de la Riva (PP)
  Vigo
293.255 hab.
Corina Porro Martínez (PP)

  Gijón
274.472 hab.
Paz Fernández Felgueroso (PSOE)

27-M

modifica

Resultats electorals

modifica

El quadre recull els resultats electorals a les cinquanta capitals de província, així com a les dues capitals de comunitat autònoma que són diferents a les de la província a què pertanyen (Mèrida i Santiago de Compostel·la); també figuren els resultats de Gijón i Vigo, ciutats que, sense ser capitals, tenen una població superior als 250.000 habitants.

Comunitat autònoma Municipi Alcalde i govern municipal Partit Vots % Regidors +/-
 
ANDALUSIA
   Almeria
27 regidors 		PP 32.725 45,52% 13 +2
PSOE 26.465 36,81% 11 +1
GIAL 5.068 7,05% 2 -3
IULV-CA 3.756 5,22% 1 =
  Cadis
27 regidors 		PP 33.910 59,77% 18 =
PSOE 15.524 27,36% 8 =
IULV-CA 3.764 6,63% 1 =
  Còrdova
29 regidors 		PP 64.094 43,96% 14 +2
IULV-CA 51.982 35,66% 11 -2
PSOE 21.974 15,07% 4 =
 Granada
27 regidors 		PP 60.310 53,33% 16 +2
PSOE 36.995 32,72% 9 -2
IULV-CA 9.067 8,02% 2 =
Huelva
27 regidors 		PP 31.056 51,11% 15 -1
PSOE 22.424 36,90% 10 =
IULV-CA 4.477 7,37% 2 +1
  Jaén
27 regidors 		PP 26.627 45,42% 13 -1
PSOE 25.101 42,81% 12 +1
IULV-CA 3.909 6,67% 2 =
  Màlaga
31 regidors 		PP 111.761 51,03% 17 =
PSOE 79.466 36,28% 12 =
IULV-CA 15.799 7,21% 2 =
  Sevilla
33 regidors 		PP 128.776 41,84% 15 +3
PSOE 124.534 40,46% 15 +1
IULV-CA 25.772 8,37% 3 =
PA 13.839 4,5% --- -4
 
ARAGÓ
   Osca
21 regidors 		PSOE 8.909 38,45% 9 -3
PP 7.457 32,18% 7 +1
CHA 2.092 9,03% 2 =
PAR 1.906 8,23% 2 +1
IU 1.338 5,77% 1 +1
  Terol
21 regidors 		PP 5.909 35,60% 8 =
PSOE 5.166 31,12% 7 -1
PAR 2.740 16,51% 4 =
CHA 1.423 8,57% 2 +1
  Saragossa
31 regidors 		PSOE 115.723 38,06% 13 +1
PP 103.191 33,94% 12 +1
CHA 29.230 9,61% 3 -3
PAR 25.410 8,36% 2 =
IU 16.148 5,31% 1 +1
 
ASTÚRIES
   Gijón
27 regidors 		PSOE 63.765 44,45% 13 =
PP 57.964 40,41% 12 +1
IU-BA-LV 12.638 8,81% 2 -1
  Oviedo
27 regidors 		PP 64.111 55,85% 17 =
PSOE 34.331 29,91% 9 +1
ASCIZ 7.323 6,38% 1 +1
IU-BA-LV 4.219 3,68% --- -2
 
BALEARS
   Palma
29 regidors 		PP 66.144 46,03% 14 -1
PSOE 50.874 35,41% 11 +2
Bloc per Palma 11.780 8,2% 2 -3
UM 9.507 6,62% 2 +2
 
CANARIAS
   Las Palmas de Gran Canaria
29 regidors 		PSOE 70.794 41,91% 15 +6
PP 61.239 36,26% 12 -3
Compromiso 10.326 6,11% 2 =
CC-PNC 4.441 2,63% --- -3
  Santa Cruz de Tenerife
27 regidors 		CC-PNC 32.395 35,21% 11 -4
PSOE 22.163 24,09% 7 +2
PP 17.370 18,88% 6 +1
CSC 6.494 7,06% 2 +2
CCN 4.890 5,31% 1 +1
 
CANTÀBRIA
   Santander
27 regidors 		PP 51.187 51,94% 15 =
PSOE 25.174 25,55% 7 -2
PRC 16.977 17,23% 5 +2
 
