28 de juliol
data
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs. Queden 156 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1686 - Arenys de Mar, Maresme: Consagració de Santa Maria d'Arenys a càrrec del bisbe de Vic.
- 1978 - Palma, Mallorca: es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
- 1993 - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.[1]
- 2010 - Barcelona: al Parlament de Catalunya, els diputats catalans voten una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les curses de braus a Catalunya (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions).[2]
- Resta del món
- 1821 - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país.
- 1914 - Imperi Austrohongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial.[3]
- 1916 - Zúric, Suïssa: al Cabaret Voltaire, Hugo Ball llegeix el primer manifest dadà, començat així aquest moviment artístic i cultural.
- 1951 - Ginebra, Suïssa: s'adopta la Convenció internacional sobre els refugiats.
- 1989 - Espanya: El Dioni roba un furgó blindat de l'empresa on treballava amb 320 milions de pessetes.
- 1936 - Còrdova, Espanya: Són afusellats per les tropes rebels, els diputats republicans Bautista Garcet (PCE) i Antonio Acuña (PSOE).
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1862 - Sant Quirze Safaja: Lluís Rodés i Pou, escolapi català.
- 1879 - Alacant, Alacantí: Gabriel Miró, escriptor valencià (m. 1930).
- 1888 - Barcelona: Cristòfor Taltabull i Balaguer, pedagog musical i compositor català.
- 1893 - Olot, La Garrotxa: Càndida Pérez, cupletista i compositora, autora de molts cuplets catalans (m. 1989).[4]
- 1922 - Escaldes-Engordany, Andorra: Júlia Bonet Fité, empresària andorrana, presidenta i fundadora de Perfumeries Júlia.[5]
- 1929 - Barcelonaː Alícia Guri i Canivell, jugadora de tennis i tennis de taula catalana.[6]
- 1941:
- Anglèsː Eulàlia Hortal i Brugués, folklorista catalana que ha treballat en la recuperació de diverses danses empordaneses.[7]
- Los Teques: Roger Alier i Aixalà, historiador i crític musical català (m. 2023).
- 1951 - Benimàmet, València: Santiago Calatrava Valls, arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.
- 1972 - Terrassa, Vallès Occidental: Rosa Boladeras, actriu catalana de teatre i televisió.
- 1974 - Tòquio, Japó: Keiko Ogawa, pintora realista japonesa que viu i treballa a Barcelona des del 2005.
- 1979 - Sent Gaudenç: Mireia Boya Busquet, política catalana.
- Resta del món
- 1804 - Landshut: Ludwig Andreas Feuerbach, filòsof alemany, que tingué gran influència en Marx i altres filòsofs alemanys (m. 1872).[8]
- 1840 - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Edward Drinker Cope, paleontòleg i anatomista comparatiu estatunidenc (m. 1897).[9]
- 1848 - Santiago de Xile, Xile: Victoria Subercaseaux Vicuña, socialite xilena (m. 1931).[10]
- 1866 - Londres: Beatrix Potter, escriptora i il·lustradora britànica de literatura infantil i una botànica significativa (m. 1943).[11]
- 1887 - Blainville-Crevon, França: Marcel Duchamp, pintor i escultor francès.[12]
- 1902:
- Viena, Imperi Austrohongarès: Karl Popper, filòsof i sociòleg austríac. Premi Internacional Catalunya 1989. (m. 1994).[13]
- Alice Springs, Northen Territory (Austràlia): Albert Namatjira, anomenat en un principi Elea Namatjira, i Albert després del seu bateig cristià, va ser un famós pintor aborigen australià (m. 1959).[14]
- 1903 - Buenos Aires: Silvina Ocampo, escriptora argentina. (m. 1993).[15]
- 1904 - Nízhniaia Txiglà, Rússia: Pàvel Txerenkov,físic i matemàtic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (m. 1990).[16]
- 1908 - La Puebla de Cazalla, Sevillaː Dolores Jiménez Alcántara, La Niña de La Puebla, cantaora de flamenc (m. 1999).[17]
- 1909 - Offenburg, Baden-Wurtembergː Aenne Burda, editora de premsa alemanya.[18]
- 1915 - Greenville, Carolina del Sud, EUA: Charles Hard Townes, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (m. 2015).[19]
- 1917 - Madrid, Espanya: Gloria Fuertes, poeta espanyola, coneguda per les seves obres per a nens (m. 1998).[20]
- 1921 - Cruces, Cuba: Melba Hernández, advocada i Heroïna de la Revolució Cubana (m. 2014).[21]
- 1925 - Nova York, EUA: Baruch Samuel Blumberg, metge i biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1976 (m. 2011).[22]
- 1927 - Rochester, Nova York, Estats Units: John Ashbery, poeta estatunidenc destacat de la segona meitat del segle xx (m. 2017).[23]
- 1928 - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (m. 2023).[24]
- 1929 - Southampton, Nova York (EUA): Jacqueline Lee Bouvier, esdevinguda Jacqueline Kennedy arran del seu matrimoni amb John Fitzerald Kennedy, president dels Estats Units, i posteriorment Jacqueline Onassis, a partir del seu casament amb el magnat grec Aristòtil Onassis (m. 1994).[25]
- 1935 - Ronciglione, Itàlia: Massimo Natili, pilot de curses automobilístiques italià.
