Jump to content

Brandeburgu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 52°23′40.4″N 13°03′37.2″E / 52.394556°N 13.060333°E52.394556; 13.060333


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura in Germània

Su Brandenburgu (in limba soraba Bramborska o Braniborska, in bàsciu tedescu Bramborg/Brannenborg) est unu de sos 16 istados federados de Germània (Bundesland). Sa capitale est Potsdam.

S'istadu tenet istèrrida de 29 478,61 km² e populatzione de unos 2.450.000 bividores. Làcanat in su norte cun s'istadu federadu dae Meclemburgu-Pomerània Otzidentale, in s'estu pro mèdiu de su riu Oder cun sa Polònia, in su sud cun s'istadu de Sassònia, in s'ovest cun s'istadu de Sassònia-Anhalt. S'Oder format su lìmite orientale de s'istadu e de sa Germània cun sa Polònia, e su riu Elba costituit una parte de su lìmite otzidentale de Brandenburgu. Sos rios printzipales in intro de su territòriu sunt sa Spree e su Havel. In sa regione de Cottbus, posta in su sud-estu de su Brandenburgu, bivet sa minoria de is sorabos, chi cunservant limba pròpia, chi benit a èssere su sorabu.

Istòricamente, su Brandeburgu est istadu una natzione casi indipendente e su nùcleu de s'istadu tedescu unificadu. Cunteniat sa capitale benidora de Germània, Berlinu, e dae su 1618 siat su Brandeburgu siat sa Prùssia, in s'època Brandeburgu-Prùssia, fiant guvernados dae is ducas Hohenzollern e a fatu dae is res de Prùssia. Fintzas a su de 15 sèculos, carchi regione de s'àrea chi diat divennere Brandeburgo, fiant bìvidas dae su pòpulu islavu de sos Wendos, chi galu costituint una parte de sa populatzione moderna. Su Brandeburgu est istadu unu de is istados tedescos chi in su 1539 sunt colados a su Protestantèsimu, cun s'aventu de sa Reforma. Su Land de su Brandeburgo est nàschidu in su 1945, a fatu de s'isfaghimentu de sa Prùssia, e fiat istadu assignadu a sa zona de ocupatzione soviètica (de su 1949 Repùblica Democràtica Tedesca). In su 1952 su Land fiat istadu issu matessi isfatu in is distritos (Bezirk) de Cottbus, Francuforte subra s'Oder e Potsdam. De su 1961 a su 1989 sa parte de territòriu chi lacanaiat cun Berlinu Ovest fiat allindada dae su "Muru".

Su Land fiat atransadu in su 1990, a fatu de sa reunificatzione. In su 1995 is guvernos de Berlinu e de su Brandeburgu aiant detzìdidu de fùndere sos istados, cun su fine de formare su Land nou de Berlinu-Brandeburgu. Custa risolutzione fiat ispantosamente refudada in unu plebiscitu de su 1996: mentras is berlinesos aiant atzetadu, sa majoria de is brandeburghesos s'aiat opostu, e gai sos duos Land sunt abarrados partzidos.

Germània
Istados federados Àssia - Baden-Württemberg - Bàscia Sassònia - Baviera - Brandeburgu - Meclemburgu-Pomerània Otzidentale - Renània de su Norte-Westfàlia - Renània-Palatinadu - Saarland - Sassònia - Sassònia-Anhalt - Schleswig-Holstein - Turìngia -
Tzitades istadu Berlinu - Brema - Amburgu