Pagina principala
|
![]() ![]() Vos in vedrina![]() El Laserdisc a l'è stad un formad de registristrazzion per l'home video vendud del 1978 ai prim agn 2000, prim esempi de disch otegh a vesser comerciad publegament. In principi del tut analogich, con l'andà del temp el gh'ha havud acess a l'audio digital e anca se la soa qualità a l'era pussee volta de quella de la VHS e de Betamax el gh'ha havud minga inscì tant de success in Ocident, soratut per el sò volt cost e l'impossibilità de registràgh la television, e l'è stad doperad soratut di videofil che voleven pussee de qualità, al contrari in Giapon l'è rivad a 'na penetrazzion de mercad de circa el 10%. L'ideja de 'n formad de registrazzion video otegh cont un disch trasparent la vegn in del 1963 a James Russell e David Paul Gregg, che la breveten in del 1970. La MCA la crompa 'sta tecnologia chì in del 1968 e in del 1969 Philips la desvilupa un disch otegh video rifletent, e i do aziende se meten insema per fà su on sistema pussee bon, che l'è demostrad per la prima voeulta in del 1972 e comercializaa per esperiment in del 1978, du agn dopo del rivà in sul mercad del videoregistrator VHS e quater agn prima del rivà del CD. In principi a l'è vendud 'me MCA DiscoVision, ma poeu in del 1980 Pioneer la crompa la pupart di azzion del sistema e l'ha mitud dent i nom LaserDisc e LaserVision. In l'otover 1981 a l'è lanziad in Giapon e, fina a la soa fin in del 2009, inn stad vendud circa 3,6 milion de letor. El prim film sortid per la piataforma a l'è stad Jaws in del 1978 menter el darrer a l'è stad Tokyo Raiders, sortid in del setember 2001. (Innanz) ![]() ![]() Te 'l savevet che ...![]() La Lesg Fondamental per la Republega Federal de Germania, ciamada anca informalment Costituzzion de la Germania, l'è la costituzzion de la Germania. La gh'ha un valor de lesg superior e la regola i dirit e i dover de la sgent, i orghen federal e di Stat Federai. A l'è stada scrivuda dopo la Segonda Guerra Mondial e l'è stada adotada el 23 masg 1949. Con la reunificazzion todesca a l'è aplicada anca a l'Est. L'era ciamada domà lesg fondamental per l'ideja che poeu, la Germania unida, l'havaria scrivud 'na costituzzion noeuva, ma desgià che la Republega Democratega Todesca a l'è stada ciapada dent de la Federazzion a l'è tegnuda la lesg fondamental. La lesg fondamental la stabiliss i principi fondamentai de la democrazzia parlamentara, di dirit uman, i dirit sociai e economegh, l'è partida in 16 part, 109 articoi e 8 sgionte. ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob ![]() ![]() Un proverbi a cas
"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|