Lin Shu
Lin Shu (en xinès tradicional: 林紓; en xinès simplificat: 林纾; en pinyin: Lín shū) (Fuzhou 1852 - Pequín 1924) traductor, escriptor i editor xinès, considerat com el traductor més prolífic i influent de la literatura xinesa moderna.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1852 Fuzhou (RP Xina) |
| Mort | 9 octubre 1924 (71 anys) Pequín (RP Xina) |
| Grup ètnic | Xinesos han |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, pintor, traductor, poeta |
Biografia
modificaLin Shu va néixer el 8 de novembre de 1852 a Fuzhou, província de Fujian, en una família humil de comerciants. Va viure en una època de fortes convulsions internes (Rebel·lio dels Taiping) i externes (Guerra Sinojaponesa). No va poder anar a l'escola i va estudiar pel seu compte. Per ajudar a la família impartia classes en una escola local i feia de tutor particular. Es preparà pels exàmens imperials i també va estudiar pintura amb Chen Wentai.[1]
El 1869 es va casar amb Liu Qiongzi. El 1882 va aprovar l'examen a nivell provincial i el 1895 va treballar com a examinador de nivells locals.[1]
Va morir el 9 d'octubre de 1924 a Pequín.
Treball com a traductor
modificaLa característica més peculiar de Lin Shu radica en el fet que va completar les seves traduccions sense pràcticament cap coneixement d'idiomes estrangers.[2]
Com a mètode de traducció va utilitzar el sistema oral; els seus col·laboradors li llegien en veu alta cada obra a traduir i ell les transformava en obres escrites. Aquest mètode de traducció no era nou a la Xina, ja era conegut com el mètode duiyi o traducció cara a cara, i en l'època de Lin no tenia cap connotació negativa.[1]
Un amic seu Wang Ziren (o Wang Shouchang) que havia viscut a França el va animar a traduir “La Dama de les Camèlies”, de Dumas, que Wang li llegia en veu alta i Lin en feia la transcripció. L'obra publicada l'any 1899 amb el títol de “El llegat de la parisenca dama de les camèlies” va tenir un gran èxit i es considerada com la primera novel·la occidental traduïda a la Xina, amb més de 10000 exemplars venuts.[1][3]
Lin va decidir iniciar una gran nombre de traduccions amb el seu sistema, amb autors anglesos com Oliver Goldsmith, Henry Fielding, Daniel Defoe, Jonathan Swift i H.G. Wells o americans com Washington Irving, o l'escriptora Harriet Beecher Stowe. També va traduir obres de Tolstoi, Montesquieu, Ibsen i fins i tot El Quixot de Cervantes.[4][5]
Entre 1898 i 1921 va traduir al xinès 180 obres de literatura occidental i va arribar a tenir vint col·laboradors que generalment havien estudiat a l'estranger. Al seu voltant, Lin generà tota una organització formada pels seus assistents, els editors, revisors i redactors, amb una xarxa relacionada amb el món literari cultural i polític i la fundació d'una societat literària a Fuzhou amb 19 poetes.[1]
Lin Shu feia els escrits en wenyan (xinès clàssic 文言) i va ser un dels pocs escriptors que va protestar davant de la Revolució Literària de l'any 1917 que volia abolir el wenyan i adoptar el model baihua 白话 (xinès estàndard) basat en el mandarí oral. En aquest context Lin es va enfrontar amb diversos intel·lectuals de l'època com Cai Yuanpei, Chen Duxiu i Hu Shi.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Prado-Fonts, Carles. Regresar a China (en castellà). Barcelona: Trotta, 2019, p. 13-20. ISBN 9788498797855.
- ↑ Wang, Gao. «Lin Shu's Choice and Response in Traslation from a cultural Perspective» (en anglès), 01-01-2010. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Yufen, Tai. La influencia literaria y el impacto cultural de las traducciones de Lin Shu (1852-1924) en la China del siglo XIX y principios del XX (tesi) (en castellà). Barcelona: UAB, juny 2003.
- ↑ 4,0 4,1 Levy, André. Dictionaire de littérature chinoise (en francès). París: Quadrige/PUF, 2000, p. 186-187. ISBN 9782130504382.
- ↑ Idema, Wilt; Haft, Lloyd. A Guide to Chinese Literature (en anglès). Michigan: The University of Michigan, 1997, p. 245. ISBN 9780892641239.