Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 76 157 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

La Madona del liber, picciura del Sandro Botticelli

El Renassiment a l’è stad un moviment cultural e artistegh ocors adree ai segoi quii di 15 e 16. Coma period istoregh, el marca el passasg de l’Etaa de Mez a quella Moderna e l’era caratarizad de l’intenzion de fà tornà a voltra e soprà in grandœur i suzzess e i ideje de l’Antighitaa classega. Sozziad con di belle mudanze sozziai in tancc camp e dissipline – compagn de l’art, architecciura, politega, literadura, splorazzion e zienza – el Renassiment al prenzipi l’è inviad fœura ind la Republega de Fiorenza e el s’è pœu spantegad in Lombardia e part de l’Italia, ma anca in tuta Europa. El termen rinascita (renassiment) dovrad per insegnà quell period istoregh chì el compariss per la prima vœulta ind el 1550 in Le vite de’ più eccellenti pittori, scultori e architettori del Giorgio Vasari.

I fondazzion intelletuai del Renassiment eren impientade ind l’umanesim, vegnud sgiò di conzet de l’humanitas romana e de la redescoverta de la filosofia grega classega. Coma moviment cultural, el Renassiment l’ha vedud la fiorida del latin literari e debon una s’ciopada de la literadura ind i lengove volgare, scomenzada de l’imprendiment di classegh latin e gregh, e trebuida al Petrarca di sò contemporani. L’ha pœu anca vedud un badaluch de reforme e contrebuzzion a l’art de di personasg compagn del Leonardo da Vinci e Michelangelo Buonarroti, ch’hann inspirad el termen ‘sgeni renassimental’, o polimata.In politega, el Renassiment l’ha contrebuid al desvilup de di costum e convenzion quò a la diplomazzia, e ind la zienza a havégh una fiduzzia pussee slargada di metod de osservazzion e induzzion. De sora maross, el period l’ha vedud l’introduzzion del moderen sistema bancari.

(innanz)

A l' savivet qe ...

Ol Guerino

Ol Guerino Brozzoni (Costa Serina, 1938) a l'è un scritor italian, studios dol dialet bergamasch.

L'è fradell del don Emilio Brozzoni, anch lu scritor e pret che l'ha fait su l'AEPER, una cooperativa social.

Member de la fameja Brozzona, ativa in la bergamasca sovertut per la costruzzion e 'l fà pioeu siore i cese e campanii (compagn de quei de Seriat e Sota 'l Mont), l'ha lavorad fina ai agn '80 aproeuv a Vares.

Al lavorerà pò per ol Musee Adriano Bernareggi e 'l deventa amis del Mimmo Boninelli, che ghe dà una gran man a studià la storia de Berghem, di bergamasch e del dialet.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"A vestir su una fassina la par una rejina"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?