Felidae : Diferéncia entre lei versions
m r2.7.1) (Robòt Apondre: frr:Kaater, mhr:Пырыс-влак |
Cap resum de modificació |
||
(36 revisions intermediàrias per 19 utilizaires pas afichadas) | |||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
<!--Article redigit en lengadocian--> |
<!--Article redigit en lengadocian--> |
||
{{Taxobox debuta | animal | Felidae | The_Felidae.jpg | D'esquèrra a dreta e de naut en bas : un [[Tigre de Bengala]], un [[Linx canadian]], un [[Serval]], un [[Puma]], un [[gat viverrin|gat pescaire]], un [[gat de Temminck]], un [[Ocelot]] e un [[Felis silvestris|gat salvtage]].}} |
|||
{{Taxobox | embrancament | Chordata}} |
|||
{{Taxobox animal | Felids | Chat.sauvage 2926.jpg | [[Cat fèr]] (''Felis silvestris'') }} |
|||
{{Taxobox |
{{Taxobox | sosembrancament | Vertebrata}} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox | classa | Mammalia}} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox | infraclassa | Placentalia}} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox | superòrdre | Laurasiatheria}} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox | òrdre | Carnivora }} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox | sosòrdre | Feliformia }} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox | infraòrdre | Feloidea }} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox taxon | animal | familha | Felidae | [[Johann Fischer von Waldheim|G.Fischer]], [[1817]]}} |
||
{{Taxobox |
{{Taxobox taxons | sosfamilha | |
||
* [[Felinae]] (« pichons felins » ) |
|||
{{Taxobox familha | Felidae }} |
|||
* [[Pantherinae]] (« grands felins ») |
|||
{{Taxobox taxons animal | |
|||
*†[[Machairodontinae]] (« felins de dents de sabre ») |
|||
[[sosfamilha (biologia)|Sosfamilhas]], [[genre (biologia)|genres]] & [[espècia (biologia)|espècias]] :<br /> |
|||
*†[[Proailurinae]]<ref name="McKenna & Bell">{{Ouvrage|prénom1=M. C.|nom1=McKenna|auteur2=Bell, S. K.|titre=Classification of Mammals|éditeur=Columbia University Press|année=2000|pages totales=631|page=230|isbn=978-0-231-11013-6|lire en ligne=https://books.google.com/books?id=zS7FZkzIw-cC&pg=PA230|titre chapitre=Family Felidae Fischer de Waldheim, 1817:372. Cats}}</ref> |
|||
vejatz lo tèxt |
|||
}} |
}} |
||
{{Taxobox fin}} |
{{Taxobox fin}} |
||
⚫ | Los '''felins''' o '''felids''' ('''''Felidae''''') constituisson una {{b familha}} de l'òrdre dels [[carnivòrs]], de la sosclassa dels [[euterian]]s, dins la classa dels [[mamifèr]]s. Demest lors traches caracteristics figuran lor [[cap]] redond, lor [[maissa]] dotada de 30 [[dent]]s, e lors [[arpa]]s retractilas. |
||
⚫ | Los '''felins''' o '''felids''' ('''''Felidae''''') constituisson una {{b familha}} de l'òrdre dels [[carnivòrs |
||
Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas : |
Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas : |
||
* los '''felinats''' ; |
* los '''felinats''' ; |
||
* los '''acinoniquinats''' ; sa sola {{b espècia}} es lo [[guepard]], que pòt pas retractar completament sas arpas. |
* los '''acinoniquinats''' ; sa sola {{b espècia}} es lo [[guepard]], que pòt pas retractar completament sas arpas. |
||
* los '''panterinats''' ; compren lo {{b genre}} ''Panthera'' : los sols |
* los '''panterinats''' ; compren lo {{b genre}} ''Panthera'' : los sols felids capables de rugir |
||
Linha 86 : | Linha 85 : | ||
** ''[[Panthera pardus]]'' — [[leopard (felin)|pantèra]] o [[leopard (felin)|leopard]] |
** ''[[Panthera pardus]]'' — [[leopard (felin)|pantèra]] o [[leopard (felin)|leopard]] |
||
** ''[[Panthera tigris]]'' — [[tigre (mamifèr)|tigre]] |
** ''[[Panthera tigris]]'' — [[tigre (mamifèr)|tigre]] |
||
⚫ | |||
* ''[[Uncia]]'' |
|||
⚫ | |||
==La denticion dels felins== |
== La denticion dels felins == |
||
Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas ''cròcs''. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los |
Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas ''cròcs''. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pels o las plumas e la carn dels òsses. |
||
Suls costats de las maissas se tròban las [[premolara]]s e las [[molara]]s. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas ''carnassièras''. |
Suls costats de las maissas se tròban las [[premolara]]s e las [[molara]]s. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas ''carnassièras''. |
