SlideShare a Scribd company logo

Ciència Oberta: La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys

•Download as PPTX, PDF•
•
CSUC - Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya
CSUC - Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya

L'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) ha organitzat el 13 de novembre de 2014 la 4a Escola de Tardor, una jornada que ha tractat l'accés en obert en recerca científica. Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC hi ha participat amb la conferència "El nou paradigma de publicar: publicar en obert. La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys".

1 of 12
Lluís Anglada CBUC (CSUC) 4ª Escola de Tardor ACER dijous 13 de novembre de 2014 Ciència Oberta La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys
Open Science  Perquè • Europa creu que li cal un canvi profund del model productiu i que aquest només es pot basar en l’impuls de la ciència i la innovació  Per a què • Es creu que la ciència oberta ha de produir millor ciència • Es creu que la ciència a l’era internet es farà d’una manera diferent (= oberta; = en xarxa)  Què • Open access • Dades de recerca • Participació ciutadana (o Citizen science o crowd science) • Open peer review • Xarxes col·laboratives (ex.: Mendeley...) • Altmetrics • ... • (Identificadors)
Open Science, o, Science 2.0
Open Access (OA)  Significat • Accés sense barreres de cost • Ús sense restriccions (excepte els de reconeixement d’autoria)  Motivacions • Facilitar l’accés a la ciència a tothom • Fer més visibles els resultats científics – Si és més fàcil de llegir, serà més llegit, i, per tant més citat • No pagar dues vegades pel mateix – (la ciència que es publica normalment ha estat finançada públicament, i les revistes on es publica normalment són subscrites per biblioteques públiques) • Permet la ciència oberta (TDM = Text and Data Mining)  Canvi de model econòmic • De pagar per llegir, a, pagar per publicar
Vies o camins de l’OA  Via verda • Repositoris institucionals – Temàtics (Arxiv.org), d’una institució (DDD-UAB), cooperatius (TDX) • Febleses – En general, no hi ha el text final (i, per tant, no hi ha els beneficis de la tasca editorial) – (De moment) no es poden fer consultes globals refinades – Menys incidència del que es previst  Via daurada • Revistes OA i revistes híbrides – Revistes híbrides = pagar (APCs - Author Publication Charges) per posar l’article en obert • Febleses – No canvia substancialment res (les regles del joc es mantenen) – Hi ha el perill de pagar dues vegades – Es complica molt la tasca de publicar degut als APCs
Polítiques  Mandats • Institucions finançadores – Horizon 2020: publicacions generades per projectes finançats + dades de recerca de forma pilot • Governs – Ley de la ciencia (art. 37) – Acord de la Junta del CIC d’1 de juliol de 2010 • Universitats – UB, UPC, UAB, UPF, UdG, UdL, UOC...  Recomendaciones para la implementación del artículo 37 “Difusión en Acceso Abierto” de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación (2014) • http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantaci on_Art37_AccesoAbierto.pdf
La paraula clau: transició
Què significa la transició?  L l’horitzó de la comunicació científica és l’OA, del que es tracta és d’accelerar-ne la transició  La transició té costos associats  Calen polítiques globals (d’institució o de país) • Veure el Regne Unit o Holanda • Informe Finch resum: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/320  La complexitat augmentarà • Les biblioteques ajuden!  Hi haurà conflictes • Entre mandats i polítiques de les editorials • Pel que es pot fer amb els articles (TDM)
Perquè volem un sistema d’identificació comú? Per garantir la completa, correcta i inequívoca atribució de les activitats de recerca d’un investigador (diferents maneres d’un nom –duplicats-, noms personals coincidents o semblants, canvis de nom, diferents afiliacions) Per a: • Fer anàlisis bibliomètriques i increment de la visibilitat • Enllaçar/unificar les activitats de recerca referenciades en diferents sistemes d'informació (CRIS, RI...) • Simplificar a l’investigador la gestió del seu c.v. 9
Les universitats de Catalunya han decidit conjuntament usar ORCID D’abast internacional i gratuït Pensat específicament per a la identificació de científics S’està integrant en els cicles de treball propis de la comunicació científica com, per exemple, la submissió d'articles als editors Permet importar/integrar les publicacions existents en les principals bases de dades (Scopus i properament ISI WoK) Té el suport dels principals editors: • Nature, Elsevier, Sage, Springer, Wiley • IEEE, ACS, AIP • Institucions d’investigació (CERN, MIT, CalTech...)
Evolution of ORCID registered researchers * Data provided by ORCID. Number of researchers registered with their university email. 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 UB UAB UPC UPF UdG UdL URV UOC UVic UIC URL oct -13 feb -14 abr -14 jun -14 oct-13 feb-14 abr-14 jun-14 TOTAL UB 206 106 1263 128 1703 UAB 176 90 36 287 589 UPC 368 59 39 196 662 UPF 135 75 299 119 628 UdG 69 38 16 20 143 UdL 6 7 1 2 16 URV 102 48 42 25 217 UOC 43 11 11 14 79 UVic 18 150 2 24 194 UIC 11 2 5 41 59 URL 30 33 78 22 163 TOTAL 1164 619 1792 878 4453
Thanks! Any question? lluis.anglada@csuc.cat @lluisanglada http://www.csuc.cat