- 1937 - París, França: Bernard Barbiche, historiador francès.
- 1941:
- 1942 - Londres, Regne Unitː Meave Leakey, paleoantropòloga.[27]
- 1954 - Sabaneta, Barinas, Veneçuela: Hugo Chávez, dirigent polític i president de Veneçuela (m. 2013).[28]
- 1974 - Atenes, Grècia: Alexis Tsipras (en grec: Αλέξης Τσίπρας), enginyer i polític grec, primer ministre de Grècia des del 21 de setembre de 2015, càrrec que ja exercí entre el 26 de gener i el 27 d'agost de 2015.[29]
- 1987 - Santa Cruz de Tenerife, Illes Canàries: Pedro Rodríguez Ledesma, futbolista que va esdevenir el primer jugador a marcar en sis competicions diferents durant una sola temporada al Futbol Club Barcelona, la temporada 2009-10.[30]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1460 - València: Margarida Borràsː dona transgènere valenciana penjada a la forca, icona per a la defensa dels drets LGTB a València.[31]
- 1980 - Barcelona: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català (n. 1955).
- 1981 - Reus: Magda Folch i Solé, pintora catalana (n. 1903).[32]
- 2006 - València: Toni Mestre, periodista valencià.
- 2010 - Barcelona: Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.
- 2017 - Sant Vicent del Raspeig, Alacantí: José Vicente Beviá Pastor, polític socialista valencià que fou senador i diputat per Alacant.
- Resta del món
- 1327 - Joana d'Avaugour, noble bretona.
- 1540 - Putney, Londres (Anglaterra): Thomas Cromwell, fou Primer Ministre d'Enric VIII d'Anglaterra entre 1532 i 1540 i Comte d'Essex. (n. 1485).[33]
- 1723 - Beja: Mariana Alcoforado, autora de les Cartas d'amor de la monja portuguesa, joia de la literatura universal (m. 1723).[34]
- 1732 - Pequín (Xina): Joachim Bouvet, jesuïta francès, missioner a la Xina (n. 1656)
- 1741 - Venècia, Itàlia: Antonio Vivaldi, compositor i violinista italià.[35]
- 1750 - Leipzig, Saxònia, Alemanya: Johann Sebastian Bach, compositor alemany.[35]
- 1794 - París, França: Louis Antoine de Saint-Just i Maximilien de Robespierre, polítics revolucionaris francesos, executats a la guillotina.
- 1842 - Aschaffenburg (Baviera): Clemens Brentano, pseudònim de Clemens Wenzeslaus Brentano de La Roche, novel·lista i poeta alemany (n. 1778).[36]
- 1922 - Saint-Mandé, (França): Jules Bazile, més conegut com a Jules Guesde, polític i periodista socialista marxista francès, fundador del Partit Obrer Francès (n. 1845).[37]
- 1930 - Estocolm (Suècia): Allvar Gullstrand, oftalmòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1911 (n. 1862).[38]
- 1932 - Las Rozasː Margarita Gil Roësset, escultora, il·lustradora i poeta espanyola (n. 1908).[39]
- 1934 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units: Marie Dressler, actriu canadenca.
- 1938 - Poço Redondo: Maria Bonita, cangaceira brasilera (n. 1911).[40]
- 1942 - Jerusalem, Sir William Matthew Flinders Petrie, habitualment conegut com a Flinders Petrie, fou un egiptòleg britànic (n. 1853).[41]
- 1968 - Göttingen (Alemanya Occidental): Otto Hahn, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1944 (n. 1879).[42]
- 2002 - Llangarron (Anglaterra): Archer John Porter Martin, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (n. 1910).[43]
- 2004 - La Jolla-San Diego, Califòrnia (EUA): Francis Crick, biòleg britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1962 (n. 1916).[44]
- 2017 - Oslo, Noruega: Stein Mehren, escriptor i poeta noruec.
- 2020 - Parísː Gisèle Halimi, advocada, activista feminista i política francotunisiana (n. 1927).[45]
Festes i commemoracions
modifica- Cinquè dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
- A Valldemossa (Mallorca), festa de Santa Catalina Thomàs, coneguda com la beata o la beateta.[46]
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenas i Nicolau d'Antioquia, màrtirs (s. I-II); Víctor I, papa (199); Mârtirs de la Tebaida (250); Nazari i Cels de Milà, màrtirs (304); Acaci de Milet, màrtir (310); Samsó de Dol, bisbe (565); Camelià de Troyes, bisbe (s. VI); Botvid de Suècia, laic (1120); Melcior Garcia Sanpedro, bisbe i màrtir al Vietnam (1858); Pedro Poveda Castroverde, fundador i màrtir (1936); Jaume Hilari Barbal i Cosan, màrtir (1937); Anna Muttathupadatu, clarissa (1946).