||
==Ligams |
== Ligams extèrnes == |
||
[http://fauvesdumonde.free.fr Falbes del Monde] (en francés) |
[http://fauvesdumonde.free.fr Falbes del Monde] (en francés) |
||
Linha 99 : | Linha 97 : | ||
[[Categoria:Fissipède]] |
[[Categoria:Fissipède]] |
||
[[ |
[[Categoria:Felid]] |
||
[[ar:سنوريات]] |
|||
[[az:Pişiklər]] |
|||
[[be-x-old:Каціныя]] |
|||
[[bg:Котки (семейство)]] |
|||
[[bn:ফেলিডি]] |
|||
[[br:Kazheged]] |
|||
[[bs:Mačke]] |
|||
[[ca:Fèlid]] |
|||
[[co:Felidae]] |
|||
[[cs:Kočkovití]] |
|||
[[da:Kattefamilien]] |
|||
[[de:Katzen]] |
|||
[[dsb:Kócki]] |
|||
[[en:Felidae]] |
|||
[[eo:Felisedoj]] |
|||
[[es:Felidae]] |
|||
[[et:Kaslased]] |
|||
[[eu:Felidae]] |
|||
[[fa:گربهسانان]] |
|||
[[fi:Kissaeläimet]] |
|||
[[fr:Felidae]] |
|||
[[frr:Kaater]] |
|||
[[gl:Felino]] |
|||
[[he:חתוליים]] |
|||
[[hr:Mačke]] |
|||
[[hsb:Kóčki]] |
|||
[[hu:Macskafélék]] |
|||
[[hy:Կատվազգիներ]] |
|||
[[id:Felidae]] |
|||
[[is:Kattardýr]] |
|||
[[it:Felidae]] |
|||
[[ja:ネコ科]] |
|||
[[jv:Felidae]] |
|||
[[ka:კატისებრნი]] |
|||
[[ko:고양이과]] |
|||
[[la:Felidae]] |
|||
[[lb:Kazen]] |
|||
[[li:Katte]] |
|||
[[lmo:Felitt]] |
|||
[[lt:Katiniai]] |
|||
[[ltg:Kaču saime]] |
|||
[[lv:Kaķu dzimta]] |
|||
[[mhr:Пырыс-влак]] |
|||
[[ml:മാർജ്ജാര വംശം]] |
|||
[[mr:मार्जार कुळ]] |
|||
[[nl:Katachtigen]] |
|||
[[nn:Kattefamilien]] |
|||
[[no:Kattefamilien]] |
|||
[[nv:Náshdóí Ndahalinígíí]] |
|||
[[pl:Kotowate]] |
|||
[[pt:Felídeos]] |
|||
[[ro:Felide]] |
|||
[[ru:Кошачьи]] |
|||
[[sah:Куоскатыҥылар кэргэннэрэ]] |
|||
[[simple:Felidae]] |
|||
[[sk:Mačkovité]] |
|||
[[sl:Mačke]] |
|||
[[sv:Kattdjur]] |
|||
[[ta:பூனைப் பேரினம்]] |
|||
[[te:ఫెలిడే]] |
|||
[[th:วงศ์เสือและแมว]] |
|||
[[tr:Kedigiller]] |
|||
[[ug:مۈشۈك ئائىلىسى]] |
|||
[[uk:Котові]] |
|||
[[vi:Họ Mèo]] |
|||
[[wa:Tchetidîs]] |
|||
[[zh:猫科]] |
|||
[[zh-min-nan:Niau-kho]] |
|||
[[zh-yue:貓科]] |
Version actuala en data del 11 setembre de 2021 a 09.14
D'esquèrra a dreta e de naut en bas : un Tigre de Bengala, un Linx canadian, un Serval, un Puma, un gat pescaire, un gat de Temminck, un Ocelot e un gat salvtage.
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Chordata |
Sosembr. | Vertebrata |
Classa | Mammalia |
Infraclassa | Placentalia |
Superòrdre | Laurasiatheria |
Òrdre | Carnivora |
Sosòrdre | Feliformia |
Infraòrdre | Feloidea |
Sosfamilhas de reng inferior
- Felinae (« pichons felins » )
- Pantherinae (« grands felins »)
- †Machairodontinae (« felins de dents de sabre »)
- †Proailurinae[1]
Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demest lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.
Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas :
- los felinats ;
- los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
- los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felids capables de rugir
- Caracal
- Catopuma
- Catopuma badia — Gat de la baia de Borneo
- Catopuma temminckii — Gat daurat d’Asia
- Felis
- Felis bieti — Gat de las montanhas chinesas
- Felis chaus — chaus
- Felis margarita — Gat de las sablas
- Felis nigripes — Gat de las patas negras
- Felis silvestris — Gat fèr
- Gat de la Cafreria (Felis silvestris caffra) Africa
- Gat gantat (Felis silvestris maniculata
- Felis silvestris domestica o Felis silvestris catus — Gat domestic
- Herpailurus
- Eyra
- Leopardus
- Leptailurus
- Gat cervièr
- Oncifelis
- Oncifelis colocolo — colocolò o gat pajeros o gat de las pampas
- Oncifelis geoffroyi — gat de Geoffroy
- Oncifelis guigna — codcod
- Oreailurus
- Otocolobus
- Pardofelis
- Pardofelis marmorata — gat marbrenc Índia e Malàisia
- Prionailurus
- Prionailurus bengalensis — gat leopard de Bengala
- Prionailurus planiceps — gat del cap plat
- Prionailurus rubiginosus — gat leopard d'Índia
- Prionailurus viverrinus — gat viverrin (Índia)
- Profelis
- Puma
- Neofelis
- Panthera
- Panthera leo — leon
- Panthera onca — jaguar
- Panthera pardus — pantèra o leopard
- Panthera tigris — tigre
- Panthera uncia (ancianament Uncia uncia) — onça o pantèra de las nèus
La denticion dels felins
[modificar | Modificar lo còdi]Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pels o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.
Ligams extèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]Falbes del Monde (en francés)
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 978-0-231-11013-6.