CASTELLA-LA MANCHA
   Albacete
27 regidors 		PSOE 35.260 46,26% 13 -1
PP 33.121 43,46% 13 +1
IU 4.974 6,53 1 =
  Ciudad Real
25 regidors 		PP 17.733 50,33% 15 +2
PSOE 12.927 36,69% 10 -2
  Conca
25 regidors
(4 més que en les eleccions de 2003) 		PP 12.393 46,97% 13 +4
PSOE 10.629 40,28% 11 =
IU 1.323 5,01% 1 +1
IxC 302 1,14% --- -1
Guadalajara
25 regidors 		PP 18.987 49,65% 13 +1
PSOE 14.970 39,15% 11 -1
IU 2.314 6,05% 1 =
  Toledo
25 regidors 		PP 18.798 45,35% 12 -1
PSOE 18.011 43,45% 11 =
IU 3.322 8,01% 2 +1
 
CASTELLA I LLEÓ
   Àvila
25 regidors 		PP 16.996 60,14% 16 +1
PSOE 7.566 26,77% 7 =
IU-LV 2.656 9,40% 2 -1
  Burgos
27 regidors 		PP 44.323 47,63% 15 +1
PSOE 31.750 34,12% 10 =
SI 6.140 6,60% 2 =
IU-LV 4.329 4,65% --- -1
  Lleó
27 regidors 		PSOE 32.292 44,14% 13 +3
PP 27.472 37,55% 11 -1
UPL 7.962 10,88% 3 -2
  Palència
25 regidors 		PSOE 21.967 48,07% 13 =
PP 18.439 40,35% 11 =
IU-LV 2.372 5,19% 1 =
  Salamanca
27 regidors 		PP 41.118 50,46% 16 +1
PSOE 29.744 36,50% 11 -1
  Segòvia
25 regidors 		PSOE 13.091 44,51% 13 +2
PP 12.667 43,07% 12 =
IU-LV 1.232 4,19% --- -2
  Sòria
21 regidors 		PSOE 7.600 41,53% 9 +1
PP 7.059 38,57% 9 -1
IDES 1.970 10,77% 2 =
IU-LV 984 5,38% 1 +1
ASI --- --- --- -1
  Valladolid
29 regidors 		PP 87.016 47,82% 15 =
PSOE 70.876 38,95% 13 =
IU-LV 10.692 5,88% 1 =
  Zamora
25 regidors 		PP 14.882 43,63% 12 -1
PSOE 10.711 31,40% 8 =
IU-LV 4.597 13,48% 3 +1
ADEIZA-UPZ 2.611 7,66% 2 =
 
CATALUNYA
   Barcelona
41 regidors 		PSC-Progrés Municipal 182.104 29,93% 14 -1
CiU 154.620 25,41% 12 +3
PP 95.114 15,63% 7 =
ICV-EUiA 56.855 9,34% 4 -1
ERC 53.463 8,79% 4 -1
  Girona
25 regidors 		PSC-Progrés Municipal 11.279 34,80% 10 -1
CiU 7.111 21,94% 6 +1
ERC 4.167 12,86% 4 =
ICV-EUiA 3.511 10,83% 3 +1
PP 2.892 8,92% 2 -1
  Lleida
27 regidors 		PSC-Progrés Municipal 22.172 46,23% 15 +5
CiU 9.613 20,04% 6 -1
PP 5.690 11,86% 3 -1
ERC 3.336 6,96% 2 -1
ICV-EUiA 2.737 5,71% 1 -2
  Tarragona
27 regidors 		PSC-Progrés Municipal 20.365 39,76% 13 +4
CiU 11.819 23,07% 8 -2
PP 6.976 13,62% 4 =
ERC 3.938 7,69% 2 =
ICV-EUiA 2.438 4,76% --- -2
 
EXTREMADURA
   Badajoz
27 regidors 		PP-EU 33.986 49,66% 15 =
PSOE-Regionalistas 25.909 37,86% 11 =
IU-SIEX 3.599 5,26% 1 =
  Càceres
25 regidors 		PP-EU 22.811 46,20% 12 -1
PSOE-Regionalistas 19.541 39,58% 11 =
FCC 3.236 6,55% 1 +1
IU-SIEX 2.667 5,40% 1 =
  Mèrida
25 regidors 		PSOE-Regionalistas 15.588 47,80% 13 +1
PP-EU 13.816 45,27% 12 -1
 
EUSKADI
 Bilbao
29 regidors 		EAJ-PNV 64.890 41,33% 13 +2
PP 35.165 22,4% 7 -1
PSE-EE 34.456 21,95% 7 +2
EB-B/Aralar 12.449 7,93% 2 -1
EA 4.224 2,69% -- -2
  Sant Sebastià
27 regidors 		PSE-EE 27.784 37,43% 11 +1
PP 15.872 21,38% 6 -1
EAJ-PNV 12.719 17,14% 5 =
EB-B/Aralar 8.423 11,35% 3 +2
EA 6.232 8,40% 2 -2
Vitòria
27 regidors 		PSE-EE 33.853 31,92% 9 +2
PP 32.101 30,27% 9 =
EAJ-PNV 23.622 22,27% 6 -2
EB-B/Aralar 8.062 7,6% 2 =
EA 6.046 5,7% 1 =
 
