Pagina principala
|
![]() ![]() Vos in vedrinaL'Uspedal nóf da Crèma (an itàlià: Ospedale Maggiore) l'è 'l püsé 'mpurtànt presìde sanitàre da la cità. Al dùdes da giögn dal 1351 an da la butìga da pàgn che la 'partenìa a Giàcom Osio, che l'éra viźì a la piàsa dal Dòm, i sa truàa quatòrdes persùne che le sa ciamàa (isé l'è scriìt sö le carte da chi témp là): Ziliolus Bellavista, Carnevalus Ceriolus, Lantelmus Draco, Marchinus Mandula, Jacobus Morantonus, Jacobus De Oxio, Pavarolus Pavanus, Ruggerinus De Pergamo, Guglielmus De Roberga, Lantel.s De Rovate, Albertinus Codelotus Turtae, Rajnaldus De Vairano e Petrus De Vicomercate, Ansèma a lur i gh'éra pò i nudàr Giuàn Da Vairà e Giuachì Civèrch e i testimòne Giàcom Castèl, Puźino Vimercàt e Gabriél Tèrni. Chèste persùne i cumpràa 'n tòch da teré 'n dal Borgo San Piero che l'éra da vü che al sa ciamàa Pusino De Brexhana e da sò fiól Bartolino. L'intént l'era chèl da trà sö an uspedàl per i puarècc e i l'ha ciamàt Opus Dei. An da i pröm agn dal quatreźént 'na dóna che la sa ciamàa Savia Milanesi (Savia de Melanisis) la regalàa 'na cà viźì a Porta Riólta che l'éra püsé grànda da l'uspedàl e alura i g'a pensàt da spustàl ché. An dal cinchcént, pò, i l'ha slargàt fóra cumè sa 'èd amò adéss sö via Kènnedy. Sempre 'n dal cinchcént gh'è ignit al vèscof Castelli che al gh'a truàt l'uspedàl mia tant bé: l'éra töt spùrch e gh'éra mia póst per i malàcc; al vèscof Regassoni, 'n quai agn dopo però, al l'ha truàt püsé mèi. A tègn l'uspedàl adèss gh'éra quatòrdes nòbei: dùdes i sa ciamàa depütat e du i sa ciamàa sìndech. Tànte famée le g'a tegnìa a daga sòlcc a l'uspedàl: i Claèi, i Guidoni, i Martinénch, i Benźù e ótre. An dal 1717 gh'éra pó l'uspedàl 'n du sa metìa chèi che i guarìa pö e i éra cüracc dai fràt capüsì. (Va inanz) ![]() ![]() Te 'l savevet che ...![]() Affer (o Affor, in italian Affori) a l'è on quarter de Milan, che 'l se troeuva in del Municipi 9 de la cittaa. A l'è staa on comun indipendent finna al 1923. Affer a l'era on ducaa antigh, gemò citaa in di Statutt di acqu e di strad del contaa de Milan faa in del 1346 (in doe 'l compariss compres in de la piev de Bruzzan). De l'abitaa antigh hinn restaa di tracc medievaj e renassimentaj comè la torr de guardia in via Osculati (de secol XIV), che la faseva part del compless de l'antiga gesa de Santa Giustina. El coeur principal del borgh a l'era pasmà la zona che la se troeuva intra la via Taccioli e la via Cialdini. Al temp chesta strada a l'era segondaria rispett a alter do vii pussee important (faa-sù al temp di roman) che giontaven Milan cont Còmm: l'incoeu ciamada via Bovisasca, fada per el trafegh militar, e la via Giuditta Pasta che la corr arent a Bruzzan, fada per el traffegh civil. L'importanza segondaria de la strada l'ha condizionaa el desvilupp e l'importanza del borgh de Affer, che l'è restaa a longh "in ombria", e 'l dependeva di center abitaa arent a lù. Chell aspett chi el s'è riflettuu anca in de la vitta ecclesiastega de Affer che, in manera minga usual, a l'era dividuu enter duu pleban: vuna ai dipendenz de la piev de Bruzzan, l'altra a quej de Bollaa. Intorna a la finn del secol XIII, segond quant scrivuu del Goffred Da Bussor in del Liber notitiae Sanctorum Mediolani del 1285, el territòri de Affer el cuntava vott ges, cinch di quaj dipendeven de la piev de Bruzzan e tre da chella de Bollaa. (Va inanz) ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes. ![]() ![]() Un proverbi a cas
"L'è mej en cativ credet che 'n bon dèbet" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|