impedio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪmˈpɛ.dɪ.oː/
• Etimologia: Del prefix im- i pes, literalment «ficar entre els peus».

Verb

impediō ‎(1a present^?), impedīs ‎(2a present), impedīre ‎(infinitiu), impedīvī ‎(perfet), impedītum ‎(supí)

1. obstaculitzar, jo obstaculitzo, destorbar

   «neque nunc quomodo me expeditum ex impedito faciam, jam consilium placet» ()

   Ni tan sols ara cerco consell per sortir-me'n dels entrebancs.

2. impedir, jo impedeixo, evitar

   «Antiochus, castris positis, munitionibus insuper saltum impediebat» ()

   Antíoc muntà el seu campament i el fortificà per impedir ser assaltat.