Viquipèdia

Alexandre Dumas (pare)

novel·lista i dramaturg

Alexandre Dumas (Villers-Cotterêts, 24 de juliol de 1802 - Puys, 5 de desembre de 1870) fou un novel·lista i dramaturg francès autor de més de 200 obres. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut.

Plantilla:Infotaula personaAlexandre Dumas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1802 Modifica el valor a Wikidata
Villers-Cotterêts (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1870 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Puys (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de París (2002–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054
cementiri comunal de Villers-Cotterêts (–2002) Modifica el valor a Wikidata
President de la Société des gens de lettres
1840 – 1840
← Honoré de Balzac – Francesc Aragó i Roig → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciaantic 2n districte de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura francesa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista, dramaturg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1829 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
MovimentRomanticisme francès Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeIda Ferrier (1840–1859) Modifica el valor a Wikidata
ParellaBelle Kreilssamner
Anna Bauer
Emélie Cordier
Fanny Gordosa Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexandre Dumas
 () Catherine Laure Labay
Marie Alexandrine Dumas
 () Belle Kreilssamner
Henry Bauër
 () Anna Bauer
Micaëlla-Clélie-Josepha-Élisabeth Cordier
 () Emélie Cordier Modifica el valor a Wikidata
ParesThomas Alexandre Dumas Modifica el valor a Wikidata  i Marie-Louise-Élisabeth Labouret Dumas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0241416 Allocine: 37153 IBDB: 13463 TMDB.org: 24840
Last fm: Alexandre+Dumas Musicbrainz: abdfcc03-a0bd-4212-99d5-e7e0d0f1a107 Discogs: 437484 IMSLP: Category:Dumas,_Alexandre Allmusic: mn0002021769 Goodreads author: 4785 Find a Grave: 6753 Project Gutenberg: 492 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill del general francès Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas comptava tres anys. Donada la minsa pensió que disposava sa mare, Dumas va rebre una escassa educació escolar. Amb uns estudis deficients va començar a treballar com a passant d'un notari i, amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving de Leuven, escriu les seues primeres obres. Aquests balbotejos teatrals van ser altres tants fracassos.

En 1823 s'instal·la a París i entra al servei del Duc d'Orleans com a escrivent, gràcies a la seua perfecta cal·ligrafia i a la recomanació del General Maximilien Sébastien Foy. Continua escrivint i completant la seua formació de manera autodidacta. Amb la representació, per la Comédie française en 1829, d'Enric III i la seva cort,[1] aconsegueix gran notorietat i, en 1831, amb Antony arriba el seu primer èxit. Èxit que continuarà al llarg de la seua carrera literària amb el gènere de la seua predilecció: el drama i la novel·la històrica.

 
Caricaturitzat per André Gill en la portada de La Lune, 1866.

És un autor prolífic (tragèdies, drames, melodramas, aventures...) encara que, per a atendre a la creixent demanda del públic, va haver de recórrer a l'ajuda, notòria, de "col·laboradors" entre els quals va destacar Auguste Maquet (1813-1888) que va intervenir entre 1839 i 1851 en diverses de les seues novel·les, entre elles Els tres mosqueters (1844), El Comte de Montecristo (1844) i La reina Margot (1845). L'any 1845 Dumas va reconèixer Maquet com coautor de 45 volums amb la seva firma.[2]

Gran admirador de Walter Scott, les seues novel·les històriques plenes de vivacitat, van gaudir del beneplàcit del públic propiciat per la seua publicació, per lliuraments, en els periòdics. Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir a Brussel·les en 1851. Va tornar a París en 1853 i es va embarcar en diverses empreses, si l'una ruïnosa, l'altra encara més. En 1847 va fundar el Théâtre Historique que, quatre anys més tard, va fer fallida. Va ser també fundador del setmanari Le Monte-Christo des de 1857 fins a 1860, any en el qual, igualment, va fer fallida. Va realitzar diversos viatges: Gran Bretanya, Rússia, Itàlia, Alemanya. A Itàlia va conèixer Giuseppe Garibaldi amb el qual va col·laborar en la seua revolució, a Sicília, en 1860.[3] Gairebé arruïnat es va refugiar a casa del seu fill, també escriptor, i allí va morir.

Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. En 1869 inicia Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, en 1873.[4][5]

Reconeixement pòstum

modifica

El 2002 el seu cos va ser transferit al Panteó de París, enmig de celebracions per tot França. En vida, Dumas havia manifestat, no obstant això, la seua voluntat de romandre enterrat a Villers-Cotterêts.

Obra escollida

modifica

Teatre

modifica

Novel·les

modifica

Novel·les d'horror

modifica

Novel·la històrica

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Maurel, A. Les trois Dumas: le général Dumas, Alexandre Dumas père, Alexandre Dumas fils (en francès). Librairie illustrée, 1896, p. 83 (Nouvelle collection moderne). 
  2. ↑ La Vanguardia, 11 de febrer de 2010, Alexandre Dumas, bajo sospecha[Enllaç no actiu] (castellà)
  3. ↑ Garibaldi, G.; Dumas, A. Mémoires de Garibaldi (en francès). Michel Lévy frères, 1860 (Mémoires de Garibaldi). 
  4. ↑ Dumas, A. Grand dictionnaire de cuisine (en francès). Alphonse Lemerre, 1873. 
  5. ↑ Monroy, P. Introduccion a la Gastronomia (en castellà). Editorial Limusa S.A. De C.V., 2000, p. 123. ISBN 978-968-18-5955-8. 
  6. ↑ Heylli, G. Dictionnaire des pseudonymes (en francès). Dentu, 1887, p. 102. 
  7. ↑ Glinel, C. Alexandre Dumas et son oeuvre (en francès). F. Michaud, 1884, p. 173.  Arxivat 2024-04-16 a Wayback Machine.
  8. ↑ Martone, E. Alexandre Dumas as a French Symbol since 1870: All for One and One for All in a Global France. Cambridge Scholars Publishing, 2020, p. 2. ISBN 978-1-5275-4855-8.  Arxivat 2024-04-16 a Wayback Machine.
  9. ↑ Fitzgerald, P. Life and Adventures of Alexander Dumas. Tinsley brothers, 1873, p. 310 (Life and Adventures of Alexander Dumas).  Arxivat 2024-04-16 a Wayback Machine.
  10. ↑ Dumas, A.; Louis, J. Napoléon Bonaparte, ou trente ans de l'histoire de france: drame en six actes (en francès). F. Canongette, 1831 (Napoléon Bonaparte, ou trente ans de l'histoire de france: drame en six actes).  Arxivat 2024-04-16 a Wayback Machine.
  11. ↑ Galguera, M.B.M.. Alejandro Dumas: Vida y obra (en castellà). Servicios Editoriales/Balam, p. 155. ISBN 978-987-23805-6-4.  Arxivat 2024-04-16 a Wayback Machine.
  12. ↑ Dumas, A. Charles VII, chez ses grands vassaux: tragédie en cinq actes (en francès). Calmann-Lévy, 1831, p. 1.  Arxivat 2024-04-16 a Wayback Machine.
  13. ↑ Dumas, A. Théatre complet de Alex. Dumas: Richard Darlington. Teresa. Le mari de la veuve. 1895 (en francès). Calmann-Lévy, 1895, p. 1 (Oeuvres complètes d'Alexandre Dumas).  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  14. ↑ Katz, M. F. A. Koni und das russische Vaudeville: Zur Geschichte des Unterhaltungstheaters in St. Petersburg 1830–1855 (en alemany). Frank & Timme, Verlag für wissenschaftliche Literatur, 2017, p. 387 (Arbeiten und Texte zur Slavistik). ISBN 978-3-7329-0424-2.  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  15. ↑ Dumas, A. Le mari de la veuve, comedie en 1 acte (en francès). Dondey-Dupre, 1832 (Magasin théatral).  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  16. ↑ Galguera, M.B.M.. Alejandro Dumas: Vida y obra (en castellà). Servicios Editoriales/Balam, p. 156. ISBN 978-987-23805-6-4.  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  17. ↑ THE AMERICAN CYCLOPEADIA, 1874, p. 307.  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  18. ↑ Martone, E. Alexandre Dumas as a French Symbol since 1870: All for One and One for All in a Global France. Cambridge Scholars Publishing, 2020, p. 5. ISBN 978-1-5275-4855-8. 
