Llinars del Vallès

Llinars del Vallès
	Bandera Escut d'armes
	Entrada des de Cardedeu.
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 38′ 26″ N, 2° 24′ 08″ E / 41.640555555556°N,2.4022222222222°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Oriental
Capital	Llinars del Vallès
Població humana
Població	10.499 (2023) (380,4 hab./km²)
Llars	83 (1553)
Gentilici	Llinassenc, llinassenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	27,6 km²
Banyat per	Mogent
Altitud	198 m
Limita amb	Sant Pere de Vilamajor ; la Roca del Vallès ; Cardedeu ; Dosrius ; Santa Maria de Palautordera ; Vilalba Sasserra ; Sant Antoni de Vilamajor
Organització política
• Alcalde	Martí Pujol i Casals (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08450
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08106
Codi IDESCAT	081069
Lloc web	llinarsdelvalles.cat

Llinars del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la zona geogràfica del Baix Montseny. El terme municipal s'estén des dels contraforts meridionals del Massís del Montseny fins a la Serralada Litoral. L'agricultura de secà predomina sobre el regadiu, el qual prolifera només a la vora del riu Mogent. Els boscos són majoritàriament mediterranis (pinedes i alzinars) tot i que a la Serralada Litoral també hi abunden les rouredes i les suredes.

Geografia

Llista de topònims de Llinars del Vallès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme municipal s'estén aproximadament des del Turó dels Castellans al SO fins a Sant Joan de Sanata al NE i des del límit amb Cardedeu al NO fins al Dolmen de Pedrarca al SE.

Cardedeu	Sant Antoni de Vilamajor	Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera
La Roca del Vallès		Vilalba Sasserra
	Dosrius i Canyamars

Entitat de població	Habitants
Coll, el	38
Collsabadell	115
Llinars del Vallès	7.998
Pla Morató, el	60
Sanata	69
Sant Carles	66
Sant Josep	947

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
64	73	83	524	866	1.143	1.228	1.282	1.274	1.462

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.373	1.790	1.735	1.853	2.230	3.528	4.693	5.420	5.665	5.665

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
6.040	6.468	6.877	7.363	7.834	8.425	8.839	9.170	9.477	9.536

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
9.717	9.838	10.018	10.205	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Comunicacions

Llinars del Vallès és en un indret privilegiat que sempre ha estat via de pas. Actualment, a Llinars es pot accedir per les carreteres C-251 (Granollers-Llinars, la C-35 (Parets del Vallès-Llagostera, la B-510 (Llinars-Argentona) i la BV-5107 (Llinars-La Garriga). Els accessos 10 i 11 de l'autopista AP-7 donen servei al municipi malgrat que no estan dins del terme municipal.

Pel que fa al transport públic, l'Estació de Llinars del Vallès, al centre de la vila, dona servei cada mitja hora amb Barcelona i Sant Celoni, encara que els dies festius la freqüència és d'una hora. Diferents línies d'autobús de la companyia Sagalés comuniquen amb els municipis propers i també amb Barcelona.

La bona comunicació, sobretot per carretera, ha provocat que el sòl industrial del municipi no hagi deixat de créixer en els darrers anys, actualment hi ha tres polígons industrials: Collsabadell, Can Prat i Mogent, aquest darrer també inclou la zona que es coneix com A7 Llinars Park.

Història

L'entorn de Llinars està habitat des de la prehistòria, i encara hi ha com a testimoni restes arquitectòniques com el Dolmen de Pedrarca (2200 aC - 1800 aC) o el Poblat ibèric del Far que estava habitat el segle v aC.

Els romans també van habitar Llinars, com a mostra hi ha la via romana, que creuava el Vallès i que va permetre l'arribada a la zona dels conreus de cereal, vinya i olivera.Una altra construcció que es conserva és la Torre del Moro (la Torrassa), una torre de vigilància a 415 m sobre el nivell del mar a la serralada litoral.

El nom a l'època romana era "Praetorio", el nom de Llinars apareix per primera vegada l'any 919.

La campanya d'Almansor del 982 el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el Castell del Far)^[1] de camí a Girona. De retorn va conquerir Wutina (Òdena)

El 16 de desembre de 1808, en el marc de la Guerra del Francès va tenir lloc la batalla de Llinars, en què el general Joan Miquel de Vives i Feliu va intentar aturar l'exèrcit de Laurent Gouvion Saint-Cyr que baixava a socórrer a Guillaume Philibert Duhesme que estava patint el bloqueig de Barcelona, i que va acabar amb la victòria del Primer Imperi Francès. Durant la postguerra de la Guerra Civil Espanyola i la segona meitat del segle xx s'ha anat dibuixant la fisonomia del Llinars actual: l'arribada de fluxos migratoris (primer de la resta de la península Ibèrica i recentment de l'Amèrica Llatina i el nord d'Àfrica) i el creixement urbanístic del poble amb nous habitatges i serveis.