More Related Content

Ciència Oberta: La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys

  • 1. Lluís Anglada CBUC (CSUC) 4ª Escola de Tardor ACER dijous 13 de novembre de 2014 Ciència Oberta La difusió dels outputs científics en els propers 10 anys
  • 2. Open Science  Perquè • Europa creu que li cal un canvi profund del model productiu i que aquest només es pot basar en l’impuls de la ciència i la innovació  Per a què • Es creu que la ciència oberta ha de produir millor ciència • Es creu que la ciència a l’era internet es farà d’una manera diferent (= oberta; = en xarxa)  Què • Open access • Dades de recerca • Participació ciutadana (o Citizen science o crowd science) • Open peer review • Xarxes col·laboratives (ex.: Mendeley...) • Altmetrics • ... • (Identificadors)
  • 3. Open Science, o, Science 2.0
  • 4. Open Access (OA)  Significat • Accés sense barreres de cost • Ús sense restriccions (excepte els de reconeixement d’autoria)  Motivacions • Facilitar l’accés a la ciència a tothom • Fer més visibles els resultats científics – Si és més fàcil de llegir, serà més llegit, i, per tant més citat • No pagar dues vegades pel mateix – (la ciència que es publica normalment ha estat finançada públicament, i les revistes on es publica normalment són subscrites per biblioteques públiques) • Permet la ciència oberta (TDM = Text and Data Mining)  Canvi de model econòmic • De pagar per llegir, a, pagar per publicar
  • 5. Vies o camins de l’OA  Via verda • Repositoris institucionals – Temàtics (Arxiv.org), d’una institució (DDD-UAB), cooperatius (TDX) • Febleses – En general, no hi ha el text final (i, per tant, no hi ha els beneficis de la tasca editorial) – (De moment) no es poden fer consultes globals refinades – Menys incidència del que es previst  Via daurada • Revistes OA i revistes híbrides – Revistes híbrides = pagar (APCs - Author Publication Charges) per posar l’article en obert • Febleses – No canvia substancialment res (les regles del joc es mantenen) – Hi ha el perill de pagar dues vegades – Es complica molt la tasca de publicar degut als APCs
  • 6. Polítiques  Mandats • Institucions finançadores – Horizon 2020: publicacions generades per projectes finançats + dades de recerca de forma pilot • Governs – Ley de la ciencia (art. 37) – Acord de la Junta del CIC d’1 de juliol de 2010 • Universitats – UB, UPC, UAB, UPF, UdG, UdL, UOC...  Recomendaciones para la implementación del artículo 37 “Difusión en Acceso Abierto” de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación (2014) • http://recolecta.fecyt.es/sites/default/files/contenido/documentos/Implantaci on_Art37_AccesoAbierto.pdf
  • 7. La paraula clau: transició
  • 8. Què significa la transició?  L l’horitzó de la comunicació científica és l’OA, del que es tracta és d’accelerar-ne la transició  La transició té costos associats  Calen polítiques globals (d’institució o de país) • Veure el Regne Unit o Holanda • Informe Finch resum: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/320  La complexitat augmentarà • Les biblioteques ajuden!  Hi haurà conflictes • Entre mandats i polítiques de les editorials • Pel que es pot fer amb els articles (TDM)
  • 9. Perquè volem un sistema d’identificació comú? Per garantir la completa, correcta i inequívoca atribució de les activitats de recerca d’un investigador (diferents maneres d’un nom –duplicats-, noms personals coincidents o semblants, canvis de nom, diferents afiliacions) Per a: • Fer anàlisis bibliomètriques i increment de la visibilitat • Enllaçar/unificar les activitats de recerca referenciades en diferents sistemes d'informació (CRIS, RI...) • Simplificar a l’investigador la gestió del seu c.v. 9
  • 10. Les universitats de Catalunya han decidit conjuntament usar ORCID D’abast internacional i gratuït Pensat específicament per a la identificació de científics S’està integrant en els cicles de treball propis de la comunicació científica com, per exemple, la submissió d'articles als editors Permet importar/integrar les publicacions existents en les principals bases de dades (Scopus i properament ISI WoK) Té el suport dels principals editors: • Nature, Elsevier, Sage, Springer, Wiley • IEEE, ACS, AIP • Institucions d’investigació (CERN, MIT, CalTech...)
  • 11. Evolution of ORCID registered researchers * Data provided by ORCID. Number of researchers registered with their university email. 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 UB UAB UPC UPF UdG UdL URV UOC UVic UIC URL oct -13 feb -14 abr -14 jun -14 oct-13 feb-14 abr-14 jun-14 TOTAL UB 206 106 1263 128 1703 UAB 176 90 36 287 589 UPC 368 59 39 196 662 UPF 135 75 299 119 628 UdG 69 38 16 20 143 UdL 6 7 1 2 16 URV 102 48 42 25 217 UOC 43 11 11 14 79 UVic 18 150 2 24 194 UIC 11 2 5 41 59 URL 30 33 78 22 163 TOTAL 1164 619 1792 878 4453

