Acadèmia Pontifícia de les Ciències

Acadèmia Pontifícia de les Ciències
	Pontificia Academia Scientiarum
Dades
Tipus	acadèmia de ciències ; acadèmia pontifícia ; acadèmia nacional
Especialitat	Recerca, Universitat
Història
Creació	1603 (fa 421 anys)
Activitat
Membre de	Consell Internacional per a la Ciència ; Consell científic internacional
Governança corporativa
Seu	Casa Pio IV 00120; Ciutat del Vaticà;
Presidència	Professor Werner Arber
Canceller	Bisbe Marcelo Sánchez Sorondo
Lloc web	Acadèmia Pontifícia de les Ciències

La Acadèmia Pontifícia de les Ciències és un òrgan independent de la Santa Seu creada el 1603 però que s'ha refundat diverses vegades. Segons els seus estatuts del 1976 "té com a objectiu la promoció dels avenços de la matemàtica, física i ciències naturals, i els relacionats amb l'estudi de les qüestions epistemològiques".

Història

Es va crear a Roma el 1603 amb el nom d'Acadèmia Nacional dels Linxs, sota el patrocini del papa Climent VIII i el príncep romà Federico Cesi. El líder d'aquella acadèmia va ser el famós científic Galileo Galilei. L'entitat es va dissoldre després de la mort del seu fundador. La seva primera refundació la va fer el papa Pius IX el 1847, amb el nom de Pontifícia Accademia dei Nuovi Lincei (Pontifícia Acadèmia dels Nous Linxs). El papa Pius XI va refundar per segona vegada el 1936 amb el seu nom actual i uns primers estatuts. Pau VI va actualitzar aquests estatuts el 1976 i Joan Pau II el 1986.

Des de 1936 la Pontifícia Acadèmia de les Ciències s'ha ocupat tant de la investigació de temes científics de disciplines individuals com per la promoció de la cooperació interdisciplinària. Ha augmentat progressivament el nombre dels seus Acadèmics i el caràcter internacional dels seus membres. El seu actual president és el microbiòleg suís Werner Arber.

Disciplines

La tasca de l'Acadèmia cobreix sis àrees principals:

Ciència fonamental
La ciència i la tecnologia mundials
La ciència en favor dels problemes del Tercer Món;
L'ètica i la política de la ciència,
La bioètica, i
Epistemologia.

Les disciplines en què participa es subdivideixen en nou camps:

Física i disciplines afins
Astronomia
Química
Ciències de la terra i el medi ambient
Ciències de la vida (botànica, agronomia, genètica, biologia molecular, bioquímica, neurociències, cirurgia)
Matemàtiques
Ciències aplicades
Filosofia de la ciència
Història de la ciència

Membres de l'Acadèmia

Els nous membres de l'Acadèmia són elegits pel cos d'Acadèmics entre homes i dones de tota raça i religió basant-se en l'alt valor científic de les seves activitats i el seu alt perfil moral. Són llavors oficialment nomenats pel Papa. L'Acadèmia es regeix per un president, designat d'entre els seus membres pel papa, que és ajudat per un consell científic i pel canceller. Inicialment compost per 80 acadèmics, 70 d'ells vitalicis, el 1986 Joan Pau II va plantejar que el nombre de membres de per vida fora de 80, juntament amb un nombre limitat d'acadèmics d'honor elegits uns per ser figures molt rellevants, i altres perquè són els acadèmics dels llocs que ocupen, entre ells: el canceller de l'acadèmia, el director de l'Observatori Vaticà, el prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, i el prefecte de l'Arxiu Secret Vaticà. L'actual President és el Premi Nobel Werner Arber (2011 -).

Premis Nobel

Durant els seus diverses dècades d'activitat, l'Acadèmia ha comptat amb diversos premis Nobel entre els seus membres, molts dels quals van ser nomenats abans d'haver rebut aquest prestigiós premi internacional. Entre ells figuren: Lord Ernest Rutherford (Premi Nobel de Física, 1908), Guglielmo Marconi (Física, 1909), Alexis Carrel (Fisiologia, 1912), Max von Laue (Física, 1914), Max Planck (Física, 1918), Niels Bohr (Física, 1922), Werner Heisenberg (Física, 1932), Paul Dirac (Física, 1933), Erwin Schrödinger (Física, 1933), Otto Hahn (Química, 1944), Sir Alexander Fleming (Fisiologia, 1945), Chen Ning Yang (Física, 1957), Rudolf L. Mössbauer (Física, 1961), Max F. Perutz (Química, 1962), John Eccles (Fisiologia, 1963), Charles H. Townes (Física, 1964), Manfred Eigen i George Porter (Química, 1967), Har Gobind Khorana i Marshall W. Nirenberg (Fisiologia, 1968).

Recents guanyadors del Premi Nobel que també han estat o són actualment Acadèmics també poden ser enumerats: Christian de Duve (Fisiologia, 1974), Werner Arber i George E. Palade (Fisiologia, 1974), David Baltimore (Fisiologia, 1975), Aage Bohr (Física, 1975), Abdus Salam (Física, 1979), Paul Berg (Química, 1980), Kai Siegbahn (Física, 1981), Sune Bergström (Fisiologia, 1982), Carlo Rubbia (Física, 1984), Klaus von Klitzing (Física 1985), Yuan Tseh Llegeix (Química 1986), Rita Levi-Montalcini (Fisiologia, 1986), John C. Polanyi (Química, 1986), Jean-Marie Lehn (Química, 1987), Joseph E. Murray (Fisiologia, 1990), Gary S. Becker (Economia, 1992), Paul J. Crutzen (Química, 1995), Claude Cohen-Tannoudji (Física, 1997) i Ahmed H. Zewail (Química, 1999).