Llocs d'interès

Casa modernista de Can Bordoi, seu del Museu de Can Bordoi

La Torrassa del Moro (segle ii aC),^[2] considerat un Bé Cultural d'Interès Nacional.
El Poblat ibèric del Far
El Castellnou de Llinars^[3]
El Castell del Far, conegut com a Castell Vell, ja que va ser enderrocat per un terretrèmol l'any 1448 i actualment només hi queda el fossar i la capella.
El Museu de Can Bordoi que compta amb una gran col·lecció de restes arqueològiques del Castell del Far
El Museu de Joan Pla i Gras
El Dolmen de Pedrarca, una construcció funerària de planta rectangular amb una gran llosa de coberta que data del neolític.
L'escultura del drac de la plaça dels Països Catalans, situat davant del Pavelló municipal d'esports, de l'escultor local Joaquim Camps.
Teatre Auditori de Llinars (TA), de l'arquitecte Álvaro Siza Vieira

Una iniciativa popular projecta reconstruir la torre de la Miranda, la casa modernista de Damià Mateu i Bisa, de 1906 feta malbé durant la Guerra Civil espanyola i enderrocada el 1962. De l'escola gaudiniana, es desconeix oficialment l'autor, si bé part del projecte i la direcció d'obra són de Francesc Berenguer i Mestres.^[4] Els terrenys ja han estat cedits per l'Ajuntament en un lloc molt pròxim a la ubicació original.

Festivitats i activitats

Festa major: s'inicia prop del 8 de setembre (festivitat de la Mare de Déu del Prat, patrona de la localitat) i sol finalitzar l'11 de setembre.
Ball de gitanes (matí de diumenge de Carnaval) organitzat per la Colla Giola, fundada l'any 1991.^[5]

Veniu a mi. La Passió de Llinars del Vallès (els dos caps de setmana anteriors a la Setmana Santa). Representació de La Passió de Crist.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Josep Carbonell Rivalta / Julián Barrantes Miranda	CIU	19/04/1979	--
1983–1987	Julían Barrantes Miranda	CIU	28/05/1983	--
1987–1991	Joan Masuet Puxeu	ERC	30/06/1987	--
1991–1995	Joan Casellas Novell^[6] / Joan Masuet Puxeu	PSC / ERC	15/06/1991	--
1995–1999	Joan Masuet Puxeu	ERC	17/06/1995	--
1999–2003	Enric Roca Ramon / Joan Casellas Novell	CIU / PSC	03/07/1999	--
2003–2007	Martí Pujol i Casals	ERC	14/06/2003	--
2007–2011	Martí Pujol i Casals	ERC	16/06/2007	--
2011–2015	Martí Pujol i Casals	ERC	11/06/2011	--
2015–2019	Martí Pujol i Casals	ERC	13/06/2015	--
2019-2023	Martí Pujol i Casals	ERC	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Mitjans de comunicació

No existeix cap mitjà de comunicació estrictament local tret de la pàgina web de l'Ajuntament. L'any 2006 van finalitzar les emissions de les emissores de Ràdio i Televisió municipals per decisió del consistori. L'emissora de ràdio va ser una de les primeres que va sortir en antena al Vallès Oriental al final de la dècada dels 70 i el canal de televisió va iniciar les seves emissions en proves a principis dels 90, finalment i després d'uns anys de llarga agonia i havent perdut les emissions regulars, els dos mitjans van enfosquir a l'estiu del 2006.

Una publicació escrita anomenada "Giolari" va precedir als dos mitjans anteriors, actualment i com a testimoni només queda una publicació que edita l'Institut d'Ensenyament Secundari Giola i que porta el nom de l'antic rotatiu. Els llinassencs i llinassenques per informar-se de les notícies locals que no cobreixen els grans mitjans utilitzen publicacions d'abast comarcal com el 9 Nou o la Revista del Vallès a l'espera de nous mitjans de masses com els que han arribat amb la TDT.

Vegeu també

Referències

↑ Dolors Bramon El castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d'un autor anònim medieval magribí
↑ «La Torrassa del Moro». Arxivat de l'original el 2007-10-01. [Consulta: 2 octubre 2007].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 73. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Treball de l'associació Pro-Miranda
↑ Pàgina web de la Colla Giola
↑ Joan Casellas Novell a Wikidata

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llinars del Vallès

[1] Dolors Bramon El castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d'un autor anònim medieval magribí

[2] «La Torrassa del Moro». Arxivat de l'original el 2007-10-01. [Consulta: 2 octubre 2007].

[3] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 73. ISBN 84-393-5437-1.

[4] Treball de l'associació Pro-Miranda

[5] Pàgina web de la Colla Giola

[6] Joan Casellas Novell a Wikidata

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]