GALÍCIA
   La Corunya
27 regidors 		PSdeG-PSOE 41.285 35,02% 11 -3
PP 37.085 31,46% 10 +3
BNG 24.355 20,66% 6 =
  Lugo
25 regidors 		PSdeG-PSOE 23.375 45,04% 12 -1
PP 18.428 35,51% 9 =
BNG 7.417 14,29% 4 +1
  Ourense
27 regidors 		PP 26.160 42,25% 13 -1
PSdeG-PSOE 16.428 26,53% 8 +2
BNG 12.253 19,79% 6 -1
  Pontevedra
25 regidors 		PP 19.387 44,15% 12 +2
BNG 12.412 28,26% 7 -3
PSdeG-PSOE 9.807 22,33% 6 +1
  Santiago de Compostel·la
25 regidors 		PP 18.664 39,01% 11 +1
PSdeG-PSOE 18.269 38,19% 10 -1
BNG 7.871 16,45% 4 =
  Vigo
27 regidors 		PP 66.574 44,04% 13 +3
PSdeG-PSOE 44.563 29,48% 9 +1
BNG 28.116 18,60% 5 -2
PG 4.920 3,25% --- -2
 
LA RIOJA
   Logronyo
27 regidors 		PP 34.515 46,43% 13 -1
PSOE 29.982 40,33% 12 +1
PR 4.992 6,72% 2 =
 
MADRID
   Madrid
57 regidors
(2 més que en les elecciones de 2003) 		PP 875.571 55,54% 34 +4
PSOE 486.826 30,88% 18 -3
IU 136.881 8,68% 5 +1
 
MÚRCIA
   Múrcia
29 regidors 		PP 122.213 61,28% 19 =
PSOE 59.255 29,71% 9 -1
IU-LV 11.525 5,78% 1 +1
 
NAVARRA
  Pamplona
27 regidors 		UPN-PP 46.640 42,86% 13 =
NaBai 28.581 26,26% 8 +4
PSN-PSOE 16.578 15,23% 4 -1
EAE-ANV 7.187 6,60% 2 +2
IUN-NEB 4.504 4,14% --- -3
CDN 3.844 3,53% --- -2
 
PAÍS VALENCIÀ
   Alacant
29 regidors
(2 més que en les eleccions de 2003) 		PP 63.572 44,08% 15 +1
PSPV-PSOE 59.373 41,17% 14 +2
Acord 7.108 4,93% --- -1
  Castelló de la Plana
27 regidors 		PP 36.156 47,91% 14 -1
PSPV-PSOE 29.155 38,63% 12 +2
BLOC 3.911 5,18% 1 -1
  València
33 regidors 		PP 235.158 56,67% 21 +2
PSPV-PSOE 140.187 33,78% 12 =
Acord 19.808 4,77% --- -2

Reaccions polítiques posteriors

modifica

Miguel Sebastián, candidat a l'Alcaldia de Madrid pel PSOE presenta la seva dimissió com a regidor pels resultats obtinguts en les Eleccions Municipals, el PSOE perd 3 regidors, El Partit Popular en guanya 4 i Izquierda Unida en guanya 1.

Rafael Simancas, candidat a la Comunitat de Madrid i Secretari General de la Federació Socialista Madrilenya (FSM), presenta la seva dimissió el 4 de juny pels mals resultats obtinguts tant en l'Ajuntament com en la Comunitat de Madrid, baixa 3 diputats, gana 2 IU i 10 el PP, pel que en Madrid es constituirà una comissió gestora per dirigir la FSM fins a la celebració d'un nou congrés i l'elecció d'un nou Secretari General.

En el rerefons polític està la qüestió de l'elecció de Miguel Sebastián per la Moncloa, sense amb prou feines suports en la FSM.[46]

