Pagina principala
|
![]() ![]() Vox ind la vedrina![]() La guerra de Valtolina l'è stada combattuda per el controll de la Valtolina e di contad de Bormi e Ciavenna. L'è durada del 1620 al 1639 (anca se on quaidun el ghe mett la fin "ofizial" in del 1626), duranta la Guerra di Trent'Agn e i inscì-ditt Scumpigls grischuns, o Bündner Wirren ("i torbed grisones"), che scodeven la region retega a quell temp. La guerra de Valtolina l'ha veduu a combatt soratutt el Regn de Spagna e 'l Sacher Roman Imperi de 'na banda, e la Republega di Tre Ligh de l'altra. Ben prest però l'è entrada in de la guerra anca ona leanza fada di Venezian, de la Savoja e de la Francia, ofizialment s'cerada cont i Grison - anca se a la fin de la guerra i Tre Ligh hann combattuu proppi contra i Frances, dopo avè faa la pas cont i Spagnoeu. I Grison voreven mantegnì sotta el sò controll la Valtolina, perchè l'era ona region fertila a sud di Alp, oltra che ona via comercial bella importanta. I Spagnoeu, inscambi, voreven controllà la Valtolina per la soa importanza strategica, perchè a travers i pass del Stelvi e de l'Ombraj podeven passà del Ducaa de Milan al Tirol (che 'l ghe partegniva ai austriegh, e donca semper ai Asburgh). Dopo i guerr d'Italia, el regn del Filipp II l'era staa pu o manch on period de pas per la Lombardia, indè che la region l'ha poduu guarì di ferid che la gh'aveva avuu. I spagnoeu gh'aveven minga intenzion de espandes ancamò pussee: el sò obiettiv l'era quell de conservà e protegg l'equilibri conquistaa in de la segonda metà del Cincent (e qualsessia conquista noeuva la saria stada fada domà in vista de 'sto obiettiv, e se gh'era el pericol che on quai alter paes, tant 'me la Francia, el voress espandes a sò dagn). In scima ai problema di spagnoeu gh'era la quistion olandesa: de fatt, a partì del 1566, in di Paes Bass l'era s'cioppada ona revoeulta religiosa e politega. I spagnoeu, per portà i sò soldaa in di Paes Bass, gh'aveven dò strad principai. (Innanz) ![]() ![]() A l' savivet qe ...![]() I cascade del Sere i è fade su del fium omonem poch chilometer dopo che 'l nass in sui Alp Orobie e se troeuva a circa 1'750 meter in alt, in del territore del cumun de Bongion. Con un salt de 315 meter i è 'n tra i cascade pioeu volte d'Italia, ma i è spartide 'n trii salcc pioeu picolin de 166, 74 e 75 meter: prima che i faseva su la diga e quand che 'l pioveva prope tant se podeva vedé tut tacad 'nsema. La legenda la cunta su che 'n la banda del Pian de Barbellin la viveva 'n d'un castell una dona nobela che ghe piaseva prope tant un bergamin de la zona e lu, però, el gh'hiva sgiamò la morosa. La nobildona donca la fà robà la morosa e la la serra dent al castell, ma la presonera la taca a lucià inscè tant che i so lagreme i deventa di serioeule che i destruga tut, anch ol castell e la nobildona, e deventa la cascada del dé de 'ncoeu. (Va inanz) ![]() ![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. ![]() ![]() Un proverbe a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
![]() ![]() Una vox de scriver![]() ![]() Cossa s'pœl far?
|