Editor's Notes

  1. En esta línea, la CE en su nuevo programa marco Horizonte 2020 (2014-2020) requiere el depósito en acceso abierto de todas las publicaciones revisadas por pares generadas de los proyectos financiados bajo el paraguas de Horizonte 2020. El texto legal se plasma en la cláusula 29.2 del Grant Agreement, suscrita por los socios beneficiarios de proyectos. Esta decisión de la CE continúa y amplía el proyecto piloto para fomentar el acceso abierto que fue implantado en el Séptimo Programa Marco en el año 20083. Además, este apoyo decidido al acceso abierto se ve reflejado en el programa Horizonte 2020, en la acción piloto dirigida al acceso abierto de los datos de investigación. El acceso abierto a los datos de investigación es un ámbito que está recibi
  2. http://www.vsnu.nl/news/newsitem/11-negotiations-between-elsevier-and-universities-failed.html Las universidades holandesas quieren que las publicaciones sean de acceso abierto Las negociaciones entre las universidades holandesas y la editorial Elsevier sobre tarifas de suscripción y OA están en un punto muerto. En línea con la política llevada a cabo por el Ministerio de Educación, Cultura y Ciencia, las universidades quieren que las publicaciones académicas sean de libre acceso. A tal efecto, tienen que firmar acuerdos con los editores. La propuesta presentada por Elsevier la semana pasada no aborda en absoluto este cambio, que se considera inevitable e imprescindible. Las universidades esperan que Elsevier presente una propuesta modificada. "Vamos a informar a nuestros investigadores sobre las consecuencias de este punto muerto", dice Gerard Meijer, presidente de la Universidad Radboud, de Nijmegen, y negociador en nombre de la VSNU (Vereniging van Universiteiten, antes Vereniging van Samenwerkende Nederlandse Universiteiten). Negociaciones Todas las universidades y politécnicos holandeses, así como la Organización Holandesa para la Investigación Científica (NWO), la Real Academia Holandesa de Artes y Ciencias (KNAW) y otros institutos de investigación negocian acuerdos con los editores académicos individuales sobre los precios de suscripción de las revistas académicas. Estos acuerdos son lo que se conoce como "big deals". Las universidades están dispuestas a renovar los acuerdos de suscripciones sólo si los editores se involucran más hacia el acceso abierto. Varios editores no están muy dispuestos a hacerlo, debido a los cambios drásticos en su modelo de ingresos que esta transición va a causar (ganarán menos cobrando a los autores que lo que ahora obtienen de las suscripciones). Aparte de Elsevier, las negociaciones con otros editores sí han tenido éxito, los cuales se han comprometido en avanzar hacia el acceso abierto. Nota de prensa original: http://www.vsnu.nl/news/newsitem/11-negotiations-between-elsevier-and-universities-failed.html Traducción rápida deTomàs Baiget http://www.elprofesionaldelainformacion.com [email protected] Tel.: +34-639 878 489