Referències

modifica
  1. ↑ Llei Orgànica 5/1985, del 19 de juny, del Règim Electoral General
  2. ↑ REIAL DECRETO 444/2007, del 2 de abril, i per això es convoquen eleccions locals i a les Assemblees de Ceuta i Melilla, pel 27 de maig del 2007.
  3. ↑ Preguntes i respostes sobre les Eleccions Municipals del 2003, a la pàgina del Ministeri d'Interior d'Espanya
  4. ↑ El Govern vol que els immigrants 'amb papers' votin a les municipals del 2007
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Els estrangers amb dret a vot es triplicarà al 2007 si el PSOE compleix el seu compromís
  6. ↑ «Roda de premsa de la Vicepresidenta Primera, Ministra de la Presidència i Portaveu del Govern, després del Consell de Ministres». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 2 juliol 2008].
  7. ↑ El "ladrillazo": els ajuntaments amb urbanisme polèmic
  8. ↑ Dimiteix l'alcalde de Ciempozuelos per un escàndol urbanístic
  9. ↑ Presó per als dos exalcaldes de Ciempozuelos per irregularitats urbanístiques
  10. ↑ L'exalcalde de Ciempozuelos presenta com aval per sortir de la presó habitatges valorats en 2 milions
  11. ↑ L'alcalde de Telde i cinc regidors deixen oficialment els seus càrrecs, després d'haver sigut acusats de suborn i malversació
  12. ↑ Rajoy, en al·lusió al caso Andratx: "Si alguien del PP comete una actividad delictiva, se va a la calle"
  13. ↑ 13,0 13,1 «Castella i Lleó és la CCAA amb més casos de transfuguisme i el PP, el partit més beneficis per aquest fenomen». Arxivat de l'original el 2010-09-29. [Consulta: 29 setembre 2010].
  14. ↑ Quan hi ha més electors que veïns, a El País
  15. ↑ Gallardón assegura que si guanya les eleccions no hi haurà més grans obres, al mundo.es
  16. ↑ Rajoy presenta a Aguirre i Gallardón com candidats a les eleccions de maig, al pais.com
  17. ↑ Zapatero diu sobre la candidatura a l'Alcaldia de Madrid que trataremos de hacerlo mejor, al mundo.es
  18. ↑ Trinidad Jiménez no es presentarà a l'alcaldia de Madrid, a 20 Minutos
  19. ↑ Gonzàlez es descarta i les travesses per la candidatura socialista a l'alcaldia de Madrid segueixen obertes, a 20 minutos
  20. ↑ Bono rebutja ser el candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid, al pais.es
  21. ↑ SMS: Queremos que María Teresa Fernández de la Vega siga siendo vicepresidenta. Pásalo, al mundo.es
  22. ↑ 22,0 22,1 A Sebastián només el coneixen un 56% dels madrilenys[Enllaç no actiu]
  23. ↑ Zapatero sorprèn elegint a Miguel Sebastián com a candidat a l'alcaldia de Madrid, a 20 Minutos
  24. ↑ Gallardón: "Con esta elección Zapatero se involucra en la campaña y asume la responsabilidad del resultado", a 20 Minutos
  25. ↑ Zapatero adverteix a Gallardón de què els ciutadans "no perdonan la soberbia"
  26. ↑ La presidència d'IU proposta a Gordo i Pérez com caps de llista per les eleccions del pròxim any
  27. ↑ IU designa a Gregorio Gordo i a Ángel Pérez com candidats a la Comunitat i al Ajuntament
  28. ↑ La Comissió Federal d'IU anul·la la candidatura de Pérez a l'alcaldia
  29. ↑ IU acorda que Sabanés opti a la Comunitat de Madrid i Ángel Pérez, a l'ajuntament
  30. ↑ Batasuna veu "impensable" la seva absència en les eleccions
  31. ↑ Batasuna afirma que es presentarà a les eleccions a Navarra
  32. ↑ Otegi demana a ETA que mantingui l'alto el foc per facilitar el diàleg polític
  33. ↑ L'esquerra 'abertzale' presenta a Bilbao una iniciativa electoral
  34. ↑ Batasuna celebra una assemblea secreta a Santurtzi per abordar l'estratègia electoral
  35. ↑ Batasuna registra ASB, un nou partit per acudir a les urnes
  36. ↑ Una dirigent 'abertzale' registra el nou partit Abertzale Sozialisten Batasuna
  37. ↑ El fiscal general de l'Estat al·lega que ASB 'incompleix les demandes' per ser legal
  38. ↑ La Fiscalia i l'advocacia de l'Estat presenten les demandes per il·legalitzar el nou Batasuna
  39. ↑ Interior investiga gairebé 800 llistes sospitoses, però no troba líders de Batasuna en ANV
  40. ↑ L'esquerra abertzale recupera Acció Nacionalista Basca (EAE-ANV) com a marca electoral legal
  41. ↑ AANV presenta candidatures en tots els municipis bascos per a les eleccions de maig
  42. ↑ ANV registra a Navarra una candidatura al Parlament i 30 per a ajuntaments
  43. ↑ Rubalcaba s'inclina per anul·lar les llistes d'ANV abans que per il·legalitzar el partit
  44. ↑ Garzón rep l'informe conjunt sobre la vinculació d'ANV amb Batasuna
  45. ↑ El PP acusa el Govern de 'desídia' i IU aplaudeix la decisió davant del 'furor il·legalitzador'
  46. ↑ L'adéu de Sebastián.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_municipals_espanyoles_de_2007&oldid=33610602»