  19. ↑ Dumas, A. Kean: Ou Désordre et Génie (en francès). Culturea, 2023. ISBN 979-10-419-4207-7. 
  20. ↑ Merlet, S.; Geudin, C.; Szpirglas, J. [et al.].. Le Gainsbook (en francès). Groupe Robert Laffont, 2019, p. 75. ISBN 978-2-232-14512-4.  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  21. ↑ Martone, E. Royalists, Radicals, and les Misérables: France in 1832 (en francès). Cambridge Scholars Publishing, 2014, p. 35 (EBL-Schweitzer). ISBN 978-1-4438-6857-0.  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  22. ↑ Lafarga, F.; Palacios, C.; Saura, A. Neoclásicos y románticos ante la traducción (en castellà). Universidad de Murcia. Servicio de Publicaciones, 2002, p. 319. ISBN 978-84-8371-275-7.  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  23. ↑ Dumas, A. Mademoiselle de Belle-Isle: Drame (en francès). Meline, 1839 (Théâtre Français Moderne).  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  24. ↑ Dumas, A. L'alchimiste (en estonià). Méline, Cans et Company, 1839.  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  25. ↑ Dumas, A. Un mariage sous Louis XV: comédie en cinq actes (en francès). Soc. Belge de Librairie, 1841 (Magasin théâtral).  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  26. ↑ Fitzgerald, P. Life and Adventures of Alexander Dumas. Tinsley brothers, 1873, p. 311 (Life and Adventures of Alexander Dumas).  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  27. ↑ Scott, C.; Capes, B.; Eglington, C. [et al.].. The Theatre. Wyman & Sons., 1897, p. 1-PA105.  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  28. ↑ Dumas, A.; Maquet, A.J.. Catilina drame en cinq actes et sept tableaux par Alexandre Dumas et Auguste Maquet (en francès). Michel Lévy fr., 1861 (Théâtre contemporain illustré). 
  29. ↑ Dumas, A. Les trois mousquetaires (en francès). Lévy, 1860 (Les trois mousquetaires). 
  30. ↑ Dumas, A. Le Comte de Montecristo, Volume 1 (en francès). Meline, Cans et Compagnie., 1846 (Le comte de Montecristo).  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  31. ↑ Dumas, A. Vingt ans après: (Suite des Trois Mousquetaires.) Par Alexandre Dumas (en francès). Société Belge de Librairie, 1845 (Vingt ans après: (Suite des Trois Mousquetaires.) Par Alexandre Dumas). 
  32. ↑ Dumas, A. La Reine Margot (en alemany). M. Lévy frères, 1847 (Oeuvres Complètes D'Alexandre Dumas).  Arxivat 2024-04-17 a Wayback Machine.
  33. ↑ Dumas, A. La tulipe noire (en francès). Calmann Lèvy, 1883 (Oeuvres complètes d'Alexandre Dumas). 
  34. ↑ Dumas, A. El Caballero de Harmental: novela (en castellà). Establ. Tip. de Francisco de Paula Mellado, 1847 (Abeja literaria).  Arxivat 2024-04-16 a Wayback Machine.
  35. ↑ Dumas, A.; Maquet, A. La Dame de Monsoreau (en francès). Little, Brown, and Company, 1889 (La Dame de Monsoreau). 

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquitexts
 Viquitexts  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexandre_Dumas_(pare)&oldid=33893789»