- Beats: Manuel Segura, David Carlos, monjos màrtirs (1936); Sabino Hernandez Laso, Germán Martín Martín, salesians (1936); Josep Caselles i Moncho, Josep Castell i Camps, preveres màrtirs (1936).
- Sants i beats no inclosos al Martirologi: sants Eustaqui de Galàcia, màrtir; Peregrí de Lió, eremita (s. II); Arduí de Ceprano, prevere (627); Ursus i Leobaci, abats (500); Lúcid d'Aquara, eremita (ca. 938); a Mallorca: Caterina Tomàs i Gallard, religiosa; a Sens: trasllat de les relíquies de Coloma de Sens.
- Beats: Guichard de Beaujeu, abat de Pontigny (1180); Antonio della Chiesa, monjo (1459); a l'Orde Carmelita: Jean Soreth, fundador.
- Servent de Déu Ángel Herrera Oria.
- Venerats a l'Orde de Sant Francesc: beata Sança de Mallorca, reina.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alphonse Loup, bisbe de Tournai.
Església Copta
modifica- 21 Abib: Maria, mare de Jesús; Suseni l'Eunuc.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
modifica- Se celebren els corresponents al 10 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
modificaCorresponen als sants del 15 de juliol del calendari julià.
- Sants: Abudim de Tènedos, màrtir (s. IV); Quirze i Julita, màrtirs; Vladímir I de Kíev, el Gran, príncep (1015); Piotr, diaca màrtir (1918).
Església Ortodoxa Grega
modifica- Lol·lià, màrtir; Madrona de Quios (troballa del seu crani 1462).
Esglésies luteranes
modifica- Johann Sebastian Bach, Heinrich Schütz i Georg Friedrich Händel, músics sacres.
Referències
modifica- ↑ «Andorra i els organismes internacionals». Afers Exteriors Govern d'Andorra. [Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ «El parlament de Catalunya prohibeix les corregudes de bous». Vilaweb, 28-07-2010. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2010. [Consulta: 29 juliol 2010].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Càndida Pérez i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Júlia Bonet i Fité | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ El Club Tenis Barcino. Barcelona: Club Tenis Barcino, 29.01.2013, pàg. 52.
- ↑ «Fons Eulàlia Hortal». Arxiu Municipal de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Edward Drinker Cope | American paleontologist» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «Beatrix Potter | British author» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Karl Popper | Biography, Books, Theory, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Albert Namatjira | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Silvina Ocampo | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1958» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «La Niña de la Puebla». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ van der Vat, Dan «Aenne Burda» (en anglès). The Guardian, 16-11-2005. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Gloria Fuertes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Melba Hernández Rodríguez del Rey» (en castellà). mujeres.co.cu. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1976» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «John Ashbery | American poet» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Kveta Pacovská | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Jacqueline Kennedy Onassis | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Riccardo Muti at 80» (en anglès), 27-07-2021. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Meave Leakey» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Hugo Chavez | Biography, Facts, & Death» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Alexis Tsipras | Biography, Facts, & Bailout» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Pedro, golejador històric». fcbarcelona.com, 16-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-01-16. [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Margarida Borràs, una transexual valenciana en el siglo XV» (en castellà). Cascaraamarga.es, 08-06-2014. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2020. [Consulta: gener 2016].
- ↑ Salcedo Miliani, Antonio. «Magda Folch Solé» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ «Thomas Cromwell | Biography, Facts, & Death» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Gallego Delima, Flor «Las cartas de Mariana de Alcoforado: un encuentro entre el amor, el psicoanálisis y la estética». Revista de Estudios Culturales, Núm. 12, gener-juny 2015, pàg. 129-141.
- ↑ 35,0 35,1 Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Clemens Brentano | German author» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Mathieu Jules Basile dit Jules Guesde» (en francès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1911» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Palau de Nemes, Graciela «Nuevos datos inéditos sobre el suicidio de la escultora Marga Gil Roësset (1908-1932) por amor a Juan Ramón Jiménez». Actas del XIV Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: New York, 16-21 de Julio de 2001, 2004, págs. 413-418.
- ↑ Vainsencher, Semira Adler. «Maria Bonita» (en portuguès). Fundació Joaquim Nabuco, Recife, Actualitzat el 23 febrer 2017. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ «Sir Flinders Petrie | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1944» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1952» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Linares, Vicenta. «Falleció Gisèle Halimi, gran feminista y "abogada irreverente"». RFI. Radio Francia Internacional, 28-07-2020. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Festes de la beata Catalina Tomàs». Govern de les Illes Balears. Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Kalender - 28. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 28 de juliol
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:28 de juliol.