Jean-Marie Lehn

químic francès

Jean-Marie Lehn (Rosheim, França 1939) és un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1987.

Plantilla:Infotaula personaJean-Marie Lehn

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 setembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Rosheim (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Estrasburg - física (–1963)
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica supramolecular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat, catedràtic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat d'Estrasburg Louis Pasteur
Collège de France, catedràtic
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enQuímica supramolecular Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJean-Pierre Sauvage, Mir Wais Hosseini, Mireille Blanchard-Desce (en) Tradueix, Christine Paul-Roth (en) Tradueix, Erik Dujardin (en) Tradueix, Olivier Baudoin (en) Tradueix, Matthieu Sainlos (en) Tradueix, Artur Stefankiewicz, Sébastien Ulrich (en) Tradueix, Ghislaine Vantomme (en) Tradueix i Petr Kovaříček (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Va néixer el 30 de setembre de 1939 a la ciutat de Rosheim, població situada a la regió d'Alsàcia. Va estudiar química a la Universitat d'Estrasburg, on es va doctorar el 1963. El 1970 fou nomenat professor de química a la Universitat d'Estrasburg, càrrec que va ocupar fins al 1979, quan acceptà l'oferta del Collège de France a París.

Recerca científica

modifica

Després de realitzar la seva tesi doctoral passà un any a la Universitat Harvard al costat de Robert Burns Woodward desenvolupant la síntesi química de la vitamina B₁₂.

Les recerques de Lehn el van conduir l'any 1968 a la creació d'una molècula capaç de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor químic dels senyals del sistema nerviós. En la manipulació dels compostos bicíclics del tipus èter corona va ampliar les troballes de Charles J. Pedersen fins a les tres dimensions, estudis que posteriorment ampliaria Donald J. Cram. Així mateix va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la química orgànica: les cavitats que existeixen dins de les molècules les va denominar criptes, criptans els components i criptats els seus complexos.

L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb Pedersen i Cram, pel desenvolupament i utilització de molècules d'interacció d'alta selectivitat.

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1987 (anglès)