Pagina principala
|
![]() ![]() Vos in vedrina![]() El Renassiment a l’è stad un moviment cultural e artistegh ocors adree ai segoi quii di 15 e 16. Coma period istoregh, el marca el passasg de l’Etaa de Mez a quella Moderna e l’era caratarizad de l’intenzion de fà tornà a voltra e soprà in grandœur i suzzess e i ideje de l’Antighitaa classega. Sozziad con di belle mudanze sozziai in tancc camp e dissipline – compagn de l’art, architecciura, politega, literadura, splorazzion e zienza – el Renassiment al prenzipi l’è inviad fœura ind la Republega de Fiorenza e el s’è pœu spantegad in Lombardia e part de l’Italia, ma anca in tuta Europa. El termen rinascita (renassiment) dovrad per insegnà quell period istoregh chì el compariss per la prima vœulta ind el 1550 in Le vite de’ più eccellenti pittori, scultori e architettori del Giorgio Vasari. I fondazzion intelletuai del Renassiment eren impientade ind l’umanesim, vegnud sgiò di conzet de l’humanitas romana e de la redescoverta de la filosofia grega classega. Coma moviment cultural, el Renassiment l’ha vedud la fiorida del latin literari e debon una s’ciopada de la literadura ind i lengove volgare, scomenzada de l’imprendiment di classegh latin e gregh, e trebuida al Petrarca di sò contemporani. L’ha pœu anca vedud un badaluch de reforme e contrebuzzion a l’art de di personasg compagn del Leonardo da Vinci e Michelangelo Buonarroti, ch’hann inspirad el termen ‘sgeni renassimental’, o polimata.In politega, el Renassiment l’ha contrebuid al desvilup de di costum e convenzion quò a la diplomazzia, e ind la zienza a havégh una fiduzzia pussee slargada di metod de osservazzion e induzzion. De sora maross, el period l’ha vedud l’introduzzion del moderen sistema bancari. (innanz) ![]() ![]() Te 'l savevet che ...![]() Modesto Varischetti (Goren, provinça de Bergem, 1873 - Kalgoorlie, Australia Ocidentala, 1930) l'è stait un minador de or ind l'Australia Ocidentala qe l'è restait trapolad ind'una cava d'or per nœv dé, in seguet a un temporal qe l'ha lagada ind el marz 1907. Varischetti l'è restait in veta ind una saca d'aria prima de vesser salvad. Modesto Varischetti l'era orijinare de la Vall del Ris, terra de minador. Per far furtuna, l'era emigrad in Australia, come l'era cumun al temp. L'hiva trovad un lavor ind una cava d'or a Bonnievale, vexin a Coolgardie, Australia Ocidentala. Ol 19 de marz del 1907 l'è rivad un violent temporal. Ind la cava l'ha començad a indar dent una sfraca de agua, tant qe i circa 40 minador qe i era dree a lavorar i ha fait fadiga a indar de for. Ol Varischetti al lavorava de per lu dex meter sora ol livell 10, e l'agua l'era rivada fina al livell 9, 20 meter sora ol so coo. La s'era formada però, ind el bux qe l'era dree a scavar, una saca d'aria qe al ga permetiva de respirar e de star sœit. Capid qe l'era anc'mò viv, grazie a 'l so responder ai segnai mandads a travers la preda qe la separava ol so livell da qell de sora, i è començads i preparativ per salvar-l, guidads da l'ispetor minerare Josiah Crabb, qe l'ha projetad un tren special per portar do scafandrier, Thomas Hearn e un olter, da Perth, ol plœ prest possibel. L'è rivads anc'pò ol scafandrier de miniera Frank Huges, galles, da la cava South Kalgoorlie. (Va inanz) ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja ![]() ![]() Un proverbi a cas
"Tromba de cul, sanitaa de còrp" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|