Vés al contingut

soc

De Viccionari
Potser volíeu: sóc

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom) /ˈsɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Pronúncia(i): (verb) /ˈsok/
  • Rimes: -ok
  • Etimologia: [1] De soca, segle XIV.
  • Etimologia: [2] Del llatí soccus, segle XIV.
  • Etimologia: [3] De l'àrab سُوق («mercat»), de l'arameu שוקא o ܫܘܩܐ (šūqā’, «carrer, mercat»), de l'accadi 𒋻 (sūqu, «carrer»), de 𒊓𒆸 (s(i)āqu, «estret»).
  • Etimologia: Verb: Velarització del català antic so, de som, del llatí sum.

soc m. (plural socs)

  1. soca
  2. Socó, suport d'enclusa.

soc m. (plural socs)

  1. (pallarès, tortosí, valencià) esclop

soc m. o f. (plural socs)

  1. Mercat, especialment en països àrabs.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

soc (infinitiu ser)

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Variants

[modifica]
  • sóc (grafia obsoleta)
  • so (forma arcaica)
  • som (balear)

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

soc

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de esser