horitzó

Català

Oriental:	central /u.ɾiˈd͡zo/^ⓘ
	balear /o.ɾiˈd͡zo/, /u.ɾiˈd͡zo/
Occidental:	nord-occidental /o.ɾiˈd͡zo/, valencià /o.ɾiˈzo/

Rimes: -o
Etimologia: Singular analògic de *horitzonts, plural del llatí horizontem, del grec antic ὁρίζων ‎(horízōn), substantivació de ὁρίζων κύκλος ‎(horízōn kýklos, literalment «el contorn de la circumferència»), format pel verb ὁρίζω ‎(horízō, «delimitar») i κύκλος ‎(kýklos, «circumferència») perquè els antics grecs eren conscients de la curvatura de la Terra, segle XV.

horitzó m. ‎(normalment en singular, plural horitzons)

Línia on que es pot observar mirant cap a on sembla que s'ajunta el cel i la terra en un espai ample i sense obstacles o mirant cap a la mar.