Actuals membres vitalicis^[1]


Werner Arber	David Baltimore	Antonio M. Battro
Gary Becker	Daniel A. Bekoe	Paul Berg
Enrico Berti	Günter Blobel	Thierry Boon-Falleur
Luis Ángel Caffarelli	Luigi Cavalli-Sforza	Aaron Ciechanover
Claude Cohen-Tannoudji	Francis S. Collins	Bernardo M. Colombo
Suzanne Cory	Paul J. Crutzen	Christian de Duve
Edward M. De Robertis	Stanislas Dehaene	Manfred Eigen
Gerhard Ertl	Albert Eschenmoser	Antonio García-Bellido
Takashi Gojobori	Theodor Hänsch	Stephen Hawking
Michał Heller	Raymond Hide	Fotis C. Kafatos
Krishnaswami Kasturirangan	Vladimir I. Keilis-Borok	Klaus von Klitzing
Nicole Marthe Li Douarin	Tsung-Dao Lee	Yuan Tseh Llegeix
Jean-Marie Lehn	Pierre J. Lena	Rita Levi-Montalcini
Félix Wa Kalenga Malu	Jurij Ivanovic Manin	Mambillikalathil Govind Kumar Menon
Beatrice Mintz	Jürgen Mittelstrass	Mario J. Molina
Rudolf Muradian	Joseph Edward Murray	Serguei Petróvich Nóvikov
Ryoji Noyori	Czeslaw Olech	William D. Phillips
John Charles Polanyi	Ingo Potrykus	Frank Press
Yves Quéré	Veerabhadran Ramanathan	Chintamani Nagesa Ramachandra Rao
Peter H. Raven	Martin J. Rees	Alexander Rich
Ignasi Rodríguez-Iturbe	Carlo Rubbia	Vera Rubin
Roald Z. Sagdeev	Michael Sela	Maxine F. Singer
Wolf J. Singer	Govind Swarup	Walter E. Thirring
Charles Hard Townes	Hans Tuppy	Rafael Vicuña
Chen Ning Yang	Edward Witten	Ahmed H. Zewail
Antonino Zichichi

Membres honoraris

Membres perdurante munere

José Gabriel Funes - Director de l'Observatori Vaticà
Sergio B. Pagà - Prefecte de l'Arxiu Secret Vaticà
Cesare Pasini - Prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana
Marcelo Sánchez Sorondo - Canceller de l'Acadèmia

Discursos dels summes pontífexs

Amb motiu de les seves sessions plenàries, o en altres circumstàncies, el Papa sol dirigir un discurs als membres de l'Acadèmia.^[2] Alguns dels temes tractats pel romà Pontífex en aquests discursos dels últims anys són:

Les possibilitats i límits de la ciència^[3]
L'absència d'oposició entre ciència i fe^[4]
El respecte i col·laboració que mostra l'Església davant la Ciència^[5]
La necessària col·laboració de la ciència amb la filosofia^[6]
El compromís ètic dels científics^[7]
El respecte a l'ésser humà per part de la ciència i la tècnica^[8]

Referències

↑ Acadèmics de les Ciències^{[Enllaç no actiu]}
↑ Papal Addresses to the Pontifical Academy of Sciences 1917-2000 and the Pontifical Academy of Social Sciences 1994-2001. Benedict XV, Pius XI, Pius XII, John XXIII, Paul VI, and John Paul II. Vatican City, 2003 ISBN 978-88-7761-076-8
↑ «Les possibilitats i límits de la ciència, segons Benet XVI (2006.11.06)». Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 28 desembre 2012].
↑ «Benet XVI: No hi ha oposició entre fe i ciència (31-10-2008)». Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 28 desembre 2012].
↑ Joan Pau II: L'Església davant la ciència, respecte i col·laboració (2003.11.10)^{[Enllaç no actiu]}
↑ «La ciència no pot explicar-ho tot, assegura Benet XVI (2006.11.06)». Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 28 desembre 2012].
↑ «La ciència amb consciència es converteix en acte d'amor, explica Benet XVI (2008.01.28)». Arxivat de l'original el 2008-06-26. [Consulta: 28 desembre 2012].
↑ «Benet XVI per una ciència i una tècnica que respectin l'home (2006.04.01)». Arxivat de l'original el 2008-04-19. [Consulta: 28 desembre 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia Pontifícia de les Ciències

El Papa crida a la Pontifícia Acadèmia de les Ciències a dos premis Nobel Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine.

[1] Acadèmics de les Ciències^{[Enllaç no actiu]}

[2] Papal Addresses to the Pontifical Academy of Sciences 1917-2000 and the Pontifical Academy of Social Sciences 1994-2001. Benedict XV, Pius XI, Pius XII, John XXIII, Paul VI, and John Paul II. Vatican City, 2003 ISBN 978-88-7761-076-8

[3] «Les possibilitats i límits de la ciència, segons Benet XVI (2006.11.06)». Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 28 desembre 2012].

[4] «Benet XVI: No hi ha oposició entre fe i ciència (31-10-2008)». Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 28 desembre 2012].

[5] Joan Pau II: L'Església davant la ciència, respecte i col·laboració (2003.11.10)^{[Enllaç no actiu]}

[6] «La ciència no pot explicar-ho tot, assegura Benet XVI (2006.11.06)». Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 28 desembre 2012].

[7] «La ciència amb consciència es converteix en acte d'amor, explica Benet XVI (2008.01.28)». Arxivat de l'original el 2008-06-26. [Consulta: 28 desembre 2012].

[8] «Benet XVI per una ciència i una tècnica que respectin l'home (2006.04.01)». Arxivat de l'original el 2008-04-19. [Consulta: 28 desembre 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]